Translate

divendres, 12 d’agost del 2016

NICOSIA I LA ZONA VERDA

La frontera política de Xipre impressiona. Impressiona veure edificis colonials buits mig derruits davant d'un filat i un cartell amb el dibuix d'un soldat i la prohibició de fer fotos. 

Un carrer-frontera a Nicosia
Anant al check point per passar amb cotxe a la part turca, impressiona veure un edifici alt amb un munt de balcons com si es tractes d'un rusc. I veure com una dona estén la roba en un dels balcons mentre un soldat amb metralleta vigila l'entrada de l'edifici i el reixat que l'envolta. La visió del barri de Varosha, que es pot observar de lluny, és hipnotitzant per la història que reflecteix, allò que era i va haver de deixar de ser. Nosaltres el vam tenir de paisatge mentre ens banyàvem al nord de Protaras.
Platja amb el barri abandonat de Varosha al fons

Edifici on encara es veuen els efectes de la guerra
La frontera també divideix la ciutat de Nicosia. És una ciutat viva, hi ha turistes però no és turística, i a part de les ubicacions recomanades a les guies o als mapes de l'oficina de turisme greco-xipriota (on s'obvien les mesquites i hammams, que existeixen, com la mesquita Omeriye), es respira pobresa, sobretot perquè molta gent viu en edificis que van quedar malmesos a la guerra i encara esperen una rehabilitació.

Precisament al barri més pròxim a la frontera, a prop del Museu per l'Alliberació i el Gimnium Pancyprian, on en Lawrence Durell va exercir de professor, s'està rehabilitant tota una zona amb edificis moderns i ostentosos, com el Mercal Central o el Museu Municipal d'Art, i comencen a obrir-se galeries d'art. Tot sembla indicar que serà el barri més posh de la ciutat.
Museu de l'Alliberació

El check point es situa al mig del carrer Ledra i resulta un pur tràmit, només cal ensenyar el DNI o el passaport. Els que el passen sovint, simplement saluden els policies.

Una vegada a la part turca es nota més bullici i la voluntat de rebre bé el visitant, una bona senyalització dels edificis més importants i molts objectes per vendre, emulant els mercats turcs. Destaca la mesquita AyaSofia. Però si es segueix un recorregut diferent al marcat, es descobreix encara més deixadesa que a l'altra part, un s'atreviria a dir, més pobresa.


Per passar la frontera amb el cotxe, cal sortir de la ciutat. No vam tenir problemes, l'únic que s'ha de fer és pagar una nova assegurança del cotxe per tres dies o per un mes.  


Edificis dins la zona verda

PENÍNSULA D'AKAMAS

La península d'Akamas és un bon lloc per gaudir de Xipre. Està molt a prop de Pafos. És una zona que es manté verge, amb serveis turístics, però sostenible, fins al punt que gran part del seu territori només es pot recórrer amb 4x4. Així que si aneu a aquesta zona i voleu anar al vostre aire haureu de llogar-ne un. De totes maneres, també hi ha l'opció de contractar una excursió d'aventura i explorar el terreny en quad o algun altre vehicle prou adequat per anar per pistes.

El color del mar a la península d'Akamas
A l'hora de triar un camp base, hi ha la possibilitat d'ubicar-se en un poble de muntanya, molt tranquil i amb bones vistes, anomenat Drouseia, o a Latsi, un petit port amb moltes possibilitats de llogar barques, fer busseig, kayak, etc, a més, també és un bon punt de partida per resseguir la costa fins al Cap Arnaoutis.
El recorregut per la península resseguint les pistes de terra té el component aventurer que el diferencia d'altres llocs i allunya el visitant de la massificació.


Sense disposar d'un vehicle preparat per aquest tipus de camins podem, també, arribar a llocs interesants. Així, una platja que mereix una visita és la que hi ha a partir del Cap de Drepano, amb l'església de Sant Georgio atalaiant el petit port.

