ILLES GREGUES, IMPRESSIONS

Sempre he tingut la impressió que les illes gregues m’estaven esperant. De fet, no venia d’un any ni de dos, perquè feia segles que la civilització i els mites existien en la ment de la humanitat  i romanien anclades en la seva terra, a l’espera de ser conegudes per noves generacions.

Feia vint-i-quatre anys que vaig fer el meu primer viatge a l'estranger. Jo tenia vint-i-dos anys i des de llavors no he pogut estar-me gaire temps sense la metzina estimulant de la maleta i els quilòmetres per davant. 

Tornar a un lloc

no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.

Tot i que durant aquests anys he pensat i planificat diverses vegades la visita a les illes gregues, va resultar difícil triar quines volia visitar. Diuen que n'hi ha 777. La tria, doncs, no és simple. Davant del mapa de les illes un pateix el vertigen de voler abastar-les totes. És una equivocació. Com també ho és agrupar-les per arxipèlags. Això encara les unifica massa.

A poc a poc, a força de viatges i impressions es percep que cada una té una personalitat intransferible, i malgrat compartir gastronomia, olors, esglésies i idioma, cada una té un ritme diferent, una manera de comunicar-se pròpia i un paisatge diferenciador que els atorga aquella essència exclusiva que un guarda quan torna a casa.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans. 

O com un bon vi, si ho preferiu.

Així doncs,  l'esperit pràctic em va ajudar. Des de fa uns anys hi ha un vol directe des de Barcelona a Rodes, Mikonos i Santorini amb la companyia Vueling. Això ja era un punt de partida. 

El primer viatge vam triar algunes de les Illes Cíclades:

Arribar per Santorini i tornar per Mikonos semblava una bona opció (o al revés). La resta va anar més o menys així:

Naxos. És l'illa més gran de les ciclades, té algun jaciment arqueològic i ofereix opcions diferents a la resta d'illes: més vegetació, les muntanyes més altes de l'arxipèlag i excursions de muntanya. Vaig pensar que seria un bon contrapunt per tants dies de platja i de mar.

Milos. Va ser com un coup de foudre irracional i intuïtiu. Llegint sobre les illes, sense saber per què vaig sentir que hi havia d'anar i punt. Passant per alt si aquella era l'illa on es va trobar l'arxifamosa Venus de Milos.

Per al segon viatge, algunes illes del Dodecanès:

Rodas: ineludible per la seva història. Cal visitar al ciutat de Rodas per conèixer millor la història de la mediterrània, i de passada, descobrir l'illa, que tampoc no decebrà a ningú.
Patmos: Hi volíem estar tres nits, però ens hi vam quedar vuit. Amb això ja està tot dit. La seva naturalesa i glamour ens van captivar.
Lipsi: Hi vam fer una excursió d'un dia, però ens hi podíem haver quedat cinc, per descansar i per gaudir del ritme lent de l'illa.
Kos: Unes hores d'aturada abans d'agafar l'avió van ser prou per despertar-nos dels dies idíl·lics anteriors i tornar-nos a la realitat. 

PATMOS, EL PARADÍS DE L'APOCALIPSI

Patmos és una illa que no es pot deixar de gaudir, encara que algú s'ho proposés. És el paradís del qual et sents expulsat per algun pecat mortal quan n'has de marxar.

Vista panoràmica d'Hora des de la carretera que puja des d' Skála

Patmos es presenta com el final o l'inici del Dodecanès, a les antípodes de l'illa més gran i més coneguda d'aquest arxipèlag, Rodas. És una illa diminuta, de 35 quilòmetres quadrats i es caracteritza per la seva forma de cavallet de mar. Tot i tenir tant poca superfície, la seva forma li permet gaudir de molts racons i platges.

Vista panoràmica des d'Hora

L'arribada a Patmos es pot definir com a espectacular sense gaire por d'equivocar-se. A la part més alta es divisa la seva Hora, que es diu que és la més impressionant de totes les Hores de les illes, coronada amb el Monestir dedicat a Sant Joan Evangelista, que es veu des de gairebé tots els punts de l'illa. Perquè aquesta illa, a més a més de tot, és el lloc elegit per la revelació de l'Apocalipsi a aquest apòstol. I a peu pla, Skála, el poble de cases blanques que ocupa tot el istme que divideix la illa en dues parts.

Arribada a port

Les carreteres us guiaran per les seves cales, distants només d'alguns quilòmetres.Cal tenir en compte la presència del vent a l'hora de visitar les cales de nord. 

