ILLES GREGUES, IMPRESSIONS

Sempre he tingut la impressió que les illes gregues m’estaven esperant. De fet, no venia d’un any ni de dos, perquè feia segles que la civilització i els mites existien en la ment de la humanitat  i romanien anclades en la seva terra, a l’espera de ser conegudes per noves generacions.

Feia vint-i-quatre anys que vaig fer el meu primer viatge a l'estranger. Jo tenia vint-i-dos anys i des de llavors no he pogut estar-me gaire temps sense la metzina estimulant de la maleta i els quilòmetres per davant. 

Tornar a un lloc

no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.

Tot i que durant aquests anys he pensat i planificat diverses vegades la visita a les illes gregues, va resultar difícil triar quines volia visitar. Diuen que n'hi ha 777. La tria, doncs, no és simple. Davant del mapa de les illes un pateix el vertigen de voler abastar-les totes. És una equivocació. Com també ho és agrupar-les per arxipèlags. Això encara les unifica massa.

A poc a poc, a força de viatges i impressions es percep que cada una té una personalitat intransferible, i malgrat compartir gastronomia, olors, esglésies i idioma, cada una té un ritme diferent, una manera de comunicar-se pròpia i un paisatge diferenciador que els atorga aquella essència exclusiva que un guarda quan torna a casa.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans. 

O com un bon vi, si ho preferiu.

Així doncs,  l'esperit pràctic em va ajudar. Des de fa uns anys hi ha un vol directe des de Barcelona a Rodes, Mikonos i Santorini amb la companyia Vueling. Això ja era un punt de partida. 

El primer viatge vam triar algunes de les Illes Cíclades:

Arribar per Santorini i tornar per Mikonos semblava una bona opció (o al revés). La resta va anar més o menys així:

Naxos. És l'illa més gran de les ciclades, té algun jaciment arqueològic i ofereix opcions diferents a la resta d'illes: més vegetació, les muntanyes més altes de l'arxipèlag i excursions de muntanya. Vaig pensar que seria un bon contrapunt per tants dies de platja i de mar.

Milos. Va ser com un coup de foudre irracional i intuïtiu. Llegint sobre les illes, sense saber per què vaig sentir que hi havia d'anar i punt. Passant per alt si aquella era l'illa on es va trobar l'arxifamosa Venus de Milos.

Per al segon viatge, algunes illes del Dodecanès:

Rodas: ineludible per la seva història. Cal visitar al ciutat de Rodas per conèixer millor la història de la mediterrània, i de passada, descobrir l'illa, que tampoc no decebrà a ningú.
Patmos: Hi volíem estar tres nits, però ens hi vam quedar vuit. Amb això ja està tot dit. La seva naturalesa i glamour ens van captivar.
Lipsi: Hi vam fer una excursió d'un dia, però ens hi podíem haver quedat cinc, per descansar i per gaudir del ritme lent de l'illa.
Kos: Unes hores d'aturada abans d'agafar l'avió van ser prou per despertar-nos dels dies idíl·lics anteriors i tornar-nos a la realitat. 

LIPSI, O COM VIURE FINS ALS 100 ANYS

El port de Lipsi 

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, les illes més septentrionals del Dodecanès. En arribar a l'illa el primer que veiem és el port, minúscul, acollidor, que es distingeix de tots els altres per l'església de dos campanars que presideix la badia.

Les barques de colors, les cases blanques, la gent tranquil·la que seu als cafès de fusta per observar l'anar i venir dels vaixells. Només amb aquesta imatge un ja se sent com a casa.

Platja de Platys Gialos

Una carretera porta a les platges més properes al port: la platja de Liendou i la de Kambos, d'aigües tranquil·les, gairebé desertes. La carretera segueix uns quilòmetes fins arribar a  Platys Gialos, l'estrella de l'illa, les seves aigües blau turquesa són la carta de presentació de l'illa a tots els tríptics turístics. La platja no decep malgrat que allà és el punt de l'illa on es concentra més gent. Cap a les dotze del migdia arriben els barcos que fan l'excursió d'un dia des de Patmos o Leros, però l'estada és curta i no suposen cap daltabaix per a la tranquil·litat de la cala.

