Translate

dimecres, 6 d’abril del 2016

ILLES EÒLIES, LES ILLES D'ULISSES

Mapa de les Illes eòlies
Si esteu pensant  fer una visita a les Illes eòlies us pot ajudar llegir aquest article. Per començar, un sap que un dels destins més amables que es poden triar per passar unes vacances són les illes. Es podria pensar que com més petites, més tranquil·litat i això es deu complir en el 80% dels casos. Tot i així, hi ha l'improvable perill rutinari de caure en l'avorriment. Les Illes eòlies poden ser la solució a aquest problema.


Port d'Alicudi o Filicudi
Estan situades al nord de Sicília i es poden combinar amb una visita a aquesta illa. És un arxipèlag constituït per set illes: Alicudi, Filicudi, Lipari, Vulcano, Salinas, StromboliPanarea. Les dues primeres són molt petites i allunyades de les altres, la millor opció és instal·lar-se a Lipari, la més gran de totes (es pot recórrer el seu perímetre en un dia amb tota tranquil·litat) i la que gaudeix de més infrastructura turística.



L'aliscafo que us portarà pertot
Nosaltres vam combinar aquestes illes amb la gran Sicília. Va ser una bona decisió. Vam arribar amb Ryanair a Trapani i vam anar directament amb l'autobús de l'aeroport a Palerm. Allà vam passar tres dies i, sense haver de llogar cotxe ni res, cap al port a agafar un aliscafo que ens va portar fins Lipari! Van ser moltes hores de viatge, però va valdre la pena. Vam passar per Alicudi i Filicudi, vam poder veure els diminuts ports i anar fent boca pel que ens trobaríem més endavant. Després de visitar les altres 5 illes vam tornar a Sicília des de Lipari a Milazzo. Un viatge d'una hora aproximadament.

La nostra opció ens va permetre no llogar cotxe fins a Milazzo, però vam haver de sacrificar el nord de Sicília i la que es diu que és imprescindible catedral de Cefalú. De totes maneres, no haver-la visitat, és una bona excusa per tornar-hi. Des de Messina vam fer tota la volta a l'illa en 10 dies fins a tornar al punt de sortida, Trapani, i agafar el vol.

Un altre inconvenient del nostre itinerari va ser que primer vam acostumar-nos al ritme parsimoniós de les petites illes, i després l'adaptació al descomunal ritme caòtic de Sicília va ser una mica més dur, però sempre emocionant.

LIPARI, CAMPAMENT BASE



Vistes del carrer principal


Lipari va ser el lloc des d'on vam visitar l'arxipèlag. Vam situar-nos al bell centre de la ciutat portuària, amb la intenció de poder moure'ns sense problemes amb els vaixells, però no és estrictament necessari fer-ho d'aquesta manera, perquè l'illa és tan petita que amb un cop de moto es pot arribar al port en un moment. Els apartaments eren i estaven molt bé, teníem una terrassa enorme i quan el carrer principal s'omplia de gent prenent còctels, nosaltres compràvem una cervesa al quiosc de baix i ens intal·làvem a la terrassa amb vistes a la ciutadella de Lipari.



Vistes de la ciutadella

Els imprescindibles de Lipari:
Passejada per la ciutadella, on trobareu la catedral i el Museu Arqueològic.

Marina Curta: un petit port per degustar el capvespre des d'on surten alguns vaixells turístics a les illes del costat. Està envoltat de carrerons que s'enfilen cap a l'interior i que resulten un agrable passeig, entre turistes, però en un marc de calma.


