EL NORD DE XIPRE

Kyrenia o Girne llueix pel seu port petit, acollidor, farcit d'embarcacions de tot tipus i de restaurants; tot i així, encantador. El castell domina l'skyline d'aquest casc antic que es redueix al port i a alguns carrers adjacents. Tot i el caos que domina l'entrada i sortida de la ciutat, aquest espai és un reducte per passejar tranquil·lament i gaudir de la seva història.

Port de kyrenia

La platja de l'hotel

La zona de la costa que envolta Kyrenia s'està construint i hi ha alguns quilòmetres que concentren un gran nombre d'hotels tots aliniats entre la platja i la carretera, com és el cas del poble de Lapithos, un poble d'interior, encaramat a les muntanyes, però amb el seu homònim turístic a la platja. En aquests casos, cada hotel o restaurant té la seva platja privada per als seus clients. Tot i així, hi ha altres zones en que les platges són públiques i no estan tan massificades, també al voltant de kyrenia. En tot el nord de l'illa, el mar és net i transparent, qualsevol lloc és bo per fer una banyada.

Vistes del palau de Bellapais

Un poble de muntanya amb encant és Bellapais, allà hi trobarem un monestir derruït d'una bellesa sorprenent. Aquesta imatge confereix al poble una aura de benestar i glamour ben diferent que el que es respira a Kyrenia. Hi ha uns quants hotelets que poden ser una bona opció per allotjar-se lluny de la massificació però amb serveis al costat. La seva ubicació també és molt adient per visitar els punts culturals del voltant.

El castell de Sant Hilarion es mereix un esforç per arribar al seu cim. Quan hi sigueu, us sentireu com els conqueridors de l'illa i la suada quedarà oblidada. Per arribar-hi cal passar un una caserna de l'exèrcit, de fet, si hi aneu fora d'hora de visita del castell no hi podreu arribar per gaudir de les vistes.

Castell de Sant Hilarion

Castell de Buffavento des de la carretera

En canvi, no cal que us esforceu a buscar el castell de Buffavento. Per visitar-lo cal anar per la part sud de la serralada de Kyrenia, la carretera és molt, molt dolenta i les vistes des del camí no valen la pena. Semblava atractiu perquè en aquest indret es poden observar alguns monestirs abandonats, però quan vam estar davant del castell, l'únic que volíem fer és sortir d'aquell atzucac i no vam caminar per assolir-lo ni gaudir-lo. El que és espectacular és seguir la carretera un tros per gaudir de la millor vista de la megabandera turca pintada al vessant d'una muntanya amb la intenció explícita de ser vista des de la part grega de l'illa.

Bandera que es veu des de la carretera Nicosia-Kyrenia

Ruines de Salamina

Les ruines de Salamina, que es troben a dos quilòmetres de Famagusta són importants per la seva història, però ocupen una extensió molt gran de terreny, el consell per visitar-les i no malgastar forces és quedar-se a la part més propera a l'entrada i la sortida. Allà podreu veure els edificis més ben conservats; en canvi, els itineraris que es proposen per conèixer altres edificis més apartats poden resultar confusos i els monuments valen la pena, sobretot si feu la visita sota el sol del migdia.

Plaça Namik Kemal Meydani

Famagusta és una ciutat a part. És un museu a l'aire lliure. Allà us deixareu meravellar per les obres arquitectòniques que esdevenen obres d'art en la seva deixadesa i destrucció. Les muralles de la ciutat us donaran la benvinguda, hi podeu accedir amb el cotxe i donar una volta a la ciutat resseguint l'interior de les muralles, d'aquesta manera podreu veure moltes de les esglésies només baixant i punjant del cotxe: Santa Anna, l'església de les Carmelites, Sant Jordi dels Llatins, Sant Jordi del Grecs, Agios Nikolaos, Agia Zoni, etc. Serà imprescindible visitar la plaça Namik Kemal Meydani, on quedareu bocabadats de la catedral bessona de la de Reims, convertida en la mesquita del paixà Lala Mustafà. L'única cosa que delata la transformacio a mesquita és el minaret que s'alça petit coronant la grandiositat de l'edifici. I, ja situats, fer una bona passejada gaudint de les siluetes fantasmagòriques que ens transporten a diverses èpoques d'esplendor.

