Translate

dimecres, 29 de juliol del 2015

KOS: QUÈ CAL FER AMB L'EUROPA ACTUAL?

Abans d'arribar a Kos és important recórrer al mapa per observar la situació d'aquesta illa,  i saber que la costa que es divisa sense cap dificultat des de la seva ciutat i port principal és la costa turaca, que dista tan sols quatre quilòmetres. Moltíssims vaixells turístics organitzen l'excursió d'un dia al país veí, tan es necessita mitja hora de navegació per arribar-hi. També cal haver llegit una mica sobre l'illa per saber que, a part d'algunes ruines al centre de la ciutat, l'illa s'ha especialitzat en el turisme organitzat comunament conegut com "de borratxera". Sabent tot això desembarquem a l'illa a les 5 de la tarda, per tal d'agafar l'avió directe a Barcelona a les quatre del matí.


La costa turca des de Kos
Tot comença quan recent arribats al port de Kos, seiem a un banc del passeig a contemplar el ritme de l'illa. Sembla un ritme frenètic molt diferent de Patmos des d'on hem viatjat. Així que seiem i esperem els esdeveniments.
I l'espectacle comença: una música discotequera a tota pastilla crida la nostra atenció cap a un barco que arriba a port. Va replet de joves blanquets de pell, però torrats pel sol, mig despullats que criden i gesticulen al ritme de la música. Tornen de l'excursió d'un dia cap a illes properes a Kos que gaudeixen d'una aigua magnífica. En algun cas, quan baixen del vaixell els espera un bus que els portarà al seu hotel, en altres casos els esperen les bicicletes aparcades al passeig, cadascú marxa amb la seva bicicleta, es reuniran aviat per continuar la festa.

Ambient turístic al port de Kos
Fins aquí tot és previsible. Però aviat comencen les preguntes:

Veiem dos nois d'una ètnia diferent a totes les ètnies variades i múltiples que es mouen pels vaixells turístics. Són primets i de pell fosca. Van correctament vestits i també observen des d'un banc com arriben els vaixells. Finalment un es posa la mà a la butxaca,  espero veure aparèixer un Samsung Galaxy o un Iphone, perquè el mòbil és l'article més preciat per a tothom avui en dia. Però no, el noi treu un mòbil d'aquells que teníem fa 10 anys. Queda corroborat, doncs, viu una realitat diferent de tots aquells que passegen en bicicleta pel passeig i es dediquen a lluir figura als vaixells.

Platja a la ciutat de Kos
Comença a desfilar la gent del capvespre, colles de nois semblants als del banc passen com si sortissin d'excursió amb l'escola, tots en grup i en silenci. Després veiem famílies, les dones porten els cabells tapats amb un mocador, semblen famílies turques, ens fixem que passen hores sota el mateix arbre i que els seus vestits no són gaire nous. Els turistes europeus, bàsicament anglesos, apareixen ja empolainats per gaudir de la nit; al petit port del costat els iots llueixen amb la llum del capvespre; al bar, uns grecs encarregats dels barcos de turistes es discuteixen; uns altres ja els han netejat  i nous turistes  comencen a omplir el vaixells per segona vegada en un dia  per fer una sortida nocturna.

Arbre d'Hipòcrates

A Kos, hi ha ruines, hi ha un arbre sota el qual es diu que predicava Hipòcrates, hi ha un castell dels Cavallers. Això s'ha de veure! Hi anem. El castell es un bon lloc per als amants de la història. El seu interior és bonic visualment i les peces que s'exhibeixen de manera harmoniosament desordenada corroboren que tot allò que vam estudiar de les columnes jòniques, dòriques, etc existeix en realitat.

Columnes dins el castell dels Cavallers

Però allò que queda gravat en la ment no són aquests trossos d'història que  l'atzar han conservat. Allò que ens emportem de Kos són els campaments d' immigrants que s'aglomeren al passeig situat sota el castell, a les ruines mateix, aquelles esteses de roba assecant-se sobre els arbres. Una munió de gent pacífica que viu sense res al costat del luxe i la superficialitat.


Visió dels jardins del castell dels Cavallers, avinguda principal de la ciutat

Fotografia publicada a Nació Digital
El contrast de la nostra vida quotidiana i  lluita per la supervivència
Aquesta és una realitat en evolució. Cada dia n'arriben notícies. Ara els corresponsals hi han arribat i reben els immigrants amb un micròfon i una càmera. Potser fins i tot els turistes s'hi arriben. La gent de l'illa es va organitzar en un grups de voluntaris que cuinava i distribuïa aliments entre els nouvinguts, però ha hagut de plegar per manca de recursos econòmics i de temps, s'han vist desbordats. 
Ens preguntem qui crea la necessitat  de marxar del seu país de manera desesperada, simplement per salvar la vida, per què ho fan, què hi guanyen. Davant d'aquestes preguntes només respon la indignació, la vergonya i la impotència.

Enllaços relacionatsMilosNaxosSantoriniMikonos, Lipsi