La ruta per Macedònia seguint els passos d'Alexandre el Gran i dels seus antecessors ha de començar, per raons estratègiques a més d'històriques, per la seva capital, Salònica o Tesalònica, com més us plagui. A nosaltres ens va guiar el llibre de Maria Belmonte, En tierra de Dionisio, el nostre viatge es va enriquir amb la sensibilitat d'aquesta autora a l'hora de mirar els llocs que visitàvem.
 |
| La lletjor forma part de la ciutat |
Les passejades per la vora del mar poden resultar inacabables per la quantitat de quilòmetres que s'allargassa la ciutat amb diferents barris. I cal valorar també la proximitat al Mont Olimp, cosa que fa que els seus habitants estiguin tot just a una hora de bones platges o de l'alta muntanya.
 |
| El passeig de Tesalònica des de la Torre Blanca |
En un dia n'hi haurà prou per explorar els imprescindibles de la ciutat. Aquí us oferim la nostra visita a la ciutat, que segueix un itinerari circular des de la Platia Aristotelus, on nosaltres residíem.
ESTAGIRA I MONT ATHOS
Des de Tesalònica, vam dedicar un dia a fer una breu incursió a Halkidiki, la zona que destaca per les tres llengües de terra que s'endinsen cap al mar, imitant les penínsules del Peloponès, configuren la silueta inequívoca de Grècia. Tot i que la regió que rep aquest nom comprèn també tot el territori nord que les precedeix. En aquesta ocasió vam fer una excursió organitzada per l'empressa www.getyourguide.es. La primera parada va ser a Estagira, ciutat on va néixer Aristòtil.
 |
| Lloc on s'especula que està enterrat Aristòtil |
 |
| Estagira, la ciutat natal d'Aristòtil |
Després d'aquesta visita i d'una hora d'autobús, vam arribar a Uoranoupoli, on molts vaixells esperaven als moltíssims turistes que volien divisar els monestirs de l'inaccessible Mont Athos. La navegació de 3 hores va ser molt agradable perquè podíem anar descobrint els monestirs i endinsar-nos en la seva arquitectura i alguna anècdota històrica gràcies a les paraules de Maria Belmonte en el seu llibre En tierra de Dionisio.
 |
| El desitjat i inaccessible Mont Athos |
 |
| Dia dedicat a Aristòtil |
De tornada vam parar a un parc temàtic d'Aristòtil. Tot i que el concepte "parc temàtic" espanta, va ser interessant entretenir-nos a comprovar com en aquella època, sense mòbil i sense la tecnologia actual, podien parlar en la distància, fer foc o música amb elements quotidians i rudimentaris.
 |
| Despertador de l'època |
Un altre dia el vam dedicar a visitar les ruïnes de Pella i d'Egas. En aquest cas ja amb un cotxe llogat, ja que vam continuar cap a Litochoro, al peu de l'Olimp.
PELLA
Sempre seguint el llibre de Maria Belmonte, vam recórrer l'antiga ciutat de Pella a les dues del migdia d'un calorós dia de juliol. El context era aquest: la calor, la suor regalimant per l'esquena, l'ampolla de l'aigua ja calenta a la mà, un cert mareig per tot plegat... però una il·lusió immensa d'estar allà, respirant la grandiositat de passat.
 |
| Pella, ciutat natal d'Alexandre el Gran |
El museu arqueològic que recull totes les troballes del lloc és tan interessant com el de Tesalònica. De fet, tots els museus que hem visitat en aquest viatge tenen un arsenal de troballes úniques i imprescindibles que deixen bocabadats als amants de l'arqueologia.
 |
| Magnífic mosaic |
 |
| Predecessores de les àmfores que decoren les nostres cases |
 |
| Representacions de deeses |
A una hora d'allà es troba Egas, la ciutat encara més antiga que Pella. Allà, malgrat haver perdut importància després de la creació de la nova metròpolis, es seguien enterrant les personalitats. No vam visitar la ciutat antiga, ja que l'esgotament físic i la calor no ho aconsellaven, però sí que vam poder gaudir de la fresqueta del Gran Túmul. L'arqueòleg Manolis Andrònicos es va trobar el 1977 quatre tombes reials enterrades sota un túmul de terra, es creu que una d'elles és la de Filippo II.
 |
| La suposada tomba de Filipo II |
Impressionants les troballes de dins les tombes, com les corones d'or que es posaven als difunts.
 |
| Corona d'or trobada a la tomba de Filipo II |
LITOCHORO I L'OLIMP
Després d'aquestes visites, vam arribar a Litochoro, el poble més adient per acostar-se a l'Olimp. Així que vam deixar l'estudi científic de la història, que és l'arqueologia, per passar al món dels somnis i les històries mitològiques. No es pot mirar l'Olimp sense imaginar-se a Zeus barallant-se amb Hera prenent partit per troians o aqueus durant la guerra de Troia. M'encanta imaginar Hera entabanant el seu marit totpoderós amb la més sofisticada seducció per ajudar els seus protegits.
