NICOSIA I LA ZONA VERDA

La frontera política de Xipre impressiona. Impressiona veure edificis colonials buits mig derruits davant d'un filat i un cartell amb el dibuix d'un soldat i la prohibició de fer fotos. 

Un carrer-frontera a Nicosia

Anant al check point per passar amb cotxe a la part turca, impressiona veure un edifici alt amb un munt de balcons com si es tractes d'un rusc. I veure com una dona estén la roba en un dels balcons mentre un soldat amb metralleta vigila l'entrada de l'edifici i el reixat que l'envolta. La visió del barri de Varosha, que es pot observar de lluny, és hipnotitzant per la història que reflecteix, allò que era i va haver de deixar de ser. Nosaltres el vam tenir de paisatge mentre ens banyàvem al nord de Protaras.

Platja amb el barri abandonat de Varosha al fons

Edifici on encara es veuen els efectes de la guerra

La frontera també divideix la ciutat de Nicosia. És una ciutat viva, hi ha turistes però no és turística, i a part de les ubicacions recomanades a les guies o als mapes de l'oficina de turisme greco-xipriota (on s'obvien les mesquites i hammams, que existeixen, com la mesquita Omeriye), es respira pobresa, sobretot perquè molta gent viu en edificis que van quedar malmesos a la guerra i encara esperen una rehabilitació.

Precisament al barri més pròxim a la frontera, a prop del Museu per l'Alliberació i el Gimnium Pancyprian, on en Lawrence Durell va exercir de professor, s'està rehabilitant tota una zona amb edificis moderns i ostentosos, com el Mercal Central o el Museu Municipal d'Art, i comencen a obrir-se galeries d'art. Tot sembla indicar que serà el barri més posh de la ciutat.

Museu de l'Alliberació

El check point es situa al mig del carrer Ledra i resulta un pur tràmit, només cal ensenyar el DNI o el passaport. Els que el passen sovint, simplement saluden els policies.

Una vegada a la part turca es nota més bullici i la voluntat de rebre bé el visitant, una bona senyalització dels edificis més importants i molts objectes per vendre, emulant els mercats turcs. Destaca la mesquita AyaSofia. Però si es segueix un recorregut diferent al marcat, es descobreix encara més deixadesa que a l'altra part, un s'atreviria a dir, més pobresa.

Per passar la frontera amb el cotxe, cal sortir de la ciutat. No vam tenir problemes, l'únic que s'ha de fer és pagar una nova assegurança del cotxe per tres dies o per un mes.  

Edificis dins la zona verda

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nord de Xipre

PENÍNSULA D'AKAMAS

La península d'Akamas és un bon lloc per gaudir de Xipre. Està molt a prop de Pafos. És una zona que es manté verge, amb serveis turístics, però sostenible, fins al punt que gran part del seu territori només es pot recórrer amb 4x4. Així que si aneu a aquesta zona i voleu anar al vostre aire haureu de llogar-ne un. De totes maneres, també hi ha l'opció de contractar una excursió d'aventura i explorar el terreny en quad o algun altre vehicle prou adequat per anar per pistes.

El color del mar a la península d'Akamas

A l'hora de triar un camp base, hi ha la possibilitat d'ubicar-se en un poble de muntanya, molt tranquil i amb bones vistes, anomenat Drouseia, o a Latsi, un petit port amb moltes possibilitats de llogar barques, fer busseig, kayak, etc, a més, també és un bon punt de partida per resseguir la costa fins al Cap Arnaoutis.

El recorregut per la península resseguint les pistes de terra té el component aventurer que el diferencia d'altres llocs i allunya el visitant de la massificació.

Sense disposar d'un vehicle preparat per aquest tipus de camins podem, també, arribar a llocs interesants. Així, una platja que mereix una visita és la que hi ha a partir del Cap de Drepano, amb l'església de Sant Georgio atalaiant el petit port.