Petit port a Lipsi

Seguint la carretera, s'arriba a un petit port d'aigües transparents des d'on es pot divisar l'ommipresent Hora de Patmos.

Cal retornar a la ciutat portuària on hem arribat i recórrer la part sud de l'illa. Una altra carretera ens portarà les platges d'aquesta banda. Aquí la carretera esdevé una teranyina de camins asfaltats que ens porten d'una platja a l'atra. Cal anar seguint-los tots i, entre pujades i baixades, entre anuncis de venda de productes naturals de l'illa, descobrirem unes cales impressionants.

Cala de pedres blanques a la part sud de l'illa

Si, en canvi, ens aventurem pels trencants sense asfalt és aconsellable un vehicle preparat per als camins de pedra, aquesta part no està adaptada al turisme, es diria que els camins tortuosos i sense senyalitzar preserven l'entorn de l'especulació i l'intrusisme. Allà trobem la manera tradicional de viure de l'illa. En uns terrenys delimitats per tanques de pedra cada pagès hi té el seu petit i variat cosmos: unes cabres, l'hort, la vinya, gallines o cavalls, ovelles.  I tot a tocar del blau cel del mar. Per a nosaltres és un sacrifici no poder atansar-nos a l'aigua, però s'entén que aquell espai és verge i cal mantenir-lo així.

Vinya a tocar del mar

Potser és per això que a l'illa veïna d'Ikaria tenen el rècord en longetivitat de vida. S'han fet diversos estudis sobre per què la gent d'aquesta illa viu més anys i amb més bones condicions que la resta. Segons el meu estudi exprés sobre el tema, les causes són les següents:

• El menjar natural, produït a allò que des del nostre país anomenem "quilòmetre zero" i que allà no té nom perquè és el més normal.
• L'espai bonic i harmoniós que sempre es té quan s'allarga la vista, sigui el mar, siguin les cases sempre blanques i blaves de l'illa, siguin els camps conreats o els animals en llibertat.
• El somriure i el Kalimera, Kalispera, Kalinihta, de tota persona que passa pel teu costat i les converses ràpides i animades entre veïns.
• L'activitat física que es divideix entre treballar, nadar i caminar, de manera natural i sense haver de buscar a l'agenda la mitja hora concreta per realitzar aquest exercici físic.

Però si voleu corroborar aquesta teoria amb els estudis que s'han fet podeu consultar els següents articles:

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/143646-secretos-isla-olvidan-morir

http://www.teinteresa.es/salud/Isla-Griega-descubre-longevidad-ciudadanos_0_847115823.html

http://www.abc.es/salud/noticias/20130327/abci-secreto-longevidad-esta-cafe-201311291415.html

 I per acabar, només queda provar el recomanat vi negre produït des de temps immemorials a l'illa  i gaudir d'un menjar excel·lent a Karnagio, situat a la part més allunyada del port (això vol dir dos minuts més de caminar).

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, això sí,  un esquitx lluminós de bellesa i de pau.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos. kos

KOS: QUÈ CAL FER AMB L'EUROPA ACTUAL?

Abans d'arribar a Kos és important recórrer al mapa per observar la situació d'aquesta illa,  i saber que la costa que es divisa sense cap dificultat des de la seva ciutat i port principal és la costa turaca, que dista tan sols quatre quilòmetres. Moltíssims vaixells turístics organitzen l'excursió d'un dia al país veí, tan es necessita mitja hora de navegació per arribar-hi. També cal haver llegit una mica sobre l'illa per saber que, a part d'algunes ruines al centre de la ciutat, l'illa s'ha especialitzat en el turisme organitzat comunament conegut com "de borratxera". Sabent tot això desembarquem a l'illa a les 5 de la tarda, per tal d'agafar l'avió directe a Barcelona a les quatre del matí.