Castell que va inspirar Shakespeare per al seu Otel·lo

Al voltant de la muralla de Famagusta

Pel que fa a la península de Kormakitis, podem afirmar que és prescindible. Si bé les aigües són transparents, la manca total d'infraestructures i la senzillesa, que es pot entendre com a pobresa o deixadesa de la gent de la zona, proporciona una impressió decadent i, segons la meva percepció, depriment.

Cap de Kormakitis

Al llarg de la costa hi ha dues urbanitzacions de dos carrers amb vil·les que pretenien ser de luxe i que només en alguns casos estan cuidades i habitades, cosa que afegeix decepció a la nostra mirada.

Destaca el poble de Kormakitis, on a la plaça del poble hi havia tres restaurants buits. Sempre ens quedarà una pregunta per contestar: Qui omple els restaurants Quins dies? Qui dóna vida a aquest poble?

A dos quilòmetres de Agia Irini (Akdeniz) s'accedeix a una platja des de la qual es té una visió completa de la badia de Morfou. És difícil triar les bifurcacions correctes per arribar-hi, però pot ajudar seguir els rètols que anuncien el Restaurant Caretta, nom que reben les tortugues que deixen els seus ous en aquest indret. Nosaltres el vam trobar i hi vam dinar. Semblava un lloc fantasmagòric, almenys aquell dia, però a la vegada es veia preparat per servir a molta clientela. Una mica sorprenentment, el menjar va estar bé.

Hotel Oasis

Finalment, la cirereta del pastís, la península de Karpaz. Un lloc per anar a descansar i oblidar-se del món. A la costa nord del braç més llarg de Xipre vam trobar l'hotel Oasis, un hotel de 8 habitacions i restaurant ubicat al costat de l'església bizantina Ayfilon. Les habitacions tenen la platja davant mateix, però a cinc minuts a peu hi ha el que anomenen Roona Beach, una platja llarga, deserta, encisadora on les tortugues van a deixar els seus ous. Us oblidareu de les hores que passeu banyant-vos en les aigües dels vostres somnis.

Hotel Oasis des de l'aigua de Roonas Beach

  

Roonas Beach

Ruines als confins de la península

A la costa sud de la península hi ha alguns campings situats en platges igualment llargues. D'aquesta part destaca la vista que es té de la platja de Nangomi, coneguda com Golden Beach, des del cim que segueix la carretera que va al monestir d'Apostolos Andreas. Una vegada passades les vistes arribareu al monestir, que fa l'efecte de ser un lloc estrany, que amaga algun secret inconfesable, però que, potser, no voleu endevinar. Allà trobareu els ases xipriotes, que us vindran a saludar a través dels vidres dels cotxes. Finalment podreu arribar a cab Zafer Burnu, abans cab Aposolos Andreas, la punta del braç que dóna personalitat a la silueta de l'illa.

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia

XIPRE, LA BANDERA OBLIDADA

Visitar l'illa de Xipre en quinze dies.

Això és el que ens vam proposar l'estiu de 2016. Tenia l'atractiu de les platges, de les ruines i de la història, del contrast de les muntanyes i una història recent convulsa que ens venia de gust descobrir. També, és clar, oferia problemes; el primer, la calor. La veritat és que fa calor, de res serveix procurar no patir-la perquè segur que algun dia t'enxamparà l'hora del sol visitant unes runes o caminant per un paratge sense ombres; és el peatge que s'ha de pagar per visitar l'illa durant els mesos que dura allà l'estiu. L'altre problema és que hi ha grans concentracions de complexos turístics en moltes zones. Nosaltres hem intentat esquivar-los, tot i que vam caure en algun. Vam decidir per aquest motiu no visitar Limassol, encara que això signifiqués perdre'ns alguns llocs recomanats.

Una guia recomanable per aprofundir en cada zona de l'illa és la de l'editorial Laertes, elaborada per Eladi Romero García i Óscar Casamián Marco.