Per visitar l'illa només caldrà seguir les recomanacions d'alguna guia i seguir la teranyina de carreteres, però aquí us deixo els nostres coup de coeur.

• Anar a Psili Amos, l'única platja de l'illa que només s'hi pot arribar a peu,  després de mitja hora a peu arribareu a una platja amb ombra natural dels arbres i un restaurant modest per passar una bona estona

Platja de Psili Amos, només s'hi pot arribar després de caminar mitja hora

• En la visita a la cala de Livadi Geranou es pot fer una nedada fins l'illa del davant, St George Island, la sensació de ser nàufrags en una illa deserta és sensacional.

Livadi Geranou

• Menjar a qualsevol restaurant de qualsevol cala. Tots són excel·lents, senzills i naturals. Destaquem un restaurant ubicat en una caravana a la platja de Pefkes. bonic, tranquil i exquisil. Cal provar l'amanida de pop. 

Vista des de St Elies, el punt més alt de l'illa

• Pujar al punt més alt de l'illa, St Elies i admirar el paisatge.

Platja de Skála

• Per sentir-te com un grec més, banyar-te a la platja de Skála, allà on els avis grecs porten els seus néts a banyar-se mentre es prenen un refresc als xiringuitos a peu d'aigua

• Assistir a algun festival estiuenc: International Film Festival o Slow Food Festival, tots dos de finals de juliol.
• Banyar-se al nostre raconet preferit: heu d'anar a la platja de Vaglia, que és magnífica i tranquil·la i seguir les roques que queden a mà dreta, hi ha un raconet acollidor per a uns pocs escollits. Podeu ser vosaltres. 

Raconet de la platja de Vaglia

• Deixar-se impressionar pels vaixells que arriben a port: els més grans impressionen aparcats al diminut embarcador, i el moviment caòtic que generen.

Vaixell arribant a port

• Passejar per Hora, perdre's pels carrers estrets i blancs, deserts i deixar-se portar pel misteri medieval, per històries de cavallers i per les incògnites que amaguen les portes petites de les cases guarnides per creus. També podreu fer fotos impressionants de l'illa, menjar al megaconegut restaurant de la plaça d'Hora o en algun altre amb les vistes a la badia.

Hora al capvespre

• Excursió turística als voltants, que ells anomenen Makronesia. Allà us podreu banyar en unes aigües pròpies no de la Makronesia, sinó pròpies de la Polinèsia. També es visita Platys Gialis a Lipsi. Val la pena.

Excursió a la Makronesia

Com veieu, en tenim molts de coup de coeur (expressió fantàstica intraduïble). Ara només queda descobrir quins són els vostres.

Etiquetes de comentaris: Dodecanès, Illes gregues, Lipsi, Patmos

LIPSI, O COM VIURE FINS ALS 100 ANYS

El port de Lipsi 

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, les illes més septentrionals del Dodecanès. En arribar a l'illa el primer que veiem és el port, minúscul, acollidor, que es distingeix de tots els altres per l'església de dos campanars que presideix la badia.

Les barques de colors, les cases blanques, la gent tranquil·la que seu als cafès de fusta per observar l'anar i venir dels vaixells. Només amb aquesta imatge un ja se sent com a casa.

Platja de Platys Gialos

Una carretera porta a les platges més properes al port: la platja de Liendou i la de Kambos, d'aigües tranquil·les, gairebé desertes. La carretera segueix uns quilòmetes fins arribar a  Platys Gialos, l'estrella de l'illa, les seves aigües blau turquesa són la carta de presentació de l'illa a tots els tríptics turístics. La platja no decep malgrat que allà és el punt de l'illa on es concentra més gent. Cap a les dotze del migdia arriben els barcos que fan l'excursió d'un dia des de Patmos o Leros, però l'estada és curta i no suposen cap daltabaix per a la tranquil·litat de la cala.

Petit port a Lipsi

Seguint la carretera, s'arriba a un petit port d'aigües transparents des d'on es pot divisar l'ommipresent Hora de Patmos.

Cal retornar a la ciutat portuària on hem arribat i recórrer la part sud de l'illa. Una altra carretera ens portarà les platges d'aquesta banda. Aquí la carretera esdevé una teranyina de camins asfaltats que ens porten d'una platja a l'atra. Cal anar seguint-los tots i, entre pujades i baixades, entre anuncis de venda de productes naturals de l'illa, descobrirem unes cales impressionants.