Els banys d'Afrodita i, a partir dels quals, si no fa gaire calor o sou molt valents, es pot fer el recorregut senyalitzat d'Afrodita, però el que us traurà la respiració són les platges de la Blue Lagoon i la Fontana Amoroza. Per arribar-hi podeu llogar una barca, opció que val la pena, o agafar el servei de 4x4 que se us ofereix al costat dels banys d'Afrodita. Són set quilòmetres de molt mal camí i encara que disposeu d'un cotxe preparat per aquestes ocasions, és millor que condueixi un expert en el terreny. Això sí, si disposeu d'un jeep i us sconsidereu prou bons conductors gaudireu de la llibertat de parar-vos allà on us agradi més. Hi ha una tercera possiblitat, és clar, que és caminar fins a aquestes cales, nosaltres així ho vam fer, a les 2 del migdia i realment és desaconsellable.



Camí cap a Fontana Amoroza
Quan veieu l'aigua i us hi submergiu, no us importarà tot el que heu hagut de fer per arribar-hi. El blau turquesa de l'aigua us farà oblidar el món. No us podeu perdre aquestes platges!

Veure: Serralada de TroodosPafosLes tres penínsulesNord de XipreNicosia

LA SERRALADA DE TROODOS

La serralada de Troodos resulta un espai imprescindible en la visita a Xipre. Deixar uns dies la platja i endinsar-se en el món més arrelat a l'illa, a la història de les seves esglésies, visitar els pobles de tarannà més xipriota i, a més, conèixer les espècies endèmiques i deixar-se portar per algun trail és una experiència molt recomanable.

Vistes des de Pedoulas
Els llocs per situar-nos a l'hora de recórrer la serralada són diversos. Platres, el que nosaltres vam triar, Troodos, Kalopanagiotis o Kakopetria. La zona muntanyosa és extensa, tot i que es pot recórrer des d'un mateix punt, cada vall ofereix diferents atractius. Trobareu camins ben indicats i amb tota la informació pertinent, financiats amb un programa de la Unió Europea anomenat Programa Cultura 2000.
Nosaltres vam triar Platres, a l'entrada de les muntanyes pel sud, és un poble turístic, amb tot el que el visitant pot necessitar. Té un punt de curiós, que reflecteix la història del turisme a la zona: al costat d'hotels amb estètica dels anys 70 desocupats o simplement posats una mica al dia, trobem hotels recent estrenats on lluen els acabats més moderns de la nostra dècada. Com a exemple, un saló de joc destartalat, amb sofàs d'escai i cadires mig trencades, l'amabilitat d'un treballador ens va permetre trobar l'hotel que ja semblava inexistent i hi vam passar una tarda bevent un frappé invitació de la casa mirant la final del Wimblendon.

Hotel abandonats al costat de la sala de joc
Des d'allà surt la caminada per visitar la cascada de Kaledonia i un altre trail senyalitzat per passejar entre muntanyes i rius. Vam triar uns apartaments anomenats P.S.N. Platres que ningú del poble no coneixia, però que van resultar molt agradables amb una bona vista de la muntanya.
Espècies endèmiques de l'illa
Un altre lloc per instal·lar-se és Troodos, on gairebé només hi ha un hotel. Des d'allà surten moltes caminades i rutes de bicicleta, o sigui que és ideal per qui vulgui fer aquestes activitats, però no com a poble.
Des d'aquestes dues ubicacions es pot ascendir al Mont Olimp, la muntanya més alta de l'illa. La caminada està anunciada a molts llocs, però en arribar a dalt ens vam trobar amb una base militar i tot plegat va ser una mica decepcionant. No és allò que destacaríem de totes les activitats que es poden fer.
Una altra visita que va resultar fallida va ser el del monestir de Troodissa, que vam trobar tancat al turisme. Només els ortodoxos poden visitar-lo.

