 |
| Paisatge made in Lofoten |
Aquesta
vegada ens hem escapat a Noruega al mes de juny i hem optat per un
viatge en cotxe pel nostre compte. Després d'un meravellós primer
viatge pel sud d'aquest país, que ja és molt al nord, ens volem
deixar sorprendre pels paisatges més septentrionals i descobrir els
llocs que obren la nostra imaginació, tals com illes Lofoten, Senja
o Tromso. Només uns mesos després del nostre primer viatge, estem
desitjosos de tornar a un indret que ens va meravellar.
Aquesta
vegada el vol ens porta d'Oslo a Tromso on ens espera el cotxe de
lloguer. Dormirem en hotels, cada nit o dues nits canviarem
d'ubicació, i sempre disposarem de cuina, això ens permetrà dinar
i sopar sempre amb menjar dels supermercats i esquivar els preus
privatius dels restaurants.
Recorregut:
1r dia:
Arribada a Tromso, via Oslo, recollida del cotxe de lloguer i
arribada a Nordkjosbotn
2n dia:
Nordkjosbotn – Lofoten (Reine)
3r dia:
Lofoten (Reine) – Vesteralen Stokmarkes
4t dia:
Stokmarknes – Andenes
5è dia:
Andenes _ Hanm i Senja
6è dia:
Hanm i Senja
7è dia:
Hanm i Senja – Alta
8è dia:
Alta – Cap Nord – Alta
9è dia:
Alta – Tromso
10è
dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya
11è
dia: Tromso – Barcelona
Aquest
és el recorregut que vam fer, però després de conèixer el
terreny, recomanem una altra opció. Aquesta vegada s'arriba a Bodo i
això ens permet, a part de visitar aquesta zona, estalviar set hores
de cotxe de Tromso a Reine, caldrà, però, veure com es soluciona el
tema del lloguer de cotxe. Per altra banda, no es visita el Cap Nord,
certament un punt emblemàtic, sempre es pot afegir seguint la segona
versió que s'ofereix, però s'ha de saber que són moltes hores de
conducció i que algú pot considerar innecessari.
1r dia:
Arribada a Bodo
2n dia:
Visita a Bodo i voltants, depenent de l'hora del ferry marxar a
Lofoten (Reine)
3r dia:
Visita al sud de les illes Lofoten (Reine: un dels punts forts de
Lofoten)
4t dia:
Visita a la part septentrional de les Lofoten (Svolvaer)
5è dia:
Svolvaer – Stokmarknes
6è dia:
Stokmarknes_ Andenes
7è dia:
Andenes- Hamn i Senja
8è dia:
Hanm i Senja
9è dia:
Hamn i Senja amb ferry fins a Tromso (es passa per Himmesoya)
10è
dia: visita a Tromso
2a
versió:
9è dia:
Hanm i Senja – Alta
10è
dia: Alta – Cap Nord – Alta
11è
dia: Alta – Tromso
12è
dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya
ILLES LOFOTEN
1r dia:
Tromso- Nordkjosbotn
Arribem
a Tromso, agafem el cotxe i anem cap a Nordkjosbtn. Aquesta és una
parada tècnica, ja que té l'únic propòsit de recórrer una mica
de camí cap a les illes Lofoten. Ens instal·lem a un hotel al
costat d'un supermercat, cosa que ja ens ajuda a preparar-nos per al
llarg viatge de l'endemà.
 |
| La catedral de l'Àrtic des de Tromso |
De
moment, quan sortim de l'aeroport ens retrobem amb el paisatge del
sud, el verd i les cases inconfusibles, sempre petites, de fusta
pintada, com joguines, i de tant en tant, una de moderna per recordar
que estem a una terra de progrés i que el disseny és progrés.
Però
hi ha elements nous: a l'estiu no vam veure neu, i ara els fiords
estan envoltats de muntanyes nevades. Al voltant de Tromso les
muntanyes són de formes amables.