La nostra ruta va ser:

Pafos (4 nits)

Serraladade Troodos (2 nits)

Kyrenia (3 nits)

Penínsulade Karpaz (2 nits)

Ayia Napa (3 nits)

Segur que en el viatge us banyareu a moltes platges, menjareu molts mezzes i gaudireu d'alguna nit en algun lloc turístic inconfessable, però el que també està garantit és que la situació política de l'illa us farà trontollar, reflexionar, escoltar i que tornareu amb una visió personal, segurament trasbalsadora, de la realitat. 

És un país fortament militaritzat, sobretot al nord, així que és inevitable pensar en la realitat política, social i econòmica dels xipriotes i us asseguro que és difícil mantenir-se imparcial. No és el lloc de fer política, però la història i la realitat queden reflectides en la presència o precisament la manca de presència de la bandera xipriota.

La bandera de la República de Xipre es va dissenyar l'any 1960, es volia que fos una bandera neutra, que no fos susceptible de recordar cap símbol de les dues comunitats majoritàries que integren l'illa. Es va convocar un concurs amb unes bases que prohibien els colors blau o vermell i la mitja lluna o la creu, el va guanyar un pintor i mestre d'escola turcoxipriota, Ismet Guney. L'aprovació oficial fou signada pel president de la República, Makários III el 1960. Però després de quinze dies voltant per l'illa podem afirmar haver-la vist onejar poc. A les nostres fotos sempre es pot veure una bandera grega al costat de cada església, poques vegades en vam veure alguna de xipriota. Si parlem de la part ocupada, tampoc en vam veure cap, en aquest cas sempre trobàvem hissades dues banderes indestriables, com si en formessin una de sola: la turca i la dissenyada per dotar d'entitat a la República del Nord de Xipre. 

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia, El nord de Xipre

ILLES EÒLIES, LES ILLES D'ULISSES

Mapa de les Illes eòlies

Si esteu pensant  fer una visita a les Illes eòlies us pot ajudar llegir aquest article. Per començar, un sap que un dels destins més amables que es poden triar per passar unes vacances són les illes. Es podria pensar que com més petites, més tranquil·litat i això es deu complir en el 80% dels casos. Tot i així, hi ha l'improvable perill rutinari de caure en l'avorriment. Les Illes eòlies poden ser la solució a aquest problema.

Port d'Alicudi o Filicudi

Estan situades al nord de Sicília i es poden combinar amb una visita a aquesta illa. És un arxipèlag constituït per set illes: Alicudi, Filicudi, Lipari, Vulcano, Salinas, Stromboli, Panarea. Les dues primeres són molt petites i allunyades de les altres, la millor opció és instal·lar-se a Lipari, la més gran de totes (es pot recórrer el seu perímetre en un dia amb tota tranquil·litat) i la que gaudeix de més infrastructura turística.

L'aliscafo que us portarà pertot

Nosaltres vam combinar aquestes illes amb la gran Sicília. Va ser una bona decisió. Vam arribar amb Ryanair a Trapani i vam anar directament amb l'autobús de l'aeroport a Palerm. Allà vam passar tres dies i, sense haver de llogar cotxe ni res, cap al port a agafar un aliscafo que ens va portar fins Lipari! Van ser moltes hores de viatge, però va valdre la pena. Vam passar per Alicudi i Filicudi, vam poder veure els diminuts ports i anar fent boca pel que ens trobaríem més endavant. Després de visitar les altres 5 illes vam tornar a Sicília des de Lipari a Milazzo. Un viatge d'una hora aproximadament.

La nostra opció ens va permetre no llogar cotxe fins a Milazzo, però vam haver de sacrificar el nord de Sicília i la que es diu que és imprescindible catedral de Cefalú. De totes maneres, no haver-la visitat, és una bona excusa per tornar-hi. Des de Messina vam fer tota la volta a l'illa en 10 dies fins a tornar al punt de sortida, Trapani, i agafar el vol.

Un altre inconvenient del nostre itinerari va ser que primer vam acostumar-nos al ritme parsimoniós de les petites illes, i després l'adaptació al descomunal ritme caòtic de Sicília va ser una mica més dur, però sempre emocionant.