L'església de Pedoulas
Els pobles de la vall de Marathasa diuen que són espectaculars a l'època de floriment dels cireres: Pedoulas, Moutoullas i Kalopanagiotis
Encara que no sigui aquesta època, aquestes poblacions resulten acollidores i autèntiques. A Kalopanagiotis s'observa un impuls turístic, però sempre en consonància amb la població i la sostenibilitat. Són pobles més grans, amb més vida xipriota, i s'hi observa un turisme familiar i ecològic. 

En aquest punt, hem de parlar dels deu temples d'aquest masís considerats Patrimoni de la Humanitat i recent reformats. Destaquen per la figura imponent coronada per diverses cúpules majestuoses, conformen l'skyline d'aquests pobles que va canviant a mida que seguim la carretera envoltant el poble. Concretament a Pedoulas trobem l'Església de l'Arkangelos Mikail, i al seu costat un petit museu bizantí.
Kalopanagiotis

També aquesta és la zona ideal per visitar les esglésies pintades, tot i que cal saber que en general estan tancades al públic. L'església que podrem visitar sense cap problema a Kalopanaiotis és Ioannis Lambadistis, representativa de totes les altres. Estar una estona asseguts envoltats de gent devota, sobretot dones, que resen admirant els colors, les expressions, el simbolisme de les pintures és una experiència que, encara que no sigueu religiosos, recomforta i us fa preguntar si no ho podríeu arribar a ser.


Interior de Ionnis Lambadistis
Finalment, tampoc no us podeu perdre la vall del Sol, on es troben els pobles de Kakopetria i Galata. De tots dos destaca Kakopetria, el casc antic del qual està remodelat a l'any 1980 amb l'ajuda intensa dels seus habitants. Té tots els serveis que el viatger pot necessitar, més l'atractiu del paisatge i els costums autòctons. També des d'aquí és fàcil desplaçar-se fins a la zona de les esglésies pintades.

Veure: El nord de XiprePafosLes tres penínsulesAkamasNicosia

PAFOS, CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2017

El castell de Pafos 
Obres a Ktima

L'estiu del 2016 Pafos estava en obres preparant-se per rebre el títol de Capital Europea de la Cultura el 2017. Realment feia l'efecte d'una ciutat en construcció, la pregunta recurrent que ens plantejàvem era si en un any la ciutat ja podria lluir tota la seva esplendor. La calor de l'estiu no afavoria gaire que els treballs avancessin.


Ascensor de Ktima a Kato Pafos
Pafos es divideix en la part alta, Ktima, i la baixa, Kato Pafos. Ktima és la ciutat més tradicional, on es troba el casc antic, en aquest cas totalment en remodelació, de fet, era impossible passejar-hi, aquesta part gaudeix, a mes, d' unes vistes impressionants de la part baixa i el mar. És imprescindible una passejada pel balcó natural que suposa aquesta diferència orogràfica. 



En aquest paseig hi trobem l'Ajuntament, un hamman convertit en bar, que en hores de calor es converteix en un paradís de frescor per respirar una mica d'aire; i uns quants restaurants que, sens dubte, sortiran guanyant quan les obres hagin acabat. També s'hi pot visitar un mercat, actualment dedicat als souvenirs, i una mesquita. 

Edificis tradicionals a Ktima, Pafos Alt
D'aquesta part de la ciutat guardem els dos millors records gastronòmics del viatge: El restaurant Kiniras on es pot degustar la cuina tradicional ben treballada en un ambient acollidor i ben lluny del brogit i els restaurants per a turistes de la Kato Pafos. El jardinet en el pati interior transmet una sensació d'intemporalitat que fa que un es plantegi deixar-se seduir per la dolça vida del faire niente. Aquest local també és un hotel, una opció ben diferent de la majoria d'allotjaments que es troben a la ciutat.
L'altre moment gastronòmic el vam tenir al Lengo Tavern, on el seu xef, Petros Mavros, ens va obsequiar amb una degustació dels seus plats, també de base tradicional però sempre a la recerca del toc personal.