Els banys d'Afrodita i, a partir dels quals, si no fa gaire calor o sou molt valents, es pot fer el recorregut senyalitzat d'Afrodita, però el que us traurà la respiració són les platges de la Blue Lagoon i la Fontana Amoroza. Per arribar-hi podeu llogar una barca, opció que val la pena, o agafar el servei de 4x4 que se us ofereix al costat dels banys d'Afrodita. Són set quilòmetres de molt mal camí i encara que disposeu d'un cotxe preparat per aquestes ocasions, és millor que condueixi un expert en el terreny. Això sí, si disposeu d'un jeep i us sconsidereu prou bons conductors gaudireu de la llibertat de parar-vos allà on us agradi més. Hi ha una tercera possiblitat, és clar, que és caminar fins a aquestes cales, nosaltres així ho vam fer, a les 2 del migdia i realment és desaconsellable.

Camí cap a Fontana Amoroza

Quan veieu l'aigua i us hi submergiu, no us importarà tot el que heu hagut de fer per arribar-hi. El blau turquesa de l'aigua us farà oblidar el món. No us podeu perdre aquestes platges!

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Nord de Xipre, Nicosia

LA SERRALADA DE TROODOS

La serralada de Troodos resulta un espai imprescindible en la visita a Xipre. Deixar uns dies la platja i endinsar-se en el món més arrelat a l'illa, a la història de les seves esglésies, visitar els pobles de tarannà més xipriota i, a més, conèixer les espècies endèmiques i deixar-se portar per algun trail és una experiència molt recomanable.

Vistes des de Pedoulas

Els llocs per situar-nos a l'hora de recórrer la serralada són diversos. Platres, el que nosaltres vam triar, Troodos, Kalopanagiotis o Kakopetria. La zona muntanyosa és extensa, tot i que es pot recórrer des d'un mateix punt, cada vall ofereix diferents atractius. Trobareu camins ben indicats i amb tota la informació pertinent, financiats amb un programa de la Unió Europea anomenat Programa Cultura 2000.

Nosaltres vam triar Platres, a l'entrada de les muntanyes pel sud, és un poble turístic, amb tot el que el visitant pot necessitar. Té un punt de curiós, que reflecteix la història del turisme a la zona: al costat d'hotels amb estètica dels anys 70 desocupats o simplement posats una mica al dia, trobem hotels recent estrenats on lluen els acabats més moderns de la nostra dècada. Com a exemple, un saló de joc destartalat, amb sofàs d'escai i cadires mig trencades, l'amabilitat d'un treballador ens va permetre trobar l'hotel que ja semblava inexistent i hi vam passar una tarda bevent un frappé invitació de la casa mirant la final del Wimblendon.

Hotel abandonats al costat de la sala de joc

Des d'allà surt la caminada per visitar la cascada de Kaledonia i un altre trail senyalitzat per passejar entre muntanyes i rius. Vam triar uns apartaments anomenats P.S.N. Platres que ningú del poble no coneixia, però que van resultar molt agradables amb una bona vista de la muntanya.

Espècies endèmiques de l'illa

Un altre lloc per instal·lar-se és Troodos, on gairebé només hi ha un hotel. Des d'allà surten moltes caminades i rutes de bicicleta, o sigui que és ideal per qui vulgui fer aquestes activitats, però no com a poble.

Des d'aquestes dues ubicacions es pot ascendir al Mont Olimp, la muntanya més alta de l'illa. La caminada està anunciada a molts llocs, però en arribar a dalt ens vam trobar amb una base militar i tot plegat va ser una mica decepcionant. No és allò que destacaríem de totes les activitats que es poden fer.

Una altra visita que va resultar fallida va ser el del monestir de Troodissa, que vam trobar tancat al turisme. Només els ortodoxos poden visitar-lo.

L'església de Pedoulas

Els pobles de la vall de Marathasa diuen que són espectaculars a l'època de floriment dels cireres: Pedoulas, Moutoullas i Kalopanagiotis. 

Encara que no sigui aquesta època, aquestes poblacions resulten acollidores i autèntiques. A Kalopanagiotis s'observa un impuls turístic, però sempre en consonància amb la població i la sostenibilitat. Són pobles més grans, amb més vida xipriota, i s'hi observa un turisme familiar i ecològic. 

