ILLES GREGUES, IMPRESSIONS

Sempre he tingut la impressió que les illes gregues m’estaven esperant. De fet, no venia d’un any ni de dos, perquè feia segles que la civilització i els mites existien en la ment de la humanitat  i romanien anclades en la seva terra, a l’espera de ser conegudes per noves generacions.

Feia vint-i-quatre anys que vaig fer el meu primer viatge a l'estranger. Jo tenia vint-i-dos anys i des de llavors no he pogut estar-me gaire temps sense la metzina estimulant de la maleta i els quilòmetres per davant. 

Tornar a un lloc

no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.

Tot i que durant aquests anys he pensat i planificat diverses vegades la visita a les illes gregues, va resultar difícil triar quines volia visitar. Diuen que n'hi ha 777. La tria, doncs, no és simple. Davant del mapa de les illes un pateix el vertigen de voler abastar-les totes. És una equivocació. Com també ho és agrupar-les per arxipèlags. Això encara les unifica massa.

A poc a poc, a força de viatges i impressions es percep que cada una té una personalitat intransferible, i malgrat compartir gastronomia, olors, esglésies i idioma, cada una té un ritme diferent, una manera de comunicar-se pròpia i un paisatge diferenciador que els atorga aquella essència exclusiva que un guarda quan torna a casa.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans. 

O com un bon vi, si ho preferiu.

Així doncs,  l'esperit pràctic em va ajudar. Des de fa uns anys hi ha un vol directe des de Barcelona a Rodes, Mikonos i Santorini amb la companyia Vueling. Això ja era un punt de partida. 

El primer viatge vam triar algunes de les Illes Cíclades:

Arribar per Santorini i tornar per Mikonos semblava una bona opció (o al revés). La resta va anar més o menys així:

Naxos. És l'illa més gran de les ciclades, té algun jaciment arqueològic i ofereix opcions diferents a la resta d'illes: més vegetació, les muntanyes més altes de l'arxipèlag i excursions de muntanya. Vaig pensar que seria un bon contrapunt per tants dies de platja i de mar.

Milos. Va ser com un coup de foudre irracional i intuïtiu. Llegint sobre les illes, sense saber per què vaig sentir que hi havia d'anar i punt. Passant per alt si aquella era l'illa on es va trobar l'arxifamosa Venus de Milos.

Per al segon viatge, algunes illes del Dodecanès:

Rodas: ineludible per la seva història. Cal visitar al ciutat de Rodas per conèixer millor la història de la mediterrània, i de passada, descobrir l'illa, que tampoc no decebrà a ningú.
Patmos: Hi volíem estar tres nits, però ens hi vam quedar vuit. Amb això ja està tot dit. La seva naturalesa i glamour ens van captivar.
Lipsi: Hi vam fer una excursió d'un dia, però ens hi podíem haver quedat cinc, per descansar i per gaudir del ritme lent de l'illa.
Kos: Unes hores d'aturada abans d'agafar l'avió van ser prou per despertar-nos dels dies idíl·lics anteriors i tornar-nos a la realitat. 

PATMOS, EL PARADÍS DE L'APOCALIPSI

Patmos és una illa que no es pot deixar de gaudir, encara que algú s'ho proposés. És el paradís del qual et sents expulsat per algun pecat mortal quan n'has de marxar.

Vista panoràmica d'Hora des de la carretera que puja des d' Skála

Patmos es presenta com el final o l'inici del Dodecanès, a les antípodes de l'illa més gran i més coneguda d'aquest arxipèlag, Rodas. És una illa diminuta, de 35 quilòmetres quadrats i es caracteritza per la seva forma de cavallet de mar. Tot i tenir tant poca superfície, la seva forma li permet gaudir de molts racons i platges.

Vista panoràmica des d'Hora

L'arribada a Patmos es pot definir com a espectacular sense gaire por d'equivocar-se. A la part més alta es divisa la seva Hora, que es diu que és la més impressionant de totes les Hores de les illes, coronada amb el Monestir dedicat a Sant Joan Evangelista, que es veu des de gairebé tots els punts de l'illa. Perquè aquesta illa, a més a més de tot, és el lloc elegit per la revelació de l'Apocalipsi a aquest apòstol. I a peu pla, Skála, el poble de cases blanques que ocupa tot el istme que divideix la illa en dues parts.

Arribada a port

Les carreteres us guiaran per les seves cales, distants només d'alguns quilòmetres.Cal tenir en compte la presència del vent a l'hora de visitar les cales de nord. 

Per visitar l'illa només caldrà seguir les recomanacions d'alguna guia i seguir la teranyina de carreteres, però aquí us deixo els nostres coup de coeur.

• Anar a Psili Amos, l'única platja de l'illa que només s'hi pot arribar a peu,  després de mitja hora a peu arribareu a una platja amb ombra natural dels arbres i un restaurant modest per passar una bona estona

Platja de Psili Amos, només s'hi pot arribar després de caminar mitja hora

• En la visita a la cala de Livadi Geranou es pot fer una nedada fins l'illa del davant, St George Island, la sensació de ser nàufrags en una illa deserta és sensacional.

Livadi Geranou

• Menjar a qualsevol restaurant de qualsevol cala. Tots són excel·lents, senzills i naturals. Destaquem un restaurant ubicat en una caravana a la platja de Pefkes. bonic, tranquil i exquisil. Cal provar l'amanida de pop. 

Vista des de St Elies, el punt més alt de l'illa

• Pujar al punt més alt de l'illa, St Elies i admirar el paisatge.