A Kato Pafos domina el turisme. Apartaments, hotels, restaurants per a turistes, souvenirs... però no només hi trobem aquests aspectes. El parc arqueològic s'ha de visitar i, per poc que us agradin les ruines, quedareu seduïts pels mosaics de les vil·les romanes. 

Mosaics del Parc Arqueològic de Pafos
Formant part d'aquest parc, però fora del recinte es troba una basílica bizantina i un antic palau episcopal. Al seu costat, trobareu l'església d'Agia Kyriaki, també anomenada Panagia Chrysopolitissa, utilitzada per catòlics i anglicans.

Església bizantina
I, per últim, no us podeu perdre la necròpolis, també impressionant que es situa al nord del nucli urbà.

Exemple de tomba a la necròpoli de Pafos
El mar de Pafos no ens va invitar a la banyada, més aviat vam ser observadors. És molt curiós el costum de nadar o simplement remullar-se davant els Banys municipals. A primera i última hora del dia s'omple de gent nadiua i forània per submergir-se en unes aigües un color i textura molt semblant a la del Maresme i flotar una estona per refrescar-se. Després tothom té accés a les dutxes i amb força sabó es preparen per passar als canviadors i sortir ben fresquets i nets per seguir les activitats del dia.
Uns quilòmetres més al nord, les guies recomanen la badia de corall. Nosaltres la vam visitar i no ens va semblar especialment atractiva. Hi havia molta gent i l'aigua no feia honor al seu nom.
Badia de corall
En canvi, ens vam parar per atzar a una platja de característiques semblants, però que feia la impressió de ser més acollidora, és la badia de Pissouri, on ens vam aturar de bon matí en el nostre camí de Larnaka a Pafos.
Un altre lloc on ens vam parar és a Petra tou Romiou, les roques d'Afrodita. Tampoc en aquest lloc no vam trobar el mar d'aigües transparents que buscàvem. La península d'Akamas va ser el lloc el primer lloc on vam gaudir del mar.


EL XIPRE DE LES TRES PENÍNSULES


La península d'Akamas és un bon lloc per gaudir de Xipre. És una zona que es manté verge, amb serveis turístics, però sostenible, fins al punt que gran part del seu territori només es pot recórrer amb 4x4. Així que si aneu a aquesta zona i voleu anar al vostre aire haureu de llogar-ne un. De totes maneres, també hi ha l'opció de contractar una excursió d'aventura i explorar el terreny en quad o algun altre vehicle prou adequat per anar per pistes.

El color del mar a la península d'Akamas
A l'hora de triar un camp base, hi ha la possibilitat d'ubicar-se en un poble de muntanya, molt tranquil i amb bones vistes, anomenat Drouseia, o a Latsi, un petit port amb moltes possibilitats de llogar barques, fer busseig, kayak, etc, a més, també és un bon punt de partida per resseguir la costa fins al Cap Arnaoutis.
El recorregut per la península resseguint les pistes de terra té el component aventurer que el diferencia d'altres llocs i allunya el visitant de la massificació.


Sense disposar d'un vehicle preparat per aquest tipus de camins podem, també, arribar a llocs interesants. Així, una platja que mereix una visita és la que hi ha a partir del Cap de Drepano, amb l'església de Sant Georgio atalaiant el petit port.

Els banys d'Afrodita i, a partir dels quals, si no fa gaire calor o sou molt valents, es pot fer el recorregut senyalitzat d'Afrodita, però el que us traurà la respiració són les platges de la Blue Lagoon i la Fontana Amoroza. Per arribar-hi podeu llogar una barca, opció que val la pena, o agafar el servei de 4x4 que se us ofereix al costat dels banys d'Afrodita. Són set quilòmetres de molt mal camí i encara que disposeu d'un cotxe preparat per aquestes ocasions, és millor que condueixi un expert en el terreny. Això sí, si disposeu d'un jeep i us sconsidereu prou bons conductors gaudireu de la llibertat de parar-vos allà on us agradi més. Hi ha una tercera possiblitat, és clar, que és caminar fins a aquestes cales, nosaltres així ho vam fer, a les 2 del migdia i realment és desaconsellable.



