UN PASSEIG PER CÓRDOVA

Córdova és, sobretot, una ciutat per passejar. Per perdre's pels seus carrers. En primer lloc, és inevitable visitar la zona jueva. Recomanable passar pel carrer Luna, on per uns breus moments un té la impressió d'estar a una medina de Fes remodelada i recent pintada. És imprescindible fer tot allò que indiquen les guies: la sinagoga, el barri dels patis, la torre Calahorra, medinat Al-Zahra...

Per allotjar-se hi ha una gran varietat de petits hotels molt a prop de la mesquita. N'hi ha molts de bufons, que inviten a entrar-hi només per admirar els patis. Nosaltres vam estar a El Antiguo Convento, on ens vam sentir com a casa i que està molt ben situat.

Per menjar us recomanaran un munt de tavernes, totes molt bones i del mateix estil. Però com a llocs curiosos que vam trobar La bicicleta, un lloc de gent moderna,on s'hi pot prendre una copa a peu dret o, si teniu sort, seure en algun raconet i menjar algun plat tradicional però amb un toc diferent. També ens va agradar un lloc que acaben d'obrir que és diu El bañista. El menjar també té com a referència la cuina tradicional, però el toc innovador també hi és present. En aquest cas podreu seure tranquil·lament.

 Si us sobra temps i voleu anar més enllà de la ciutat podeu fer la ruta de les ermites. Està molt a prop de la ciutat, de camí a Madinat Al-Zahra. Permet veure la campinya i la ciutat al fons i és un lloc curiós on es visiten diverses ermites i es coneix com era la vida dels monjos que hi vivien. Crec que hi ha una ruta per fer el recorregut a peu.

Compte amb la visita a Madinat Al-Zahra! És gratuïta, però cal arribar a un parquing que hi ha a uns dos quilòmetres i agafar allà el tiquet d'entrada i obligatòriament pagar 2,10e per agafar l'autobús-llançadera, únic mitjà “legal” per arribar a les ruïnes. Als voltants no s'hi pot aparcar, allà hi ha un aparcament però no hi deixen entrar i està prohibit aparcar al costat de la carretera. Hi vam veure policia vigilant. Tot això fa que la visita sigui més pesada de fer. També hi ha un autobús des de Cordóva mateix.

Un altre lloc que es pot visitar és el castell d'Almodóvar.

Tampoc no us hauríeu de perdre una passejada encerclant la muralla de Córdova, sortint per la porta d'Almodóvar fins a la riba del riu Guadalquivir, aquest passeig i una bona temperatura és una delícia.

I, per últim, un passeig al capvespre per l'altra vora del riu Guadalquivir, amb una magnífica visió de la ciutat. Us posareu romàntics, segur.

Dit això assenyalaré els monuments que més em van impactar de la ciutat: El Alcázar de los Reyes Católicos i, és clar, la Mesquita.

Alcázar de la Reyes Católicos

Un monument que no us heu de perdre és l'Alcázar de los Reyes Catòlicos. L'harmonia de formes dels jardins recorda els de Versalles, nosaltres els vam visitar a l'hivern, però a la primavera deuen ser encara més bonics.

També l'interior val la pena. S'hi exhibeixen uns mosaics trobats a una mansió de la plaça de la Corredera molt ben conservats. I pujar a la torre permet tenir una bona visió dels jardins i del riu Guadalquivir

Mesquita-Catedral

El coup de coeur: sens dubte és la mesquita. Sovint ens passa que tenim por de la decepció de veure en realitat allò que tantes vegades ens ha meravellat a les fotografies. El factor sorpresa desapareix i, a més, la nostra imaginació hi afegeix detalls i expectatives que no sabem si s'acompliran.

La primera visió des de fora fa pensar que no tindrem cap decepció. Les portes d'accés de l'època àrab brillen a la llum del sol o dels fanals de la nit amb la mateixa intensitat i comencem a admirar els detalls del treball minuciós que exhibeixen. Per altra banda, recórrer el seu perímetre ens dóna una idea de magnitud de l'edifici.


Nosaltres vam visitar la mesquita a primera hora del matí, a l'hivern, un dels dies més freds de l'any, vam entar-hi que encara era fosc. I no va decebre. Les columnes, inacabables, guiaven la visió cap a un horitzó que semblava molt llunyà, com si poguéssim caminar dies per aquell bosc de columnes, com si tot el món pogués estar a l'aixopluc del laberint bicolor de les arcades

Es pot anar a visitar els vestigis d'una mesquita, però el mateix edifici es pot entendre de manera molt diferent si ens proposem conèixer una catedral de característiques peculiars. Al centre de l'edifici ens traslladem a un espai catòlic barroc magnífic i d'una bellesa finíssima i imponent. La catedral de Córdova també és una joia. Com que la llum del sol començava a penetrar pels vitralls a aquella hora del matí, va ser com si es fes de dia i s'anés desvetllant tot allò que minuts abans eren ombres.

A primera hora del mati la visita és gratuïta, així que vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi i, ja superada la desesperació de captar-ho tot des de totes les perspectives possibles amb la càmara del mòbil i haver fet tots els selfies obligats, vaig poder passejar-m'hi amb calma i descobrir detalls; com barreges estranyes entre simbologia musulmana i cristiana, o com petites històries que quedaven explicades en vitrines a mode de museu seguint els murs interiors.

Maquinària de la catedral del 1747

Marques de picapedrers musulmans i cristians a l'època d'Al-Hakam I i Almanzor

Estic segura que si hi hagués tornat un altre dia, hi hagués descobert altres petites curiositats i m'hagués meravellat de no haver-les vist abans. També sé que una altra persona hi hagués vist o hagués destacat coses diferents, com les capelles, el retaule de la catedral o el mihrab de la mesquita. La magnitud de l'obra permet tantes diverses interpretacions i sensacions com persones o moments hi pugui haver.