LIPARI, CAMPAMENT BASE

Vistes del carrer principal

Lipari va ser el lloc des d'on vam visitar l'arxipèlag. Vam situar-nos al bell centre de la ciutat portuària, amb la intenció de poder moure'ns sense problemes amb els vaixells, però no és estrictament necessari fer-ho d'aquesta manera, perquè l'illa és tan petita que amb un cop de moto es pot arribar al port en un moment. Els apartaments eren i estaven molt bé, teníem una terrassa enorme i quan el carrer principal s'omplia de gent prenent còctels, nosaltres compràvem una cervesa al quiosc de baix i ens intal·làvem a la terrassa amb vistes a la ciutadella de Lipari.

Vistes de la ciutadella

Els imprescindibles de Lipari:

Passejada per la ciutadella, on trobareu la catedral i el Museu Arqueològic.

Marina Curta: un petit port per degustar el capvespre des d'on surten alguns vaixells turístics a les illes del costat. Està envoltat de carrerons que s'enfilen cap a l'interior i que resulten un agrable passeig, entre turistes, però en un marc de calma.

Marina curta al capvespre

Canneto:

El port de Canneto

De dia ens va semblar un poble entranyable, així que vam decidir anar-hi de nit amb la moto, ja que està molt a prop de Lipari. L'experiència va resultar inoblidable. Era Festa Major, hi havia orquestra d'aquelles que toquen els 40 principals dels anys 80, tothom estava molt animat ballant, menjant gelats a les terrassetes, etc. De sobte, però, ens va sorprendre una trompa d'aigua amb llamps i trons. L'únic lloc per refugiar-se era l'església que presidia la plaça, així que es va produir una escena pròpia d'una tòpica pel·lícula italiana: músics vestits tipus Greasse, noies provocatives, iaies vestides de negre, algun transformista, venedors ambulants amb la mercaderia, nens sorollosos i dos turistes amb els ulls molt oberts vam acabar encabint-nos a la casa de Déu. A l'escena només hi falta el capellà des del púlpit demanant silenci. Aquest serà el nostre record de Canneto per sempre. Si esteu per allà a finals de juliol podeu provar de viure la Festa Major, segur que no viureu el mateix, però és probable que també us quedi gravada per sempre a la memòria.

Instal·lacions de l'explotacio

Volta a l'illa:

A continuació podreu observar de primera mà les antigues instal·lacions d'explotació de pedra pómex (pumicita o liparita), que semblen abandonades i arriben fins a la platja. Compte amb el terreny!

Trobareu els pobles d'Aquacalda, Quattropani i Pianoconte. Són pobles petits per visitar i perdre-us-hi. A Quattrocchi podeu anar al mirador i gaudir d'una de les vistes més impressionants des de l'illa, allà la visió de Vulcano, Salinas i, si hi ha sort, Sicília us hipnotitzarà. El selfie hi està garantit.

Al final del dia haureu de decidir què us ha agradat més, si els poblets costaners o els racons amb aigües cristal·lines que heu descobert al llarg del camí. L'endemà ja estareu preparats per visitar les illes del costat: Salinas, Vulcano o contractar una excursió cap a Stromboli.

Vista general de les eòlies

VULCANO I EL SEU VOLCÀ

Com el seu nom indica a Vulcano hi ha un volcà, un volcà entranyable, que apassionarà als amants de la geologia, de la fotografia, de l'excursionisme i a altres individus amants simplement de la bellesa.

Vista general del volcà

A Vulcano, hi podem arribar amb el primer aliscafo o ferry que arribi des de Lipari i passar el dia allà. És imprescindible llogar una moto per desplaçar-se lliurement i recórrer l'única carretera que hi ha, de 15 quilòmetres.

Un cràter per fotografiar

Una bona opció és pujar al cràter del volcà només arribar, així la calor encara no us sufocarà i podreu gaudir del descans amb la “feina” feta. La pujada pot durar uns tres quarts d'hora, però tot l'esforç que pugui costar val la pena quan es té davant la visió del cràter. És d'una mida ideal, abastable amb la mirada, el cromatisme del sofre juga amb tonalitats del groc ocre i i es completa amb l'olor que penetra pels narius. Es pot recórrer el seu perímetre i treure un munt de fotos des de tots els punts de vista, us en fareu un tip!