Cala de pedres blanques a la part sud de l'illa

Si, en canvi, ens aventurem pels trencants sense asfalt és aconsellable un vehicle preparat per als camins de pedra, aquesta part no està adaptada al turisme, es diria que els camins tortuosos i sense senyalitzar preserven l'entorn de l'especulació i l'intrusisme. Allà trobem la manera tradicional de viure de l'illa. En uns terrenys delimitats per tanques de pedra cada pagès hi té el seu petit i variat cosmos: unes cabres, l'hort, la vinya, gallines o cavalls, ovelles.  I tot a tocar del blau cel del mar. Per a nosaltres és un sacrifici no poder atansar-nos a l'aigua, però s'entén que aquell espai és verge i cal mantenir-lo així.

Vinya a tocar del mar

Potser és per això que a l'illa veïna d'Ikaria tenen el rècord en longetivitat de vida. S'han fet diversos estudis sobre per què la gent d'aquesta illa viu més anys i amb més bones condicions que la resta. Segons el meu estudi exprés sobre el tema, les causes són les següents:

• El menjar natural, produït a allò que des del nostre país anomenem "quilòmetre zero" i que allà no té nom perquè és el més normal.
• L'espai bonic i harmoniós que sempre es té quan s'allarga la vista, sigui el mar, siguin les cases sempre blanques i blaves de l'illa, siguin els camps conreats o els animals en llibertat.
• El somriure i el Kalimera, Kalispera, Kalinihta, de tota persona que passa pel teu costat i les converses ràpides i animades entre veïns.
• L'activitat física que es divideix entre treballar, nadar i caminar, de manera natural i sense haver de buscar a l'agenda la mitja hora concreta per realitzar aquest exercici físic.

Però si voleu corroborar aquesta teoria amb els estudis que s'han fet podeu consultar els següents articles:

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/143646-secretos-isla-olvidan-morir

http://www.teinteresa.es/salud/Isla-Griega-descubre-longevidad-ciudadanos_0_847115823.html

http://www.abc.es/salud/noticias/20130327/abci-secreto-longevidad-esta-cafe-201311291415.html

 I per acabar, només queda provar el recomanat vi negre produït des de temps immemorials a l'illa  i gaudir d'un menjar excel·lent a Karnagio, situat a la part més allunyada del port (això vol dir dos minuts més de caminar).

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, això sí,  un esquitx lluminós de bellesa i de pau.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos. kos

KOS: QUÈ CAL FER AMB L'EUROPA ACTUAL?

Abans d'arribar a Kos és important recórrer al mapa per observar la situació d'aquesta illa,  i saber que la costa que es divisa sense cap dificultat des de la seva ciutat i port principal és la costa turaca, que dista tan sols quatre quilòmetres. Moltíssims vaixells turístics organitzen l'excursió d'un dia al país veí, tan es necessita mitja hora de navegació per arribar-hi. També cal haver llegit una mica sobre l'illa per saber que, a part d'algunes ruines al centre de la ciutat, l'illa s'ha especialitzat en el turisme organitzat comunament conegut com "de borratxera". Sabent tot això desembarquem a l'illa a les 5 de la tarda, per tal d'agafar l'avió directe a Barcelona a les quatre del matí.

La costa turca des de Kos

Tot comença quan recent arribats al port de Kos, seiem a un banc del passeig a contemplar el ritme de l'illa. Sembla un ritme frenètic molt diferent de Patmos des d'on hem viatjat. Així que seiem i esperem els esdeveniments.

I l'espectacle comença: una música discotequera a tota pastilla crida la nostra atenció cap a un barco que arriba a port. Va replet de joves blanquets de pell, però torrats pel sol, mig despullats que criden i gesticulen al ritme de la música. Tornen de l'excursió d'un dia cap a illes properes a Kos que gaudeixen d'una aigua magnífica. En algun cas, quan baixen del vaixell els espera un bus que els portarà al seu hotel, en altres casos els esperen les bicicletes aparcades al passeig, cadascú marxa amb la seva bicicleta, es reuniran aviat per continuar la festa.