Travessem
la ciutat de Tromso, un túnel fantasmagòric i laberíntic de roca
picada ens fa passar per les seves entranyes fins que sortim a un
dels carrers i ens trobem cara a cara amb la catedral de l'Àrtic,
diminuta respecte a la imatge mental que ens havíem fet a partir de
les fotos; el telefèric ens espera fins als últims dies del viatge.
I sorgeix el dubte: sobrarà el dia de més que hem agafat per
conèixer millor la ciutat de Tromso? Gairebé ja l'hem vista tota!
Però segur ue viure-la serà diferent.
Finalment
arribem a recer, a Nordkjosbotn. Demà ens esperen les illes Lofoten,
arxiadmirades, que segur que plogui o no ens encaterinaran. Al balcó,
que està enfocat cap a un riu, sembla que a mesura que avança la
nit s'il·lumina el cel.
2n
dia: Nordkjosbotn-Reine
Des
de Nordkjosbotn a Svolvaer hi ha un bon tros, concretament cinc
hores de cotxe. Quan un visita un lloc, viatja, tenyeix aquella
imatge que s'havia fet amb el tint de la realitat: la seva condició
física, la son, la gana o la metereologia. I avui el dia ha començat
amb pluja, hem passat trossos de fiords verds, però també de
geleres, hem vist un llac gelat i ens costava de creure que al mes de
juny poguéssim viure aquesta meravella, i és que a vegades ens
oblidem en quina latitud estem.
 |
| Plataformes de fusta preparades per deixar assecar el bacallà |
Quam
hem passat per Svolvaer ja feia cinc hores que conduïem i el
cansament i la gana ens començaven a matar, així que hem dinat i,
finalment, ens hem endinsat en aquestes illes tantes vegades
descrites i de les quals és difícil dir alguna cosa original. Fins
a Ramberg hem fet parades per la carretera, a algunes àrees de
servei, sempre ben situades. Només ens hem desviat de la carretera
per veure Henningvaer. Un poble preciós, on és molt
recomanable passar-hi una nit, o com a mínim, perdre-s'hi. El camí
per arribar-hi ja és una aventura, els carrers semblen estar
preparats per rebre el visitant amb botigues boniques, bars i cafès.
Allà veiem per primera vegada el bacallà penjat en estructures de
fusta assecant-se, els cossos en un lloc o els caps en un altre. La
visita val realment la pena i el camí fins a arribar-hi també, els
ponts d'un únic sentit regulats per semàfors, la carretera estreta
amb llocs per deixar passar ens indiquen que ens acostem a la fi del
món, però d'un món civilitzat.
 |
| Canal de Henningvaer |
Ens
deixem totes les altres visites per l'endemà, perquè estem cansats
de conduir durant set hores. L'últim trajecte fins a Reine
transmet la sensació d'anar a
un lloc remot. Fins fa poc estava incomunicat i només s'hi podia
arribar en barques. Ara hi ha un túnel per sota el mar i una
carretera protegida de les esllavissades. Però està lluny, està
aïllat, i en sortir d'un revolt: Hammoy,
un poblet de pescadors, un entremat de cases de colors que ens
recorden els palafitos de Chiloé, a Xile. Fantàstic. No calen
paraules, acabem de conèixer l'essència de les Lofoten. I Reine
és el rei dels pobles d'aquest arxipèlag, aquí es fan les fotos de
tots els catàlegs turístics. És encantador sense paliatius. S'hi
arriba donant una volta al fiord i, d'aquesta manera, es va gaudint
de les diferents perspectives.
 |
| Reina, el poble rei de les Lofoten |
Després
de sopar a la cabana, fem un recorregut a peu fins a l'àrea de
descans que ofereix les millors vistes al poble. El fiord, les cases,
i sobretot les muntanyes escarpades i fosques que el voregen donen
una perspectiva diferent a cada pas.
Ara
són les dotze de la nit i escric des de la cabana, mirant el fiord,
hi ha la mateixa llumm que fa tres hores i una parella s'abraça
sobre una passarel·la de fusta que s'endinsa a l'aigua.