Marina curta al capvespre
Canneto:
El port de Canneto
De dia ens va semblar un poble entranyable, així que vam decidir anar-hi de nit amb la moto, ja que està molt a prop de Lipari. L'experiència va resultar inoblidable. Era Festa Major, hi havia orquestra d'aquelles que toquen els 40 principals dels anys 80, tothom estava molt animat ballant, menjant gelats a les terrassetes, etc. De sobte, però, ens va sorprendre una trompa d'aigua amb llamps i trons. L'únic lloc per refugiar-se era l'església que presidia la plaça, així que es va produir una escena pròpia d'una tòpica pel·lícula italiana: músics vestits tipus Greasse, noies provocatives, iaies vestides de negre, algun transformista, venedors ambulants amb la mercaderia, nens sorollosos i dos turistes amb els ulls molt oberts vam acabar encabint-nos a la casa de Déu. A l'escena només hi falta el capellà des del púlpit demanant silenci. Aquest serà el nostre record de Canneto per sempre. Si esteu per allà a finals de juliol podeu provar de viure la Festa Major, segur que no viureu el mateix, però és probable que també us quedi gravada per sempre a la memòria.


Instal·lacions de l'explotacio
Volta a l'illa:

A continuació podreu observar de primera mà les antigues instal·lacions d'explotació de pedra pómex (pumicita o liparita), que semblen abandonades i arriben fins a la platja. Compte amb el terreny!

Trobareu els pobles d'Aquacalda, Quattropani i Pianoconte. Són pobles petits per visitar i perdre-us-hi. A Quattrocchi podeu anar al mirador i gaudir d'una de les vistes més impressionants des de l'illa, allà la visió de Vulcano, Salinas i, si hi ha sort, Sicília us hipnotitzarà. El selfie hi està garantit.

Al final del dia haureu de decidir què us ha agradat més, si els poblets costaners o els racons amb aigües cristal·lines que heu descobert al llarg del camí. L'endemà ja estareu preparats per visitar les illes del costat: Salinas, Vulcano o contractar una excursió cap a Stromboli.

Vista general de les eòlies

VULCANO I EL SEU VOLCÀ

Com el seu nom indica a Vulcano hi ha un volcà, un volcà entranyable, que apassionarà als amants de la geologia, de la fotografia, de l'excursionisme i a altres individus amants simplement de la bellesa.

Vista general del volcà
A Vulcano, hi podem arribar amb el primer aliscafo o ferry que arribi des de Lipari i passar el dia allà. És imprescindible llogar una moto per desplaçar-se lliurement i recórrer l'única carretera que hi ha, de 15 quilòmetres.
Un cràter per fotografiar
Una bona opció és pujar al cràter del volcà només arribar, així la calor encara no us sufocarà i podreu gaudir del descans amb la “feina” feta. La pujada pot durar uns tres quarts d'hora, però tot l'esforç que pugui costar val la pena quan es té davant la visió del cràter. És d'una mida ideal, abastable amb la mirada, el cromatisme del sofre juga amb tonalitats del groc ocre i i es completa amb l'olor que penetra pels narius. Es pot recórrer el seu perímetre i treure un munt de fotos des de tots els punts de vista, us en fareu un tip!

Després només quedarà recórrer ella resta de carretera. Al final en direcció Gelso trobareu una baixada espectacular cap a la costa. La sensació de llibertat davant la grandesa del mar no té parangó. A Gelso és un bon moment per dinar en algun petit restaurant de la població o de fer una capbussada al mar i treure-us la suor de la pujada al volcà.

Un joc cromàtic
A la tarda només caldrà que desfem el camí fet i ens aturem al istme a l'altre extrem de l'illa. Allà hi ha uns banys sulfurosos que atrauen la majoria de turistes de l'illa. També és aquí on hi ha algun allotjament per estar-s'hi uns dies. L'opció és banyar-se entre bombolles, empastifar-se de fang i marxar de l'illa més guapos que mai. Això sí, el bany en aquesta part no serà solitari.