Després només quedarà recórrer ella resta de carretera. Al final en direcció Gelso trobareu una baixada espectacular cap a la costa. La sensació de llibertat davant la grandesa del mar no té parangó. A Gelso és un bon moment per dinar en algun petit restaurant de la població o de fer una capbussada al mar i treure-us la suor de la pujada al volcà.

Un joc cromàtic

A la tarda només caldrà que desfem el camí fet i ens aturem al istme a l'altre extrem de l'illa. Allà hi ha uns banys sulfurosos que atrauen la majoria de turistes de l'illa. També és aquí on hi ha algun allotjament per estar-s'hi uns dies. L'opció és banyar-se entre bombolles, empastifar-se de fang i marxar de l'illa més guapos que mai. Això sí, el bany en aquesta part no serà solitari.

Per últim, aquesta illa no només ens ofereix un dia fantàstic, sinó que també ens recorda els perills que pot tenir per al nostre destí desobeir els déus i deixar-nos portar per la curiositat. Ens ho explica l'Odissea. Aquesta és l'illa on el déu Eolo, senyor dels vents, va regalar a Ulisses un farcell curull d'alguna cosa misteriosa prometent-li que si no l'obria podria arribar còmodament a l'estimada Ítaca. Els mariners van respectar les ordres fins que, quan ja van veure la costa de l'illa, van pensar que res els podria privar d'arribar-hi, així que es van deixar véncer per la curiositat i van obrir el farcell. Els vents que Eolo havia tancat dintre es van desfermar i van allunyar la barca del seu destí. Van caldre molts anys i moltes aventures per poder-hi tornar. Vosaltres mateixos! Ara toca tornar cap a Lipari

STROMBOLI I EL GRAMOUR

Per què deu ser que el que més recordo d'aquestes illes és el glamour? Potser perquè l'encant d'Ingrid Bergman sembla surar a Stromboli o perquè Panarea és on aniríem si fóssim de la reialesa europea, Carolina de Mònaco per exemple, o de la reialesa àrab, reina Rania de Jordània, posem per cas.

Terrasseta a Panarea

Nosaltres que som simples turistes les vam visitar en una excursió turística, és clar, des de Lipari. Vam visitar primer Panarea i després Stromboli. Cada una amb un estil diferent. La primera només compta amb una petita població, que és on hi ha el port. Allà tot són cases blanques i ben arreglades, a la nit es veu que s'hi munta una bona festa i s'hi acosten molts vaixells carregats de gent amb ganes de gresca. Només teníem dues hores per visitar-la, però ja n'hi ha prou per passejar pels seus carrers, pels quals és impossible circular-hi amb cap mena de vehicle, i pendre un bany en alguna caleta propera a la població. Diuen que hi ha un caminet que envolta el perímetre de l'illa, però en un dia de calor, crec que no hi ha cap necessitat de recórre'l.

A Stromboli hi vam estar més temps. Des del port es pot pujar resseguint els carrers una mica costeruts cap a l'església de San Vicenzo. De camí trobareu la casa rosada on Ingrid Bergman va viure un idil·li amb Rossellini mentre rodaven Stromboli, pel·lícula que val la pena veure abans d'anar a l'illa. Ens dóna una idea de la duresa de la vida en una illa tan petita i amenaçada pel volcà que actua de reclam per als turistes i, a la vegada, quan hi arribem, ens imaginem la intensitat dels sentiments de la protagonista corrent pels carrers estrets com la seva angoixa, sense perdre mai l'aplom de l'encant femení. La fotografia davant la placa de la casa que commemora la pel·lícula és obligada.

Vista d'Stromboli

També es pot passejar una mica més i recórrer els quatre poblets contigus que parteixen del port. Però allò que només es pot fer si passeu una nit a l'illa és un dels somnis que ens queden per complir a la vida: la pujada al volcà de nit. Per fer-ho cal unir-se a un grup amb guia, això és imprescindible i aconsellable, perquè el volcà està en erupció constant i cal conèixer la muntanya per no patir ensurts. També és necessari que el dia que ho teniu previst la metereologia us sigui favorable, ja que si hi ha boira o vent, no es pot realitzar l'ascens. Ara, l'experiència promet emocions intenses i úniques. Cal fer-ho.