3r
dia – Reine - Storkmarknes
Dia
dedicat a recórrer les Lofoten, el cel s'ha tornat inesperadament
blau i el sol ha lluït tot el dia. Ahir ja vam constatar que Reine
és una postal digna de tenir tot el reconteixement, la seva situació
al fiord li confereix el recolliment i la tranquil·litat d'estar
sempre protegit dels canvis marítims. A més, el clima de Montenes,
la comuna en què es reuneixen els últims pobles de Lofoten és més
càlid que el que correspondria a la seva latitud.
 |
| A l'estiu els assecadors de bacallà formen part del paisatge |
Hem
visitat A que té la gràcia de ser l'últim poble de la carretera
E10 i de tenir el nom més curt del món. Si haguéssim gaudit de més
temps hauríem fet alguna caminada per la zona, per exemple una que
promet un paisatge molt interessant i que comença partir del
pàrquing on acaba aquesta carretera. També es pot realitzar alguna
caminada resseguint les antigues carreteres que han estat
substituïdes per túnels. És igual el poble que visiteu o el que us
proposeu fer, cada revolt del camí us farà parar i fer fotografies,
admirar les muntanyes, etc. És inútil posar paraules a aquest
paisatge, totes les descripcions que havíem llegit van quedar
superades per la realitat, és molt millor experimentar-lo i viure'l.
 |
| Excursió a la platja de Kvalvika |
Una
excursió totalment recomanable és la caminada de Kvalvika. Només
pel fet d'arribar al lloc a través de ponts serpentejants entre
esquitxos de terra i aigua ja val la pena. Cal aparcar en un petit
pàrquing, això va ser difícil, però ho vam aconseguir. El camí
està ben indicat i surt de davant el pàrquing, a mesura que ens
anem elevant les vistes són magnífiques, i al cap d'una hora
caminant descobrim la platja que s'amaga a l'altra cantó de la
península. Nosaltres no vam fer el descens fins la platja, però
això ja és cosa de cadascú.
Per
acomiadar-nos d'aquesta zona vam visitar Nusfjord, un lloc
encantador, més petit que Reine i fins i tot que A, bonic de postal
com els anteriors però potser una mica massa petit per
allotjar-s'hi.
Vam
visitar tot el que volíem d'aquestes illes arxilloades, romandre-hi
un dia més hagués estat bona idea per poder gaudir més d'algunes
caminades, o visitar el mirador d'Eggum, que no vam tenir temps.
 |
| Nusfjord, un raconet a les Lofoten |
També
és una bona idea dedicar un dia a les Lofoten que toquen més al
nord i dos dies a les que s'allunyen més de la península. Els
pobles suggerits per allotjar-se segons el nostre criteri són Reine
o Henningsvaer, però per comoditat a l'hora d'arribar-hi, Reine.
Fos
com fos, el nostre destí era marxar cap a les Vestaralen i així ho
vam fer. Vam marxar amb el ferry de les 19:15 des de Fiskebol a
Melbu. Després vam seguir 20 minuts més fins a Stokmarknes.
 |
| De les Lofoten a les Vesteralen |
ILLES VESTERALEN - ANDENES
4t
dia – Storkmarknes- Andenes
Sortim
al matí cap a Andenes. Ens desviem lleugerament del camí i
resseguim l'illa de
 |
| El far d'Andenes |
Langoya . Per la carretera de l'oest. El paisatge
és amable, veiem un fiord més, espurnejat de cases i amb els cims
reflectint-se a l'aigua. De totes maneres no és imprescindible fer
aquest camí, es pot anar per la carretera de l'est, que és més
ràpida. El que sí que no es pot perdre és la carretera panoràmica
d'Andoya. És una carretera oberta al mar, totalment salvatge. Com
que havíem d'arribar a l'hora del safari de balenes a Andenes no ens
vam aturar gaire pel camí, només alguna vegada per fer fotografies.
Tot
just arribar a Andenes ens van trucar avisant-nos que el safari
d'avistament de balenes s'havia cancel·lat degut als corrents
marins. Després de la decepció i de recordar els pingüins
magallànics que tampoc vam arribar a conèixer, vam planificar el
pla alternatiu.