En aquest punt, hem de parlar dels deu temples d'aquest masís considerats Patrimoni de la Humanitat i recent reformats. Destaquen per la figura imponent coronada per diverses cúpules majestuoses, conformen l'skyline d'aquests pobles que va canviant a mida que seguim la carretera envoltant el poble. Concretament a Pedoulas trobem l'Església de l'Arkangelos Mikail, i al seu costat un petit museu bizantí.

Kalopanagiotis

També aquesta és la zona ideal per visitar les esglésies pintades, tot i que cal saber que en general estan tancades al públic. L'església que podrem visitar sense cap problema a Kalopanaiotis és Ioannis Lambadistis, representativa de totes les altres. Estar una estona asseguts envoltats de gent devota, sobretot dones, que resen admirant els colors, les expressions, el simbolisme de les pintures és una experiència que, encara que no sigueu religiosos, recomforta i us fa preguntar si no ho podríeu arribar a ser.

Interior de Ionnis Lambadistis

Finalment, tampoc no us podeu perdre la vall del Sol, on es troben els pobles de Kakopetria i Galata. De tots dos destaca Kakopetria, el casc antic del qual està remodelat a l'any 1980 amb l'ajuda intensa dels seus habitants. Té tots els serveis que el viatger pot necessitar, més l'atractiu del paisatge i els costums autòctons. També des d'aquí és fàcil desplaçar-se fins a la zona de les esglésies pintades.

Veure: El nord de Xipre, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia

PAFOS, CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2017

El castell de Pafos 

Obres a Ktima

L'estiu del 2016 Pafos estava en obres preparant-se per rebre el títol de Capital Europea de la Cultura el 2017. Realment feia l'efecte d'una ciutat en construcció, la pregunta recurrent que ens plantejàvem era si en un any la ciutat ja podria lluir tota la seva esplendor. La calor de l'estiu no afavoria gaire que els treballs avancessin.

Ascensor de Ktima a Kato Pafos

Pafos es divideix en la part alta, Ktima, i la baixa, Kato Pafos. Ktima és la ciutat més tradicional, on es troba el casc antic, en aquest cas totalment en remodelació, de fet, era impossible passejar-hi, aquesta part gaudeix, a mes, d' unes vistes impressionants de la part baixa i el mar. És imprescindible una passejada pel balcó natural que suposa aquesta diferència orogràfica. 

En aquest paseig hi trobem l'Ajuntament, un hamman convertit en bar, que en hores de calor es converteix en un paradís de frescor per respirar una mica d'aire; i uns quants restaurants que, sens dubte, sortiran guanyant quan les obres hagin acabat. També s'hi pot visitar un mercat, actualment dedicat als souvenirs, i una mesquita. 

Edificis tradicionals a Ktima, Pafos Alt

D'aquesta part de la ciutat guardem els dos millors records gastronòmics del viatge: El restaurant Kiniras on es pot degustar la cuina tradicional ben treballada en un ambient acollidor i ben lluny del brogit i els restaurants per a turistes de la Kato Pafos. El jardinet en el pati interior transmet una sensació d'intemporalitat que fa que un es plantegi deixar-se seduir per la dolça vida del faire niente. Aquest local també és un hotel, una opció ben diferent de la majoria d'allotjaments que es troben a la ciutat.

L'altre moment gastronòmic el vam tenir al Lengo Tavern, on el seu xef, Petros Mavros, ens va obsequiar amb una degustació dels seus plats, també de base tradicional però sempre a la recerca del toc personal.

A Kato Pafos domina el turisme. Apartaments, hotels, restaurants per a turistes, souvenirs... però no només hi trobem aquests aspectes. El parc arqueològic s'ha de visitar i, per poc que us agradin les ruines, quedareu seduïts pels mosaics de les vil·les romanes. 

Mosaics del Parc Arqueològic de Pafos

Formant part d'aquest parc, però fora del recinte es troba una basílica bizantina i un antic palau episcopal. Al seu costat, trobareu l'església d'Agia Kyriaki, també anomenada Panagia Chrysopolitissa, utilitzada per catòlics i anglicans.

Església bizantina

I, per últim, no us podeu perdre la necròpolis, també impressionant que es situa al nord del nucli urbà.