També és excepcional llogar una barqueta per visitar Ginostra. Aquest poble d'uns vint habitants només té accés per mar, així que és d'una singularitat que mereix la pena visitar.

Strombolicchio

I ja per acabar, cal esmentar Strombolicchio: un illot amb un far al capdamunt que es pot veure des de molts punts d'Stromboli i que imprimeix caràcter a l'illa. Quan marxàvem de tornada cap a Lipari al capvespre, va ser fantàstic donar una volta a Strombolicchio i quan ja s'anava fent fosc esperar amb els ulls ben oberts les erupcions dels volcà des de la barca, un skyline espectacular que vam poder compartir amb dofins. En definitiva, una experiència meravellosa. Sigui de la manera que sigui, no us ho podeu perdre. Finalment, de tornada cap a Lipari!

ILLES GREGUES, IMPRESSIONS

Sempre he tingut la impressió que les illes gregues m’estaven esperant. De fet, no venia d’un any ni de dos, perquè feia segles que la civilització i els mites existien en la ment de la humanitat  i romanien anclades en la seva terra, a l’espera de ser conegudes per noves generacions.

Feia vint-i-quatre anys que vaig fer el meu primer viatge a l'estranger. Jo tenia vint-i-dos anys i des de llavors no he pogut estar-me gaire temps sense la metzina estimulant de la maleta i els quilòmetres per davant. 

Tornar a un lloc

no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.

Tot i que durant aquests anys he pensat i planificat diverses vegades la visita a les illes gregues, va resultar difícil triar quines volia visitar. Diuen que n'hi ha 777. La tria, doncs, no és simple. Davant del mapa de les illes un pateix el vertigen de voler abastar-les totes. És una equivocació. Com també ho és agrupar-les per arxipèlags. Això encara les unifica massa.

A poc a poc, a força de viatges i impressions es percep que cada una té una personalitat intransferible, i malgrat compartir gastronomia, olors, esglésies i idioma, cada una té un ritme diferent, una manera de comunicar-se pròpia i un paisatge diferenciador que els atorga aquella essència exclusiva que un guarda quan torna a casa.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans. 

O com un bon vi, si ho preferiu.

Així doncs,  l'esperit pràctic em va ajudar. Des de fa uns anys hi ha un vol directe des de Barcelona a Rodes, Mikonos i Santorini amb la companyia Vueling. Això ja era un punt de partida. 

El primer viatge vam triar algunes de les Illes Cíclades:

Arribar per Santorini i tornar per Mikonos semblava una bona opció (o al revés). La resta va anar més o menys així:

Naxos. És l'illa més gran de les ciclades, té algun jaciment arqueològic i ofereix opcions diferents a la resta d'illes: més vegetació, les muntanyes més altes de l'arxipèlag i excursions de muntanya. Vaig pensar que seria un bon contrapunt per tants dies de platja i de mar.

Milos. Va ser com un coup de foudre irracional i intuïtiu. Llegint sobre les illes, sense saber per què vaig sentir que hi havia d'anar i punt. Passant per alt si aquella era l'illa on es va trobar l'arxifamosa Venus de Milos.

Per al segon viatge, algunes illes del Dodecanès:

Rodas: ineludible per la seva història. Cal visitar al ciutat de Rodas per conèixer millor la història de la mediterrània, i de passada, descobrir l'illa, que tampoc no decebrà a ningú.
Patmos: Hi volíem estar tres nits, però ens hi vam quedar vuit. Amb això ja està tot dit. La seva naturalesa i glamour ens van captivar.
Lipsi: Hi vam fer una excursió d'un dia, però ens hi podíem haver quedat cinc, per descansar i per gaudir del ritme lent de l'illa.
Kos: Unes hores d'aturada abans d'agafar l'avió van ser prou per despertar-nos dels dies idíl·lics anteriors i tornar-nos a la realitat. 