La
passejada al voltant del far d'Andenes és obligatòria. Des d'allà
els cims afilats es dibuixen per sobre de les roques negres
enfonsades al mar i la boira pot provocar una imatge fantasmagòrica
d'estar a la fi del món, on gairebé estem!
 |
| Els rails de l'antic tren de mercaderies |
Dediquem
la tarda a explorar el poble de Blake, només a 10 quilòmetres
d'Andenes. Després de passejar per la platja i el port, trobem el
que serà el plat fort del dia: una caminada de 5,5 quilòmetres al
voltant d'una reseva natura.
 |
| La platja de Blake |
El camí comença en un pàrquing de
sorra al final del poble, uns carrers després del port. Primer
gaudim de la sorra blanca i de la transparència del mar de Noruega,
que no podem evitar tocar. En un revolt el camí s'endinsa a la
muntanya i ressegueix un gran llac envoltat d'avets i arbustos. Un
camí que ens sorprèn, com esn sorprèn, també, el cant dels ocells
que trenquen el silenci i confereixen una experiència única.
 |
| Esperant el sol de mitjanit |
De
tornada a l'hotel emperem el sol de mitjanit, que es veu des de
qualsevol punt de la costa d'Andenes. Sorgeix una ratlla vermella a
l'horitzó que es manté, cada vegada més rogenca fins que
s'ennuvola tot. Son les 12:30 de la nit. El sol de mitjanit es fa
esperar.
ILLA DE SENJA
 |
| Habitació del complex turístic Senja i Hanm |
5è
dia - Andenes – Senja i Hamn
Sortim
amb el ferry de les 8:15 fins a Senja i ens instal·lem a Senja i
Hanm. Hem llegit que és una “ciudad de vacaciones”, però quan
hi arribem les vibracions són molt bones i no és tan gran com ens
esperàvem per aquesta definició. Ens donen una habitació moderna,
amb vistes directes al mar. El complex és tan nou que encara no
tenim ni baranes al balcó que s'endinsa al mar; és un lloc
fantàstic i totalment recomanable.
 |
| El túnel permeten visitar la curiosa geografia |
Després
d'instal·lar-nos-hi, comencem la volta al nord e l'illa. Túnels,
carreteres d'un sentit i un paisatge espectaclar. Hem seguit la ruta
panoràmica de Senja i només diré que a Steinfjiord el paisatge en
un dia de sol com el que vam tenir, fa mal de veure de tan bonic que
és. A les fotos sembla un paisatge de mentida, però no diré més
per no influir al possible visitant. Només heu de seguir la
carretera i meravellar-vos.
 |
| Una vista que treu la respiració |
Nosaltres
no hem arribat al final, no hem ni tan sols divisat l'illa de Husoy.
En un dels fiords hem fet una caminada de dues hores per la costa i
això ens ha robat temps. En aquest poble el que sí que val la pena
és pujar a un turonet des d'on es pot gaudir d'unes bones vistes.
 |
| El disseny es compagina amb el paisatge |
Quan
vam marxar de les Lofoten, pensàvem que ja havíem vist el millor
del viatge i que seria impossible superar la bellesa de l'indret,
però Senja, com a mínim, l'iguala.
A
la nit hem sopat al restaurant del complex, un menjar inclòs que
estava boníssim. I ara, una nit més, a les onze de la nit, estem
esperant el sol de mitjanit. Sembla que avui serà el nostre dia.
6è
dia – Senja i Hamn
Avui
toca anar en Kayak. Quan arribem a recepció de Senja i Hamn el
monitor ja ens hi espera. Fem el kayak des de l'hotel fins a les
illes que es veuen al davant. Després de totes les explicacions i
d'agafar-li el “tranquillo” comencem el recorregut, realment
bonic. Estar al mig del mar blau turquesa amb pics de neu espurnejant
sobre les muntanes és una experiència única. A més, vam poder
admirar mols ocells diferents que ens passaven a tocar. Vam dinar a
una platja d'una illa, el paisatge i l'experiència en conjunt és
inoblidable.
 |
| Illetes des de Sukkertoppen |
Després
de fer un bon descans a l'hotel vam decidir pujar la muntanya
Sukkertoppen. Hem decidit no veure la part més a l'est de l'illa de
Senja perquè demà ens espera un trajecte en cotxe de set hores i
considerem millor no tocar el cotxe aquesta tarda. Una vegada més,
l'excursió és fantàstica i les vistes, com totes les que hem vist
fins ara, corprenedores. Arribem al segon llac, just al peu de la
pujada difícil i escarpada i baixem.