Ambient turístic al port de Kos

Fins aquí tot és previsible. Però aviat comencen les preguntes:

Veiem dos nois d'una ètnia diferent a totes les ètnies variades i múltiples que es mouen pels vaixells turístics. Són primets i de pell fosca. Van correctament vestits i també observen des d'un banc com arriben els vaixells. Finalment un es posa la mà a la butxaca,  espero veure aparèixer un Samsung Galaxy o un Iphone, perquè el mòbil és l'article més preciat per a tothom avui en dia. Però no, el noi treu un mòbil d'aquells que teníem fa 10 anys. Queda corroborat, doncs, viu una realitat diferent de tots aquells que passegen en bicicleta pel passeig i es dediquen a lluir figura als vaixells.

Platja a la ciutat de Kos

Comença a desfilar la gent del capvespre, colles de nois semblants als del banc passen com si sortissin d'excursió amb l'escola, tots en grup i en silenci. Després veiem famílies, les dones porten els cabells tapats amb un mocador, semblen famílies turques, ens fixem que passen hores sota el mateix arbre i que els seus vestits no són gaire nous. Els turistes europeus, bàsicament anglesos, apareixen ja empolainats per gaudir de la nit; al petit port del costat els iots llueixen amb la llum del capvespre; al bar, uns grecs encarregats dels barcos de turistes es discuteixen; uns altres ja els han netejat  i nous turistes  comencen a omplir el vaixells per segona vegada en un dia  per fer una sortida nocturna.

Arbre d'Hipòcrates

A Kos, hi ha ruines, hi ha un arbre sota el qual es diu que predicava Hipòcrates, hi ha un castell dels Cavallers. Això s'ha de veure! Hi anem. El castell es un bon lloc per als amants de la història. El seu interior és bonic visualment i les peces que s'exhibeixen de manera harmoniosament desordenada corroboren que tot allò que vam estudiar de les columnes jòniques, dòriques, etc existeix en realitat.

Columnes dins el castell dels Cavallers

Però allò que queda gravat en la ment no són aquests trossos d'història que  l'atzar han conservat. Allò que ens emportem de Kos són els campaments d' immigrants que s'aglomeren al passeig situat sota el castell, a les ruines mateix, aquelles esteses de roba assecant-se sobre els arbres. Una munió de gent pacífica que viu sense res al costat del luxe i la superficialitat.

Visió dels jardins del castell dels Cavallers, avinguda principal de la ciutat

Fotografia publicada a Nació Digital
El contrast de la nostra vida quotidiana i  lluita per la supervivència

Aquesta és una realitat en evolució. Cada dia n'arriben notícies. Ara els corresponsals hi han arribat i reben els immigrants amb un micròfon i una càmera. Potser fins i tot els turistes s'hi arriben. La gent de l'illa es va organitzar en un grups de voluntaris que cuinava i distribuïa aliments entre els nouvinguts, però ha hagut de plegar per manca de recursos econòmics i de temps, s'han vist desbordats. 

Ens preguntem qui crea la necessitat  de marxar del seu país de manera desesperada, simplement per salvar la vida, per què ho fan, què hi guanyen. Davant d'aquestes preguntes només respon la indignació, la vergonya i la impotència.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos, Lipsi

UN PASSEIG PER CÓRDOVA

Córdova és, sobretot, una ciutat per passejar. Per perdre's pels seus carrers. En primer lloc, és inevitable visitar la zona jueva. Recomanable passar pel carrer Luna, on per uns breus moments un té la impressió d'estar a una medina de Fes remodelada i recent pintada. És imprescindible fer tot allò que indiquen les guies: la sinagoga, el barri dels patis, la torre Calahorra, medinat Al-Zahra...

Per allotjar-se hi ha una gran varietat de petits hotels molt a prop de la mesquita. N'hi ha molts de bufons, que inviten a entrar-hi només per admirar els patis. Nosaltres vam estar a El Antiguo Convento, on ens vam sentir com a casa i que està molt ben situat.

Per menjar us recomanaran un munt de tavernes, totes molt bones i del mateix estil. Però com a llocs curiosos que vam trobar La bicicleta, un lloc de gent moderna,on s'hi pot prendre una copa a peu dret o, si teniu sort, seure en algun raconet i menjar algun plat tradicional però amb un toc diferent. També ens va agradar un lloc que acaben d'obrir que és diu El bañista. El menjar també té com a referència la cuina tradicional, però el toc innovador també hi és present. En aquest cas podreu seure tranquil·lament.

 Si us sobra temps i voleu anar més enllà de la ciutat podeu fer la ruta de les ermites. Està molt a prop de la ciutat, de camí a Madinat Al-Zahra. Permet veure la campinya i la ciutat al fons i és un lloc curiós on es visiten diverses ermites i es coneix com era la vida dels monjos que hi vivien. Crec que hi ha una ruta per fer el recorregut a peu.