Camí cap a Fontana Amoroza
Quan veieu l'aigua i us hi submergiu, no us importarà tot el que heu hagut de fer per arribar-hi. El blau turquesa de l'aigua us farà oblidar el món. No us podeu perdre aquestes platges!



Hotel Oasis
La cirereta del pastís, la península de Karpaz. Un lloc per anar a descansar i oblidar-se del món. A la costa nord del braç més llarg de Xipre vam trobar l'hotel Oasis, un hotel de 8 habitacions i restaurant ubicat al costat de l'església bizantina Ayfilon. Les habitacions tenen la platja davant mateix, però a cinc minuts a peu hi ha el que anomenen Roona Beach, una platja llarga, deserta, encisadora on les tortugues van a deixar els seus ous. Us oblidareu de les hores que passeu banyant-vos en les aigües dels vostres somnis.
Hotel Oasis des de l'aigua de Roonas Beach

  
Roonas Beach



Ruines als confins de la península

A la costa sud de la península hi ha alguns campings situats en platges igualment llargues. D'aquesta part destaca la vista que es té de la platja de Nangomi, coneguda com Golden Beach, des del cim que segueix la carretera que va al monestir d'Apostolos Andreas. Una vegada passades les vistes arribareu al monestir, que fa l'efecte de ser un lloc estrany, que amaga algun secret inconfesable, però que, potser, no voleu endevinar. Allà trobareu els ases xipriotes, que us vindran a saludar a través dels vidres dels cotxes. Finalment podreu arribar a cab Zafer Burnu, abans cab Aposolos Andreas, la punta del braç que dóna personalitat a la silueta de l'illa.

Pel que fa a la península de Kormakitis, podem afirmar que és prescindible. Si bé les aigües són transparents, la manca total d'infraestructures i la senzillesa, que es pot entendre com a pobresa o deixadesa de la gent de la zona, proporciona una impressió decadent i, segons la meva percepció, depriment.
Cap de Kormakitis
Al llarg de la costa hi ha dues urbanitzacions de dos carrers amb vil·les que pretenien ser de luxe i que només en alguns casos estan cuidades i habitades, cosa que afegeix decepció a la nostra mirada.
Destaca el poble de Kormakitis, on a la plaça del poble hi havia tres restaurants buits. Sempre ens quedarà una pregunta per contestar: Qui omple els restaurants Quins dies? Qui dóna vida a aquest poble?

A dos quilòmetres de Agia Irini (Akdeniz) s'accedeix a una platja des de la qual es té una visió completa de la badia de Morfou. És difícil triar les bifurcacions correctes per arribar-hi, però pot ajudar seguir els rètols que anuncien el Restaurant Caretta, nom que reben les tortugues que deixen els seus ous en aquest indret. Nosaltres el vam trobar i hi vam dinar. Semblava un lloc fantasmagòric, almenys aquell dia, però a la vegada es veia preparat per servir a molta clientela. Una mica sorprenentment, el menjar va estar bé.

Veure: Serralada de TroodosPafosEl nord de Xipre , AkamasNicosia

EL NORD DE XIPRE

Kyrenia o Girne llueix pel seu port petit, acollidor, farcit d'embarcacions de tot tipus i de restaurants; tot i així, encantador. El castell domina l'skyline d'aquest casc antic que es redueix al port i a alguns carrers adjacents. Tot i el caos que domina l'entrada i sortida de la ciutat, aquest espai és un reducte per passejar tranquil·lament i gaudir de la seva història.