A
sopar i a dormir. Avui no hi ha contemplació del sol de mitjanit
perquè com per art de màgia s'ha cobert tot de boira. Però a les
2:30 de la matinada, la llum del sol ena ha depertat, lluïa brillant
i groc darrera les muntanyes mig cobert de núvols.
Queda
demostrat: Qualsevol nit pot sortir el sol.
ALTA - NORDKAPP
7è
dia Senja- Alta
 |
| Catedral de les llums a Alta |
Camí
de Senja a Alta. Moltes hores de conducció. Arribem a alta a les 7
en punt de la tarda, la catedral d'Alta està tancada. La ciutat
d'Alta són uns pocs carrers paral·lels i perpenticulars, de seguida
està vist. Tot i així, estar en aquesta latitud i davant la
catedral que tantes vegades havíem contemplat a les fotos,
impressiona. També impressiona veure les imatges d'aquests mateixos
carrers coberts de neu a l'hivern. Ens allotgem en unes cabanes al
peu d'una estació d'esquí a Rafsbotn. Hi estan construint un hotel,
però ara per ara hi estem sols, l'endemà esmorzem també sols
mentre el local es prepara per fer activitats relacionades amb
esports.
8è
dia Alta-Cap Nord
Un
altre dia de cotxe. Tres hores i mitja per arribar d'Alta al Cap Nord
i el mateix camí invers per tornar. En primer lloc ens desplacem a
Alta per entrar i visitar la catedral de les llums. Està tancat tot
i que segons l'horari hauria d'estar obert. Un grup de turistes amb
guia inclosa també busquen una explicació. Anem a l'Scandic del
davant on, sempre molt amables, ens miren l'horari per internet i
resulta que el rètol exposava l'horari d'estiu, que començava
justament la setmana següent. O sigui, que no s'hi pot fer res. No
entrarem a la catedral d'Alta.
Quan
comencem el viatge al Cap Nord, recorrem una meseta durant hora i
mitja. És un paisatge monòton, però no per això avorrit. Els rius
al costat de la carretera ens entretenen fent hipòtesis si l'aigua
puja o baixa, la neu a les muntanyes, etc. fa que gaudim molt de cada
un dels quilòmetres.
Quan
aquest paisatge acaba, comença una carretera llarga, vorejant el
mar, quan es té la visió completa de la carretera serpentejant
crida l'atenció com és de llarga. Els rens fan la seva aparició en
escena. Parem al poble de Repvag, però la climatologia comença a
marcar el nostre dia tornem ràpidament cap al
cotxe gelats.
 |
| Rens a lilla de Maregoya |
Continuem
fins passat el túnel soterrat al mar de 7 quilòmetresi arribem a
l'illa de Maregoya. Sabem que és una illa amb molts racons per
explorar, de fet podem intuir el color grogós del terra, els llacs,
les cases de colors i la neu. Però la boira es va fent espessa i
acabem lluitant només per veure la carretera. Hi ha diferents
maneres d'arribar al Cap Nord, cadascú tria el seu mitja, com si
d'un pelegrinatge es tractés: cotxes antics, una scooter, moltes
bicicletes i gens a peu; amb aire, fred i boira. Així doncs,
descobrim que és un lloc emblemàtic per a molts col·lectius.
 |
| Cap Nord |
Amb
el panorama tan boirós, estem temptats de no entrar al recinte quan
arribem a la mena de peatge que ens obliga a pagar 30 e per persona.
Sabem que no veurem el paisatge, però finalment prenem la decisió
correcta i hi entrem. El complex ofereix una estona ben distreta i
ben aprofitada, amb la cafeteria i uns quants museus que expliquen la
història del lloc. Està ben preparat perquè segons ens explica el
noi de la cafeteria hi ha molts dies de mal temps, i així la gent
pot gaudir del lloc. A més, malgrat la boira aconseguim fer-nos les
fotos amb la “bola del món” emblemàtica.