Platja de Skála

• Per sentir-te com un grec més, banyar-te a la platja de Skála, allà on els avis grecs porten els seus néts a banyar-se mentre es prenen un refresc als xiringuitos a peu d'aigua

• Assistir a algun festival estiuenc: International Film Festival o Slow Food Festival, tots dos de finals de juliol.
• Banyar-se al nostre raconet preferit: heu d'anar a la platja de Vaglia, que és magnífica i tranquil·la i seguir les roques que queden a mà dreta, hi ha un raconet acollidor per a uns pocs escollits. Podeu ser vosaltres. 

Raconet de la platja de Vaglia

• Deixar-se impressionar pels vaixells que arriben a port: els més grans impressionen aparcats al diminut embarcador, i el moviment caòtic que generen.

Vaixell arribant a port

• Passejar per Hora, perdre's pels carrers estrets i blancs, deserts i deixar-se portar pel misteri medieval, per històries de cavallers i per les incògnites que amaguen les portes petites de les cases guarnides per creus. També podreu fer fotos impressionants de l'illa, menjar al megaconegut restaurant de la plaça d'Hora o en algun altre amb les vistes a la badia.

Hora al capvespre

• Excursió turística als voltants, que ells anomenen Makronesia. Allà us podreu banyar en unes aigües pròpies no de la Makronesia, sinó pròpies de la Polinèsia. També es visita Platys Gialis a Lipsi. Val la pena.

Excursió a la Makronesia

Com veieu, en tenim molts de coup de coeur (expressió fantàstica intraduïble). Ara només queda descobrir quins són els vostres.

Etiquetes de comentaris: Dodecanès, Illes gregues, Lipsi, Patmos

LIPSI, O COM VIURE FINS ALS 100 ANYS

El port de Lipsi 

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, les illes més septentrionals del Dodecanès. En arribar a l'illa el primer que veiem és el port, minúscul, acollidor, que es distingeix de tots els altres per l'església de dos campanars que presideix la badia.

Les barques de colors, les cases blanques, la gent tranquil·la que seu als cafès de fusta per observar l'anar i venir dels vaixells. Només amb aquesta imatge un ja se sent com a casa.

Platja de Platys Gialos

Una carretera porta a les platges més properes al port: la platja de Liendou i la de Kambos, d'aigües tranquil·les, gairebé desertes. La carretera segueix uns quilòmetes fins arribar a  Platys Gialos, l'estrella de l'illa, les seves aigües blau turquesa són la carta de presentació de l'illa a tots els tríptics turístics. La platja no decep malgrat que allà és el punt de l'illa on es concentra més gent. Cap a les dotze del migdia arriben els barcos que fan l'excursió d'un dia des de Patmos o Leros, però l'estada és curta i no suposen cap daltabaix per a la tranquil·litat de la cala.

Petit port a Lipsi

Seguint la carretera, s'arriba a un petit port d'aigües transparents des d'on es pot divisar l'ommipresent Hora de Patmos.

Cal retornar a la ciutat portuària on hem arribat i recórrer la part sud de l'illa. Una altra carretera ens portarà les platges d'aquesta banda. Aquí la carretera esdevé una teranyina de camins asfaltats que ens porten d'una platja a l'atra. Cal anar seguint-los tots i, entre pujades i baixades, entre anuncis de venda de productes naturals de l'illa, descobrirem unes cales impressionants.

Cala de pedres blanques a la part sud de l'illa

Si, en canvi, ens aventurem pels trencants sense asfalt és aconsellable un vehicle preparat per als camins de pedra, aquesta part no està adaptada al turisme, es diria que els camins tortuosos i sense senyalitzar preserven l'entorn de l'especulació i l'intrusisme. Allà trobem la manera tradicional de viure de l'illa. En uns terrenys delimitats per tanques de pedra cada pagès hi té el seu petit i variat cosmos: unes cabres, l'hort, la vinya, gallines o cavalls, ovelles.  I tot a tocar del blau cel del mar. Per a nosaltres és un sacrifici no poder atansar-nos a l'aigua, però s'entén que aquell espai és verge i cal mantenir-lo així.

Vinya a tocar del mar

Potser és per això que a l'illa veïna d'Ikaria tenen el rècord en longetivitat de vida. S'han fet diversos estudis sobre per què la gent d'aquesta illa viu més anys i amb més bones condicions que la resta. Segons el meu estudi exprés sobre el tema, les causes són les següents:

• El menjar natural, produït a allò que des del nostre país anomenem "quilòmetre zero" i que allà no té nom perquè és el més normal.
• L'espai bonic i harmoniós que sempre es té quan s'allarga la vista, sigui el mar, siguin les cases sempre blanques i blaves de l'illa, siguin els camps conreats o els animals en llibertat.
• El somriure i el Kalimera, Kalispera, Kalinihta, de tota persona que passa pel teu costat i les converses ràpides i animades entre veïns.
• L'activitat física que es divideix entre treballar, nadar i caminar, de manera natural i sense haver de buscar a l'agenda la mitja hora concreta per realitzar aquest exercici físic.

Però si voleu corroborar aquesta teoria amb els estudis que s'han fet podeu consultar els següents articles:

http://actualidad.rt.com/sociedad/view/143646-secretos-isla-olvidan-morir

http://www.teinteresa.es/salud/Isla-Griega-descubre-longevidad-ciudadanos_0_847115823.html

http://www.abc.es/salud/noticias/20130327/abci-secreto-longevidad-esta-cafe-201311291415.html

 I per acabar, només queda provar el recomanat vi negre produït des de temps immemorials a l'illa  i gaudir d'un menjar excel·lent a Karnagio, situat a la part més allunyada del port (això vol dir dos minuts més de caminar).

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, això sí,  un esquitx lluminós de bellesa i de pau.

Enllaços relacionats: Milos, Naxos, Santorini, Mikonos. kos