Port de kyrenia

La platja de l'hotel
La zona de la costa que envolta Kyrenia s'està construint i hi ha alguns quilòmetres que concentren un gran nombre d'hotels tots aliniats entre la platja i la carretera, com és el cas del poble de Lapithos, un poble d'interior, encaramat a les muntanyes, però amb el seu homònim turístic a la platja. En aquests casos, cada hotel o restaurant té la seva platja privada per als seus clients. Tot i així, hi ha altres zones en que les platges són públiques i no estan tan massificades, també al voltant de kyrenia. En tot el nord de l'illa, el mar és net i transparent, qualsevol lloc és bo per fer una banyada.

Vistes del palau de Bellapais
Un poble de muntanya amb encant és Bellapais, allà hi trobarem un monestir derruït d'una bellesa sorprenent. Aquesta imatge confereix al poble una aura de benestar i glamour ben diferent que el que es respira a Kyrenia. Hi ha uns quants hotelets que poden ser una bona opció per allotjar-se lluny de la massificació però amb serveis al costat. La seva ubicació també és molt adient per visitar els punts culturals del voltant.

El castell de Sant Hilarion es mereix un esforç per arribar al seu cim. Quan hi sigueu, us sentireu com els conqueridors de l'illa i la suada quedarà oblidada. Per arribar-hi cal passar un una caserna de l'exèrcit, de fet, si hi aneu fora d'hora de visita del castell no hi podreu arribar per gaudir de les vistes.

Castell de Sant Hilarion

Castell de Buffavento des de la carretera
En canvi, no cal que us esforceu a buscar el castell de Buffavento. Per visitar-lo cal anar per la part sud de la serralada de Kyrenia, la carretera és molt, molt dolenta i les vistes des del camí no valen la pena. Semblava atractiu perquè en aquest indret es poden observar alguns monestirs abandonats, però quan vam estar davant del castell, l'únic que volíem fer és sortir d'aquell atzucac i no vam caminar per assolir-lo ni gaudir-lo. El que és espectacular és seguir la carretera un tros per gaudir de la millor vista de la megabandera turca pintada al vessant d'una muntanya amb la intenció explícita de ser vista des de la part grega de l'illa.

Bandera que es veu des de la carretera Nicosia-Kyrenia
Ruines de Salamina
Les ruines de Salamina, que es troben a dos quilòmetres de Famagusta són importants per la seva història, però ocupen una extensió molt gran de terreny, el consell per visitar-les i no malgastar forces és quedar-se a la part més propera a l'entrada i la sortida. Allà podreu veure els edificis més ben conservats; en canvi, els itineraris que es proposen per conèixer altres edificis més apartats poden resultar confusos i els monuments valen la pena, sobretot si feu la visita sota el sol del migdia.


Plaça Namik Kemal Meydani
Famagusta és una ciutat a part. És un museu a l'aire lliure. Allà us deixareu meravellar per les obres arquitectòniques que esdevenen obres d'art en la seva deixadesa i destrucció. Les muralles de la ciutat us donaran la benvinguda, hi podeu accedir amb el cotxe i donar una volta a la ciutat resseguint l'interior de les muralles, d'aquesta manera podreu veure moltes de les esglésies només baixant i punjant del cotxe: Santa Anna, l'església de les Carmelites, Sant Jordi dels Llatins, Sant Jordi del Grecs, Agios Nikolaos, Agia Zoni, etc. Serà imprescindible visitar la plaça Namik Kemal Meydani, on quedareu bocabadats de la catedral bessona de la de Reims, convertida en la mesquita del paixà Lala Mustafà. L'única cosa que delata la transformacio a mesquita és el minaret que s'alça petit coronant la grandiositat de l'edifici. I, ja situats, fer una bona passejada gaudint de les siluetes fantasmagòriques que ens transporten a diverses èpoques d'esplendor.
Castell que va inspirar Shakespeare per al seu Otel·lo
Al voltant de la muralla de Famagusta