No
hem vist Cap Nord, però l'hem trepitjat. Hi hem estat, l'hem viscut,
i aixó ja ho és tot.
9è
dia. Alta – Tromso
Ens
han recomanat el Museu d'Alta, declarat Patrimoni de la Humanitat, on
es poden veure les pintures rupestres més antigues dels països
escandinaus, i que, a més a més, és el més popular de Noruega,
però, tot i així, decidim no visitar-lo per començar a fer tots
els quilòmetres que ens separen de Tromso. Desfem part del camí que
vam fer per arribar a Alta. Resseguim els fiords gaudint del paisatge
que, malgrat els dies que fa que veiem, ens continua meravellant.
 |
| Carrers de Tromso |
De
sobte el gps diu que hem de girar i agafar un ferry, ens sorprèn
perquè pensàvem que encara ens faltaven uns quants quilòmetres. El
ferry de Olderdalen a Lyngseidet arriba aviat i el viatge per aigua
ens ofereix una altra perspectiva de les vistes. Quan arribem a
Lyngseidet seguim la carretera fins a Svensky. En aquest trajecte
alguns cotxes ens avancen, cosa que ens fa sospitar el que pasa
després. Quan arribem a la parada del ferry de Sevensky a
Breivikeidet la cua de cotxes és llarga i finalment no hi cabem. Hem
d'esperar una hora al següent ferry. I és que avui és diumenge i
n'hi ha menys. També hem sabut que demà se celebra la Pentacosta, o
sigui, que demà, dilluns, les botigues de Tromso estaran tancades.
No és que hi anéssim a comprar, però sempre és bo veure les
ciutats sumides en la seva activitat quotidiana.
Tenim
moltes ganes d'arribar a Tromso, la París del Nord.
L'arribada
a la ciutat no va ser de les més agradables que hem tingut. El temps
era horrorós, vent i fred com cap altre dia, núvols negres i
espessos. Tot i així, l'excursió en catamaran per veure el sol del
migdia no es va anul·lar i ens va fer sentir una mica timats perquè
no vam veure absolutament res, ni el paisatge del voltant, no ens van
donar els canapés anunciats i vam passar fred.
TROMSO - HILLESOYA
10è
dia – Tromso
El
dia s'aixeca fred i plujós i també ventós. Les botigues estan
tancades perquè és Pentacosta, sembla Nadal, no hi ha ningú pel
carrer. Armats de valor o de desesperació fem una excursió a
l'illa de Sommoroya. A mida que avancem el cel es va aclarint i podem
gaudir fins a mitja tarda d'un paisatge esplèndid, de platges i sol,
totalment inesperat. Pugem a la muntanya de Hillesoya amb l'ajuda
d'una corda, l'esforç val la pena perquè el paisatge és esplèndid.
L'excursió és totalment recomanable.
 |
| Vistes des de Hillesoya |
Després
de cap a Tromso. El dia s'ha aclarit i ens animem a entrar a la
catedral de l'Àrtic. Paguem cinc euros per veure només un espai i
un vitrall, pel que s'ofereix trobem el preu excessiu, però és allò
de l'oferta i la demanda, de totes maneres també es pot veure si
s'assiteix a un concert al migdia o a mitjanit no excessivament cars.
El
funicular no funciona degut al vent i fem un petit ascens per la
muntanya, però comencem a notar el cansament del dia i acabem el
recorregut.
11
è dia – Tromso-casa
Dediquem
l'estoneta que tenim abans d'agafar l'avió a fer compres i a visitar
la biblioteca de vidre. Avui la vida ja és normal a la ciutat i la
gent fa les seves tasques quotidianes. Gràcies al túnel que vam
recórrer el primer dia només sortir de l'avió, la ciutat està
descongestionada de cotxes. Els carrers, l'estructura de les cases,
el color del cel ens recorda molt Punta Arenas, justament a les
antípodes de la latitud de Tromso. Finalment podem descobrir la vida
real de la ciutat.