PATMOS, EL PARADÍS DE L'APOCALIPSI

Patmos és una illa que no es pot deixar de gaudir, encara que algú s'ho proposés. És el paradís del qual et sents expulsat per algun pecat mortal quan n'has de marxar.

Vista panoràmica d'Hora des de la carretera que puja des d' Skála

Patmos es presenta com el final o l'inici del Dodecanès, a les antípodes de l'illa més gran i més coneguda d'aquest arxipèlag, Rodas. És una illa diminuta, de 35 quilòmetres quadrats i es caracteritza per la seva forma de cavallet de mar. Tot i tenir tant poca superfície, la seva forma li permet gaudir de molts racons i platges.

Vista panoràmica des d'Hora

L'arribada a Patmos es pot definir com a espectacular sense gaire por d'equivocar-se. A la part més alta es divisa la seva Hora, que es diu que és la més impressionant de totes les Hores de les illes, coronada amb el Monestir dedicat a Sant Joan Evangelista, que es veu des de gairebé tots els punts de l'illa. Perquè aquesta illa, a més a més de tot, és el lloc elegit per la revelació de l'Apocalipsi a aquest apòstol. I a peu pla, Skála, el poble de cases blanques que ocupa tot el istme que divideix la illa en dues parts.

Arribada a port

Les carreteres us guiaran per les seves cales, distants només d'alguns quilòmetres.Cal tenir en compte la presència del vent a l'hora de visitar les cales de nord. 

Per visitar l'illa només caldrà seguir les recomanacions d'alguna guia i seguir la teranyina de carreteres, però aquí us deixo els nostres coup de coeur.

• Anar a Psili Amos, l'única platja de l'illa que només s'hi pot arribar a peu,  després de mitja hora a peu arribareu a una platja amb ombra natural dels arbres i un restaurant modest per passar una bona estona

Platja de Psili Amos, només s'hi pot arribar després de caminar mitja hora

• En la visita a la cala de Livadi Geranou es pot fer una nedada fins l'illa del davant, St George Island, la sensació de ser nàufrags en una illa deserta és sensacional.

Livadi Geranou

• Menjar a qualsevol restaurant de qualsevol cala. Tots són excel·lents, senzills i naturals. Destaquem un restaurant ubicat en una caravana a la platja de Pefkes. bonic, tranquil i exquisil. Cal provar l'amanida de pop. 

Vista des de St Elies, el punt més alt de l'illa

• Pujar al punt més alt de l'illa, St Elies i admirar el paisatge.

Platja de Skála

• Per sentir-te com un grec més, banyar-te a la platja de Skála, allà on els avis grecs porten els seus néts a banyar-se mentre es prenen un refresc als xiringuitos a peu d'aigua

• Assistir a algun festival estiuenc: International Film Festival o Slow Food Festival, tots dos de finals de juliol.
• Banyar-se al nostre raconet preferit: heu d'anar a la platja de Vaglia, que és magnífica i tranquil·la i seguir les roques que queden a mà dreta, hi ha un raconet acollidor per a uns pocs escollits. Podeu ser vosaltres. 

Raconet de la platja de Vaglia

• Deixar-se impressionar pels vaixells que arriben a port: els més grans impressionen aparcats al diminut embarcador, i el moviment caòtic que generen.

Vaixell arribant a port

• Passejar per Hora, perdre's pels carrers estrets i blancs, deserts i deixar-se portar pel misteri medieval, per històries de cavallers i per les incògnites que amaguen les portes petites de les cases guarnides per creus. També podreu fer fotos impressionants de l'illa, menjar al megaconegut restaurant de la plaça d'Hora o en algun altre amb les vistes a la badia.

Hora al capvespre

• Excursió turística als voltants, que ells anomenen Makronesia. Allà us podreu banyar en unes aigües pròpies no de la Makronesia, sinó pròpies de la Polinèsia. També es visita Platys Gialis a Lipsi. Val la pena.

Excursió a la Makronesia

Com veieu, en tenim molts de coup de coeur (expressió fantàstica intraduïble). Ara només queda descobrir quins són els vostres.