La costa turca des de Kos

Tot comença quan recent arribats al port de Kos, seiem a un banc del passeig a contemplar el ritme de l'illa. Sembla un ritme frenètic molt diferent de Patmos des d'on hem viatjat. Així que seiem i esperem els esdeveniments.

I l'espectacle comença: una música discotequera a tota pastilla crida la nostra atenció cap a un barco que arriba a port. Va replet de joves blanquets de pell, però torrats pel sol, mig despullats que criden i gesticulen al ritme de la música. Tornen de l'excursió d'un dia cap a illes properes a Kos que gaudeixen d'una aigua magnífica. En algun cas, quan baixen del vaixell els espera un bus que els portarà al seu hotel, en altres casos els esperen les bicicletes aparcades al passeig, cadascú marxa amb la seva bicicleta, es reuniran aviat per continuar la festa.

Ambient turístic al port de Kos

Fins aquí tot és previsible. Però aviat comencen les preguntes:

Veiem dos nois d'una ètnia diferent a totes les ètnies variades i múltiples que es mouen pels vaixells turístics. Són primets i de pell fosca. Van correctament vestits i també observen des d'un banc com arriben els vaixells. Finalment un es posa la mà a la butxaca,  espero veure aparèixer un Samsung Galaxy o un Iphone, perquè el mòbil és l'article més preciat per a tothom avui en dia. Però no, el noi treu un mòbil d'aquells que teníem fa 10 anys. Queda corroborat, doncs, viu una realitat diferent de tots aquells que passegen en bicicleta pel passeig i es dediquen a lluir figura als vaixells.

Platja a la ciutat de Kos

Comença a desfilar la gent del capvespre, colles de nois semblants als del banc passen com si sortissin d'excursió amb l'escola, tots en grup i en silenci. Després veiem famílies, les dones porten els cabells tapats amb un mocador, semblen famílies turques, ens fixem que passen hores sota el mateix arbre i que els seus vestits no són gaire nous. Els turistes europeus, bàsicament anglesos, apareixen ja empolainats per gaudir de la nit; al petit port del costat els iots llueixen amb la llum del capvespre; al bar, uns grecs encarregats dels barcos de turistes es discuteixen; uns altres ja els han netejat  i nous turistes  comencen a omplir el vaixells per segona vegada en un dia  per fer una sortida nocturna.

Arbre d'Hipòcrates

A Kos, hi ha ruines, hi ha un arbre sota el qual es diu que predicava Hipòcrates, hi ha un castell dels Cavallers. Això s'ha de veure! Hi anem. El castell es un bon lloc per als amants de la història. El seu interior és bonic visualment i les peces que s'exhibeixen de manera harmoniosament desordenada corroboren que tot allò que vam estudiar de les columnes jòniques, dòriques, etc existeix en realitat.

Columnes dins el castell dels Cavallers

Però allò que queda gravat en la ment no són aquests trossos d'història que  l'atzar han conservat. Allò que ens emportem de Kos són els campaments d' immigrants que s'aglomeren al passeig situat sota el castell, a les ruines mateix, aquelles esteses de roba assecant-se sobre els arbres. Una munió de gent pacífica que viu sense res al costat del luxe i la superficialitat.

Visió dels jardins del castell dels Cavallers, avinguda principal de la ciutat

Fotografia publicada a Nació Digital
El contrast de la nostra vida quotidiana i  lluita per la supervivència

Aquesta és una realitat en evolució. Cada dia n'arriben notícies. Ara els corresponsals hi han arribat i reben els immigrants amb un micròfon i una càmera. Potser fins i tot els turistes s'hi arriben. La gent de l'illa es va organitzar en un grups de voluntaris que cuinava i distribuïa aliments entre els nouvinguts, però ha hagut de plegar per manca de recursos econòmics i de temps, s'han vist desbordats. 

Ens preguntem qui crea la necessitat  de marxar del seu país de manera desesperada, simplement per salvar la vida, per què ho fan, què hi guanyen. Davant d'aquestes preguntes només respon la indignació, la vergonya i la impotència.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos, Lipsi