Pel que fa a la península de Kormakitis, podem afirmar que és prescindible. Si bé les aigües són transparents, la manca total d'infraestructures i la senzillesa, que es pot entendre com a pobresa o deixadesa de la gent de la zona, proporciona una impressió decadent i, segons la meva percepció, depriment.
Cap de Kormakitis
Al llarg de la costa hi ha dues urbanitzacions de dos carrers amb vil·les que pretenien ser de luxe i que només en alguns casos estan cuidades i habitades, cosa que afegeix decepció a la nostra mirada.
Destaca el poble de Kormakitis, on a la plaça del poble hi havia tres restaurants buits. Sempre ens quedarà una pregunta per contestar: Qui omple els restaurants Quins dies? Qui dóna vida a aquest poble?

A dos quilòmetres de Agia Irini (Akdeniz) s'accedeix a una platja des de la qual es té una visió completa de la badia de Morfou. És difícil triar les bifurcacions correctes per arribar-hi, però pot ajudar seguir els rètols que anuncien el Restaurant Caretta, nom que reben les tortugues que deixen els seus ous en aquest indret. Nosaltres el vam trobar i hi vam dinar. Semblava un lloc fantasmagòric, almenys aquell dia, però a la vegada es veia preparat per servir a molta clientela. Una mica sorprenentment, el menjar va estar bé.

Hotel Oasis
Finalment, la cirereta del pastís, la península de Karpaz. Un lloc per anar a descansar i oblidar-se del món. A la costa nord del braç més llarg de Xipre vam trobar l'hotel Oasis, un hotel de 8 habitacions i restaurant ubicat al costat de l'església bizantina Ayfilon. Les habitacions tenen la platja davant mateix, però a cinc minuts a peu hi ha el que anomenen Roona Beach, una platja llarga, deserta, encisadora on les tortugues van a deixar els seus ous. Us oblidareu de les hores que passeu banyant-vos en les aigües dels vostres somnis.
Hotel Oasis des de l'aigua de Roonas Beach

  
Roonas Beach
Ruines als confins de la península
A la costa sud de la península hi ha alguns campings situats en platges igualment llargues. D'aquesta part destaca la vista que es té de la platja de Nangomi, coneguda com Golden Beach, des del cim que segueix la carretera que va al monestir d'Apostolos Andreas. Una vegada passades les vistes arribareu al monestir, que fa l'efecte de ser un lloc estrany, que amaga algun secret inconfesable, però que, potser, no voleu endevinar. Allà trobareu els ases xipriotes, que us vindran a saludar a través dels vidres dels cotxes. Finalment podreu arribar a cab Zafer Burnu, abans cab Aposolos Andreas, la punta del braç que dóna personalitat a la silueta de l'illa.

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia

XIPRE, LA BANDERA OBLIDADA


Visitar l'illa de Xipre en quinze dies.
Això és el que ens vam proposar l'estiu de 2016. Tenia l'atractiu de les platges, de les ruines i de la història, del contrast de les muntanyes i una història recent convulsa que ens venia de gust descobrir. També, és clar, oferia problemes; el primer, la calor. La veritat és que fa calor, de res serveix procurar no patir-la perquè segur que algun dia t'enxamparà l'hora del sol visitant unes runes o caminant per un paratge sense ombres; és el peatge que s'ha de pagar per visitar l'illa durant els mesos que dura allà l'estiu. L'altre problema és que hi ha grans concentracions de complexos turístics en moltes zones. Nosaltres hem intentat esquivar-los, tot i que vam caure en algun. Vam decidir per aquest motiu no visitar Limassol, encara que això signifiqués perdre'ns alguns llocs recomanats.

Una guia recomanable per aprofundir en cada zona de l'illa és la de l'editorial Laertes, elaborada per Eladi Romero García i Óscar Casamián Marco.