Per últim, aquesta illa no només ens ofereix un dia fantàstic, sinó que també ens recorda els perills que pot tenir per al nostre destí desobeir els déus i deixar-nos portar per la curiositat. Ens ho explica l'Odissea. Aquesta és l'illa on el déu Eolo, senyor dels vents, va regalar a Ulisses un farcell curull d'alguna cosa misteriosa prometent-li que si no l'obria podria arribar còmodament a l'estimada Ítaca. Els mariners van respectar les ordres fins que, quan ja van veure la costa de l'illa, van pensar que res els podria privar d'arribar-hi, així que es van deixar véncer per la curiositat i van obrir el farcell. Els vents que Eolo havia tancat dintre es van desfermar i van allunyar la barca del seu destí. Van caldre molts anys i moltes aventures per poder-hi tornar. Vosaltres mateixos! Ara toca tornar cap a Lipari

STROMBOLI I EL GRAMOUR

Per què deu ser que el que més recordo d'aquestes illes és el glamour? Potser perquè l'encant d'Ingrid Bergman sembla surar a Stromboli o perquè Panarea és on aniríem si fóssim de la reialesa europea, Carolina de Mònaco per exemple, o de la reialesa àrab, reina Rania de Jordània, posem per cas.

Terrasseta a Panarea
Nosaltres que som simples turistes les vam visitar en una excursió turística, és clar, des de Lipari. Vam visitar primer Panarea i després Stromboli. Cada una amb un estil diferent. La primera només compta amb una petita població, que és on hi ha el port. Allà tot són cases blanques i ben arreglades, a la nit es veu que s'hi munta una bona festa i s'hi acosten molts vaixells carregats de gent amb ganes de gresca. Només teníem dues hores per visitar-la, però ja n'hi ha prou per passejar pels seus carrers, pels quals és impossible circular-hi amb cap mena de vehicle, i pendre un bany en alguna caleta propera a la població. Diuen que hi ha un caminet que envolta el perímetre de l'illa, però en un dia de calor, crec que no hi ha cap necessitat de recórre'l.

A Stromboli hi vam estar més temps. Des del port es pot pujar resseguint els carrers una mica costeruts cap a l'església de San Vicenzo. De camí trobareu la casa rosada on Ingrid Bergman va viure un idil·li amb Rossellini mentre rodaven Stromboli, pel·lícula que val la pena veure abans d'anar a l'illa. Ens dóna una idea de la duresa de la vida en una illa tan petita i amenaçada pel volcà que actua de reclam per als turistes i, a la vegada, quan hi arribem, ens imaginem la intensitat dels sentiments de la protagonista corrent pels carrers estrets com la seva angoixa, sense perdre mai l'aplom de l'encant femení. La fotografia davant la placa de la casa que commemora la pel·lícula és obligada.

Vista d'Stromboli

També es pot passejar una mica més i recórrer els quatre poblets contigus que parteixen del port. Però allò que només es pot fer si passeu una nit a l'illa és un dels somnis que ens queden per complir a la vida: la pujada al volcà de nit. Per fer-ho cal unir-se a un grup amb guia, això és imprescindible i aconsellable, perquè el volcà està en erupció constant i cal conèixer la muntanya per no patir ensurts. També és necessari que el dia que ho teniu previst la metereologia us sigui favorable, ja que si hi ha boira o vent, no es pot realitzar l'ascens. Ara, l'experiència promet emocions intenses i úniques. Cal fer-ho.

També és excepcional llogar una barqueta per visitar Ginostra. Aquest poble d'uns vint habitants només té accés per mar, així que és d'una singularitat que mereix la pena visitar.

Strombolicchio

I ja per acabar, cal esmentar Strombolicchio: un illot amb un far al capdamunt que es pot veure des de molts punts d'Stromboli i que imprimeix caràcter a l'illa. Quan marxàvem de tornada cap a Lipari al capvespre, va ser fantàstic donar una volta a Strombolicchio i quan ja s'anava fent fosc esperar amb els ulls ben oberts les erupcions dels volcà des de la barca, un skyline espectacular que vam poder compartir amb dofins. En definitiva, una experiència meravellosa. Sigui de la manera que sigui, no us ho podeu perdre. Finalment, de tornada cap a Lipari!