Exemple de tomba a la necròpoli de Pafos

El mar de Pafos no ens va invitar a la banyada, més aviat vam ser observadors. És molt curiós el costum de nadar o simplement remullar-se davant els Banys municipals. A primera i última hora del dia s'omple de gent nadiua i forània per submergir-se en unes aigües un color i textura molt semblant a la del Maresme i flotar una estona per refrescar-se. Després tothom té accés a les dutxes i amb força sabó es preparen per passar als canviadors i sortir ben fresquets i nets per seguir les activitats del dia.

Uns quilòmetres més al nord, les guies recomanen la badia de corall. Nosaltres la vam visitar i no ens va semblar especialment atractiva. Hi havia molta gent i l'aigua no feia honor al seu nom.

Badia de corall

En canvi, ens vam parar per atzar a una platja de característiques semblants, però que feia la impressió de ser més acollidora, és la badia de Pissouri, on ens vam aturar de bon matí en el nostre camí de Larnaka a Pafos.

Un altre lloc on ens vam parar és a Petra tou Romiou, les roques d'Afrodita. Tampoc en aquest lloc no vam trobar el mar d'aigües transparents que buscàvem. La península d'Akamas va ser el lloc el primer lloc on vam gaudir del mar.

Veure: Serralada de Troodos, El nord de Xipre, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia

XIPRE, LA BANDERA OBLIDADA

Visitar l'illa de Xipre en quinze dies.

Això és el que ens vam proposar l'estiu de 2016. Tenia l'atractiu de les platges, de les ruines i de la història, del contrast de les muntanyes i una història recent convulsa que ens venia de gust descobrir. També, és clar, oferia problemes; el primer, la calor. La veritat és que fa calor, de res serveix procurar no patir-la perquè segur que algun dia t'enxamparà l'hora del sol visitant unes runes o caminant per un paratge sense ombres; és el peatge que s'ha de pagar per visitar l'illa durant els mesos que dura allà l'estiu. L'altre problema és que hi ha grans concentracions de complexos turístics en moltes zones. Nosaltres hem intentat esquivar-los, tot i que vam caure en algun. Vam decidir per aquest motiu no visitar Limassol, encara que això signifiqués perdre'ns alguns llocs recomanats.

Una guia recomanable per aprofundir en cada zona de l'illa és la de l'editorial Laertes, elaborada per Eladi Romero García i Óscar Casamián Marco.

La nostra ruta va ser:

Pafos (4 nits)

Serraladade Troodos (2 nits)

Kyrenia (3 nits)

Penínsulade Karpaz (2 nits)

Ayia Napa (3 nits)

Segur que en el viatge us banyareu a moltes platges, menjareu molts mezzes i gaudireu d'alguna nit en algun lloc turístic inconfessable, però el que també està garantit és que la situació política de l'illa us farà trontollar, reflexionar, escoltar i que tornareu amb una visió personal, segurament trasbalsadora, de la realitat. 

És un país fortament militaritzat, sobretot al nord, així que és inevitable pensar en la realitat política, social i econòmica dels xipriotes i us asseguro que és difícil mantenir-se imparcial. No és el lloc de fer política, però la història i la realitat queden reflectides en la presència o precisament la manca de presència de la bandera xipriota.

La bandera de la República de Xipre es va dissenyar l'any 1960, es volia que fos una bandera neutra, que no fos susceptible de recordar cap símbol de les dues comunitats majoritàries que integren l'illa. Es va convocar un concurs amb unes bases que prohibien els colors blau o vermell i la mitja lluna o la creu, el va guanyar un pintor i mestre d'escola turcoxipriota, Ismet Guney. L'aprovació oficial fou signada pel president de la República, Makários III el 1960. Però després de quinze dies voltant per l'illa podem afirmar haver-la vist onejar poc. A les nostres fotos sempre es pot veure una bandera grega al costat de cada església, poques vegades en vam veure alguna de xipriota. Si parlem de la part ocupada, tampoc en vam veure cap, en aquest cas sempre trobàvem hissades dues banderes indestriables, com si en formessin una de sola: la turca i la dissenyada per dotar d'entitat a la República del Nord de Xipre. 

Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia, El nord de Xipre