La nostra ruta va ser:
Pafos (4 nits)
Kyrenia (3 nits)
Ayia Napa (3 nits)

Segur que en el viatge us banyareu a moltes platges, menjareu molts mezzes i gaudireu d'alguna nit en algun lloc turístic inconfessable, però el que també està garantit és que la situació política de l'illa us farà trontollar, reflexionar, escoltar i que tornareu amb una visió personal, segurament trasbalsadora, de la realitat. 

És un país fortament militaritzat, sobretot al nord, així que és inevitable pensar en la realitat política, social i econòmica dels xipriotes i us asseguro que és difícil mantenir-se imparcial. No és el lloc de fer política, però la història i la realitat queden reflectides en la presència o precisament la manca de presència de la bandera xipriota.

La bandera de la República de Xipre es va dissenyar l'any 1960, es volia que fos una bandera neutra, que no fos susceptible de recordar cap símbol de les dues comunitats majoritàries que integren l'illa. Es va convocar un concurs amb unes bases que prohibien els colors blau o vermell i la mitja lluna o la creu, el va guanyar un pintor i mestre d'escola turcoxipriota, Ismet Guney. L'aprovació oficial fou signada pel president de la República, Makários III el 1960. Però després de quinze dies voltant per l'illa podem afirmar haver-la vist onejar poc. A les nostres fotos sempre es pot veure una bandera grega al costat de cada església, poques vegades en vam veure alguna de xipriota. Si parlem de la part ocupada, tampoc en vam veure cap, en aquest cas sempre trobàvem hissades dues banderes indestriables, com si en formessin una de sola: la turca i la dissenyada per dotar d'entitat a la República del Nord de Xipre. 


dimecres, 6 d’abril del 2016

ILLES EÒLIES, LES ILLES D'ULISSES

Mapa de les Illes eòlies
Si esteu pensant  fer una visita a les Illes eòlies us pot ajudar llegir aquest article. Per començar, un sap que un dels destins més amables que es poden triar per passar unes vacances són les illes. Es podria pensar que com més petites, més tranquil·litat i això es deu complir en el 80% dels casos. Tot i així, hi ha l'improvable perill rutinari de caure en l'avorriment. Les Illes eòlies poden ser la solució a aquest problema.


Port d'Alicudi o Filicudi
Estan situades al nord de Sicília i es poden combinar amb una visita a aquesta illa. És un arxipèlag constituït per set illes: Alicudi, Filicudi, Lipari, Vulcano, Salinas, StromboliPanarea. Les dues primeres són molt petites i allunyades de les altres, la millor opció és instal·lar-se a Lipari, la més gran de totes (es pot recórrer el seu perímetre en un dia amb tota tranquil·litat) i la que gaudeix de més infrastructura turística.



L'aliscafo que us portarà pertot
Nosaltres vam combinar aquestes illes amb la gran Sicília. Va ser una bona decisió. Vam arribar amb Ryanair a Trapani i vam anar directament amb l'autobús de l'aeroport a Palerm. Allà vam passar tres dies i, sense haver de llogar cotxe ni res, cap al port a agafar un aliscafo que ens va portar fins Lipari! Van ser moltes hores de viatge, però va valdre la pena. Vam passar per Alicudi i Filicudi, vam poder veure els diminuts ports i anar fent boca pel que ens trobaríem més endavant. Després de visitar les altres 5 illes vam tornar a Sicília des de Lipari a Milazzo. Un viatge d'una hora aproximadament.

La nostra opció ens va permetre no llogar cotxe fins a Milazzo, però vam haver de sacrificar el nord de Sicília i la que es diu que és imprescindible catedral de Cefalú. De totes maneres, no haver-la visitat, és una bona excusa per tornar-hi. Des de Messina vam fer tota la volta a l'illa en 10 dies fins a tornar al punt de sortida, Trapani, i agafar el vol.

Un altre inconvenient del nostre itinerari va ser que primer vam acostumar-nos al ritme parsimoniós de les petites illes, i després l'adaptació al descomunal ritme caòtic de Sicília va ser una mica més dur, però sempre emocionant.