Compte amb la visita a Madinat Al-Zahra! És gratuïta, però cal arribar a un parquing que hi ha a uns dos quilòmetres i agafar allà el tiquet d'entrada i obligatòriament pagar 2,10e per agafar l'autobús-llançadera, únic mitjà “legal” per arribar a les ruïnes. Als voltants no s'hi pot aparcar, allà hi ha un aparcament però no hi deixen entrar i està prohibit aparcar al costat de la carretera. Hi vam veure policia vigilant. Tot això fa que la visita sigui més pesada de fer. També hi ha un autobús des de Cordóva mateix.

Un altre lloc que es pot visitar és el castell d'Almodóvar.

Tampoc no us hauríeu de perdre una passejada encerclant la muralla de Córdova, sortint per la porta d'Almodóvar fins a la riba del riu Guadalquivir, aquest passeig i una bona temperatura és una delícia.

I, per últim, un passeig al capvespre per l'altra vora del riu Guadalquivir, amb una magnífica visió de la ciutat. Us posareu romàntics, segur.

Dit això assenyalaré els monuments que més em van impactar de la ciutat: El Alcázar de los Reyes Católicos i, és clar, la Mesquita.

Alcázar de la Reyes Católicos

Un monument que no us heu de perdre és l'Alcázar de los Reyes Catòlicos. L'harmonia de formes dels jardins recorda els de Versalles, nosaltres els vam visitar a l'hivern, però a la primavera deuen ser encara més bonics.

També l'interior val la pena. S'hi exhibeixen uns mosaics trobats a una mansió de la plaça de la Corredera molt ben conservats. I pujar a la torre permet tenir una bona visió dels jardins i del riu Guadalquivir

Mesquita-Catedral

El coup de coeur: sens dubte és la mesquita. Sovint ens passa que tenim por de la decepció de veure en realitat allò que tantes vegades ens ha meravellat a les fotografies. El factor sorpresa desapareix i, a més, la nostra imaginació hi afegeix detalls i expectatives que no sabem si s'acompliran.

La primera visió des de fora fa pensar que no tindrem cap decepció. Les portes d'accés de l'època àrab brillen a la llum del sol o dels fanals de la nit amb la mateixa intensitat i comencem a admirar els detalls del treball minuciós que exhibeixen. Per altra banda, recórrer el seu perímetre ens dóna una idea de magnitud de l'edifici.


Nosaltres vam visitar la mesquita a primera hora del matí, a l'hivern, un dels dies més freds de l'any, vam entar-hi que encara era fosc. I no va decebre. Les columnes, inacabables, guiaven la visió cap a un horitzó que semblava molt llunyà, com si poguéssim caminar dies per aquell bosc de columnes, com si tot el món pogués estar a l'aixopluc del laberint bicolor de les arcades

Es pot anar a visitar els vestigis d'una mesquita, però el mateix edifici es pot entendre de manera molt diferent si ens proposem conèixer una catedral de característiques peculiars. Al centre de l'edifici ens traslladem a un espai catòlic barroc magnífic i d'una bellesa finíssima i imponent. La catedral de Córdova també és una joia. Com que la llum del sol començava a penetrar pels vitralls a aquella hora del matí, va ser com si es fes de dia i s'anés desvetllant tot allò que minuts abans eren ombres.

A primera hora del mati la visita és gratuïta, així que vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi i, ja superada la desesperació de captar-ho tot des de totes les perspectives possibles amb la càmara del mòbil i haver fet tots els selfies obligats, vaig poder passejar-m'hi amb calma i descobrir detalls; com barreges estranyes entre simbologia musulmana i cristiana, o com petites històries que quedaven explicades en vitrines a mode de museu seguint els murs interiors.

Maquinària de la catedral del 1747

Marques de picapedrers musulmans i cristians a l'època d'Al-Hakam I i Almanzor

Estic segura que si hi hagués tornat un altre dia, hi hagués descobert altres petites curiositats i m'hagués meravellat de no haver-les vist abans. També sé que una altra persona hi hagués vist o hagués destacat coses diferents, com les capelles, el retaule de la catedral o el mihrab de la mesquita. La magnitud de l'obra permet tantes diverses interpretacions i sensacions com persones o moments hi pugui haver.