Etiquetes de comentaris: Dodecanès, Illes gregues, Lipsi, Patmos

LIPSI, O COM VIURE FINS ALS 100 ANYS

El port de Lipsi 

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, les illes més septentrionals del Dodecanès. En arribar a l'illa el primer que veiem és el port, minúscul, acollidor, que es distingeix de tots els altres per l'església de dos campanars que presideix la badia.

Les barques de colors, les cases blanques, la gent tranquil·la que seu als cafès de fusta per observar l'anar i venir dels vaixells. Només amb aquesta imatge un ja se sent com a casa.

Platja de Platys Gialos

Una carretera porta a les platges més properes al port: la platja de Liendou i la de Kambos, d'aigües tranquil·les, gairebé desertes. La carretera segueix uns quilòmetes fins arribar a  Platys Gialos, l'estrella de l'illa, les seves aigües blau turquesa són la carta de presentació de l'illa a tots els tríptics turístics. La platja no decep malgrat que allà és el punt de l'illa on es concentra més gent. Cap a les dotze del migdia arriben els barcos que fan l'excursió d'un dia des de Patmos o Leros, però l'estada és curta i no suposen cap daltabaix per a la tranquil·litat de la cala.

Petit port a Lipsi

Seguint la carretera, s'arriba a un petit port d'aigües transparents des d'on es pot divisar l'ommipresent Hora de Patmos.

Cal retornar a la ciutat portuària on hem arribat i recórrer la part sud de l'illa. Una altra carretera ens portarà les platges d'aquesta banda. Aquí la carretera esdevé una teranyina de camins asfaltats que ens porten d'una platja a l'atra. Cal anar seguint-los tots i, entre pujades i baixades, entre anuncis de venda de productes naturals de l'illa, descobrirem unes cales impressionants.

Cala de pedres blanques a la part sud de l'illa

Si, en canvi, ens aventurem pels trencants sense asfalt és aconsellable un vehicle preparat per als camins de pedra, aquesta part no està adaptada al turisme, es diria que els camins tortuosos i sense senyalitzar preserven l'entorn de l'especulació i l'intrusisme. Allà trobem la manera tradicional de viure de l'illa. En uns terrenys delimitats per tanques de pedra cada pagès hi té el seu petit i variat cosmos: unes cabres, l'hort, la vinya, gallines o cavalls, ovelles.  I tot a tocar del blau cel del mar. Per a nosaltres és un sacrifici no poder atansar-nos a l'aigua, però s'entén que aquell espai és verge i cal mantenir-lo així.

Vinya a tocar del mar

Potser és per això que a l'illa veïna d'Ikaria tenen el rècord en longetivitat de vida. S'han fet diversos estudis sobre per què la gent d'aquesta illa viu més anys i amb més bones condicions que la resta. Segons el meu estudi exprés sobre el tema, les causes són les següents:

• El menjar natural, produït a allò que des del nostre país anomenem "quilòmetre zero" i que allà no té nom perquè és el més normal.
• L'espai bonic i harmoniós que sempre es té quan s'allarga la vista, sigui el mar, siguin les cases sempre blanques i blaves de l'illa, siguin els camps conreats o els animals en llibertat.
• El somriure i el Kalimera, Kalispera, Kalinihta, de tota persona que passa pel teu costat i les converses ràpides i animades entre veïns.
• L'activitat física que es divideix entre treballar, nadar i caminar, de manera natural i sense haver de buscar a l'agenda la mitja hora concreta per realitzar aquest exercici físic.

Però si voleu corroborar aquesta teoria amb els estudis que s'han fet podeu consultar els següents articles:

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/143646-secretos-isla-olvidan-morir

http://www.teinteresa.es/salud/Isla-Griega-descubre-longevidad-ciudadanos_0_847115823.html

http://www.abc.es/salud/noticias/20130327/abci-secreto-longevidad-esta-cafe-201311291415.html

 I per acabar, només queda provar el recomanat vi negre produït des de temps immemorials a l'illa  i gaudir d'un menjar excel·lent a Karnagio, situat a la part més allunyada del port (això vol dir dos minuts més de caminar).

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, això sí,  un esquitx lluminós de bellesa i de pau.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos. kos