Litochoro és un poble de muntanya que està a poquíssims quilòmetres del mar. Té un centre que forma part de la carretera principal amb molts restaurants, alguna botiga de records i pocs hotels. A la resta dels seus carrers hi regna la calma i la simplicitat. És relaxant perdre-s'hi mentre s'admira cada una de les cases, ben cuidades, amb el jardí florit, les portes i les finestres de colors. Una delícia.
 |
| Vista de l'Olimp des de Litochoro |
L'excursió més assequible des de Litochoro és la que segueix el gorg d'Enipeas i passa per l'antic monestir de Sant Dionís. Disset quilòmetres uneixen Litochoro i Priona, l'últim punt on poden arribar els cotxes i on finalitza aquesta excursió. Són molts quilòmetres i vam pensar que no calia fer-los caminant, així que vam anar al monestir i des d'allà ens vam dirigir a Priona. Després, però, va caldre retornar al punt de partida. I encara vam voler veure la cova de Sant Dionís que està més al sud, camí de Litochoro. Així que vam caminar potser tant com si haguéssim sortit del poble i a Priona haguéssim tornat en taxi, o potser encara millor seria fer l'itinerari a l'inrevés: anar en taxi a Priona i arribar al poble caminant.
El camí és molt agradable, està ben marcat i, malgrat el desnivell, és fàcil de fer. Tot ell transcorre en ple bosc i el riu Enipeas és el centre d'atenció. La seva aigua gelada forma petits bassals i petites cascades molt boniques. Els més valents i els entusiasmats pel paratge, com nosaltres, es poden banyar a les seves aigües gelades i pures.
A més, es pot visitar la cova on va viure Sant Dionís abans de fundar el monestir.
 |
| Cova de Sant Dionís |
 |
| Banyada a les aigües gelades d'Enipeas |
Un altre punt que no es es pot perdre a Litochoro és la cascada que està molt a prop del poble. El camí comença darrere el cementiri de la localitat, a partir d'allà només cal seguir un camí ben marcat. Seguint el sender les vistes als gorg ens impressionen. Finalment, arribem a la cascada i fem la tornada pel mateix lloc perquè allà s'acaba el camí. És una sortida fàcil per tenir la natura a tocar dels sentits.
 |
| Entrada al gorg d'Enipeas des de Litochoro |
La nostra última visita des de Litochoro va ser a les ruïnes de Dion, la ciutat on durant segles es van fer grans ofrenes als déus. Les restes són extenses i estan molt ben senyalitzades, de manera que seguint l'itinerari marcat es van descobrint tots els edificis i espais que formaven la ciutat. Cal imaginació, sí, però amb les explicacions dels panells és fàcil imaginar-se l'esplendor i la importància d'aquesta ciutat. També a les dotze del migdia d'un altre dia calorós d'estiu vam poder posar-nos a la pell d'aquella gent que feia grans ofrenes als déus perquè els protegissin abans de marxar a la guerra.
DION
I és que Dion és el genitiu de Zeus en grec antic. Així que aquest nom i el Déu dels cristians són paraules molt pròximes en la seva forma. Si s'investiga una mica més i es compara la manera d'anomenar el concepte de Déu en diferents llengües i religions, és plausible la teoria que provenen d'aquest genitiu. Descobrim a Zeus com a predecessor de tots els déus de moltes religions i èpoques posteriors. La paraula Zeus té l'origen en una arrel indoeuropea que significa "llum diürna, brillar". Seria bonic que encara es mantingués el significat indoeuropeu quan parlem dels déus actuals.
 |
| Sistema d'aigua calenta al subsòl dels edificis |
El museu conté meravelles trobades al lloc, tantes que costa entretenir-se davant de cada una per descobrir la seva bellesa individual, el motiu que la va generar, el missatge encriptat que amaga. També en aquest cas, el llibre de Belmonte ens va anar descobrint alguns dels elements exposats.
I així, vam acabar el recorregut per Macedònia amb la mateixa companyia amb què el vam començar: un llibre imprescindible per al nostre viatge.
Però el nostre viatge va continuar cap a la península de Pèlion i les illes de Skòpelos i Alònnisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada