|
Platja organitzada de Faragas |
Paros és una illa turística, això no es pot negar, és per aquest motiu que hi regna l'organització: platges amb les hamaques ben alineades amb els para-sols del mateix color i mida oferint una ombra idèntica; pobles de pescadors que són compendis d'apartaments; restaurants en filera al costat del mar. Però entre tant d'ordre també hi ha espai per a la sorpresa i sempre, sempre es pot fugir de les multituds i descobrir racons per perdre's-hi.
En aquesta illa vam tenir la sort de trobar els Apartaments Margarita Countryside, entre Parikia i Pounta. La vista elevada sobre l'illa d'Antiparos va ser un dels punts forts de la nostra estada.
|
Posta de sol sobre Antiparos |
|
Carrers entranyables de Parikia |
Cal dir que Parikia és una ciutat típicament ciclàdica, aquella ciutat que busquem quan decidim visitar aquest arxipèlag. Encara que un hagi passejat per Mikonos o per moltes altres ciutats d'aquest tipus, perdre's pels seus carrers blancs i laberíntics emmarcats per les inoblidables bunguenvíl·lies és un espectacle que arriba al cor i transmet la calma i l'alegria que ens acompanya durant tota l'estada a l'illa. És imprescindible visitar Panagia Ekatontapiliani, un complex paleocristià, bizantí i postbizantí. El seu nom significa església de les cent portes. Segons la tradició, en té 99, la que fa cent s'obrirà quan Agia Sofia de Constantinoble sigui ortodoxa de nou. També és possible que el nom tingui el seu origen en la paraula Katapoliani, és a dir, construïda en el lloc de Katopola, a prop de la ciutat. També la llegenda atribueix la seva construcció a Santa Elena, la mare de l'emperador de bizanci Konstantino, que va fer una promesa quan de camí a Terra Santa va témer per la seva vida per un temporal la va parada a aquesta illa per salvar-se. El museu arqueològic, situat al seu costat, pot resultar interessant.
|
Carrers preparant-se per atraure l'atenció dels turistes |
Juntament amb Naxos, Paros ha estat una gran productora de marbre. De fet sorprèn banyar_se a la platja i trepitjar blocs de marbre que sorgeixen sense cap pompa. Per això un dels atractius de l'illa són les pedreres històriques que es troben a la carretera de l'interior. A poca distància de la senyalització hi ha una cova impressionant a la qual es pot baixar, al final de la baixada hi ha un munt de passadissos en forma de laberint. La veritat és que és millor no aventurar_s'hi gaire. Al costat, hi ha un artesà que estarà content d'ensenyar_vos el seu taller a l'aire lliure.
|
El Ferran amb l'artesà del marbre situat al costat de la pedrera |
A la costa est, al costat del centre turístic de Piso Livadi, val la pena visitar la ciutat de Marpissa. S'assembla a les altres ciutats de l'illa Lefkes o parus però té un punt una mica més autèntic que Lefkes. És una ciutat plena d'esglésies On hi ha un museu dic on es molt interessant Per altra banda Des d'aquesta ciutat al costat d'una plaça on hi ha uns molins de vent se surt cap a una pujada a l'església d'Agios Antonios Aquesta és la real visita imprescindible de l'illa que us costarà molt de trobar a les guies, Agios Antonios, domina un petit cim amb unes vistes de l'illa per la part Nord i és que són fantàstiques a part l'església que va ser un castell el segle el castell medieval conté unes pintures sobre la pedra.
|
La bandera grega presideix el paisatge |
Els amants de la tranquil·litat i la naturalesa trobaran els regals de les dues penínsules que envolten la població de Naussa. a la península d'Agios Ioannis, trobaran el que anomenen Paros Park, una zona habilitada amb tres caminates que permeten estar en contacte amb el paisatge desèrtic de l'illa, però sempre a tocar del mar. Són tres camins molt ben senyalitzats al llarg dels quals ens podrem parar en qualsevol lloc i fer una banyada en un mar transparent. A la península est, tota la zona de Santa Maria també es poden trobar llocs de roca i agradables per banyar-se. A més, hi ha la platja nudista Lageri, no gaire ben indicada.
|
El mar al nord de Paros |
A la carretera que va de Parokia cap al sud, trobareu un indicador a la vall de les papallones. Per als amants d'aquests insectes no cal dir que la visita serà justificada, però pels que no en són tan amants, també valdrà la pena seguir les indicacions i arribar al Monestir Christou Dasous. És un indret curiós, per una banda, magnífic per les seves vistes de l'illa d'Antiparos, i per l'altra, pel fet de trobar un lloc de recolliment, silenciós, net i deliciós i, a més, tan ciclàdic com els carrers de Naoussa o de Parikia.
|
Unes ombres admirant el santuari |
|
Paisatge ciclàdic |
|
Vistes de Naxos des d'Agios Nicolaos |
Altres al·licients de Paros són les illes que l'acompanyen a l'est i l'oest. Per una banda trobem Naxos a l'est, que s'ofereix a completar el paisatge de poblacions com Ampelas o Pisso Livadi. Gairebé es pot veure el temple d'Apol·lo a la petita península que conclou la ciutat de Naxos, un diria que el pot veure, però no és capaç d'afirmar-ho sense la sensació que el desig pot més que la realitat. Per altra banda, a la costa oest domina la visió propera d'Antiparos. Illa que podem comptar com uns dels atractius de Paros, perquè arribar-hi és molt fàcil: només cal acostar-se al port de Pounta i agafar un vaixell que passa cada 20 0 30 minuts, i en 5 minuts ja sereu allà. S'hi pot anar a passar el dia, a sopar, a prendre un gelat o fer una caminada, depèn de la temperatura, l'hora del dia que sigui i, sobretot, de les vostres ganes.
Per acabar i perquè ningú s'espanti, l'arribada al port pot ser bastant caòtica perquè és una illa amb molta afluència de gent, la sortida del port per la carretera cap al sud pot resultar pesada i us pot semblar que heu arribat a Nova York, sobretot hi ha una cruïlla on es produeixen embussos a diferents hores del dia, que són un reflex del vaivé dels vaixells. Però això és tot, superat aquests trams de carretera, tota l'illa queda lliure per a vosaltres.
I de regal, última imatge! Des de la platja de Krios es pot passar una bona estona observant entre bany i bany els ferries que arriben i marxen del port, portant il·lusió i esperança i enduent-se bonics records de sol i de blau.
|
Krios, una platja que val un matí al sol |