Translate

divendres, 3 d’agost del 2018

LES CÍCLADES UNA ALTRA VEGADA

L'estiu del 2018 vam tornar sense dubtar-ho ni un segon a pensar en les illes gregues per donar color a les vacances.  Del grup de les Cíclades ja coneixíem Santorini i Mikonos, que no per ser arxiconegudes s'han de descartar, Naxos i Milos. No va ser tan fàcil decantar-nos de nou per aquest arxipèlag, perquè cada una de les illes amaga un tresor i és difícil deixar-ne perdre cap.
Finalment, vam triar Syros, perquè aportava al viatge una ciutat diferent de la resta, Sifnos perquè en Xavier Moret l'havia recomanat i Serifos, ja que estava al costat i tenia un aspecte més rústic que després es va confirmar. Però, talment com Ulisses tardà molts anys a arribar a la seva estimada Ítaca, nosaltres ens vam perdre per Paros i Antiparos abans d'arribar a Sifnos. Aquestes són coses de les illes, de la navegació i de les companyies de ferries que encara avui ajuden a entendre les obres de la literatura clàssica.


SIFNOS O ELS TRESORS AMAGATS

Sifnos té 365 esglésies, una per cada dia de l'any, així que és normal que es miri on es miri sempre es vegin dues o tres petites construccions blanques amb la cúpula blava donant color al paisatge. L'illa és entranyable i acollidora, amb alguns tresors amagats. A més, és un lloc ideal per fer caminades quan la calor no és gaire intensa, els senders estan ben indicats i existeix un mapa específic per aquesta activitat. 

Església a prop d'Heronissos

Platja de Kamares
El port és Kamares, petita població al voltant d'una badia. Hi ha apartaments i hotelets i el caos inevitable quan arriba un vaixell, però la resta del temps es converteix en un tranquil carrer principal per passejar i comprar algun souvenir. Té una bona platja amb alguns para-sols i algun bar, però conserva l'aparença d'una platja verge pels arbres que creixen desordenadament sobre la sorra per donar ombra als banyistes. 


Kamares és el lloc ideal per veure una posta de sol

Vista d'Agia Marina
A l'altra banda del port, Agia Marina, una petita població que tanca el semicercle de Kamares. I tot això presidit per unes muntanyes altes i rocoses que envolten la badia i que a la nit reflecteixen una llum fantasmagòrica, sobre les quals tampoc hi falten dues esglésies que coronen tot l'espectacle quan s'arriba a l'illa: Profitis Ilias i Agios Simeon. Sense dubte és un bon lloc per allotjar-se tot i que l'illa és tan petita que qualsevol raconet resulta bo. A Agia Marina hi ha un restaurant de solera que té molt d'èxit entre els turistes i és molt recomanable, es tracta de l'Argiris taverna.

A la costa est trobem les platges més conegudes i concorregudes. Però primer sempre haurem de passar pels pobles de muntanya, allà on els autòctons viuen i els turistes hi conviuen. A Apollonia s'hi pot trobar un carrer ple de botigues de souvenirs, bars de happy hour i restaurants de tota mena, tot amb encant i conservant l'essència del país, això sí. Així doncs, de Kamares marxarem cap als pobles de l'interior i anirem trobant els indicadors cap a la costa.

Vista de Kastro des de la carretera
Així arribarem a Kastro, antiga capital de l'illa, un poble d'estructura medieval situat sobre un turonet al costat del mar. És un lloc tranquil i encantador, amb allotjament turístic però amb pocs restaurants o botigues de souvenirs. Un lloc per fer un viatge en el temps i sentir-se en la versió amable de la Grècia de fa algunes dècades. Allà es troba l'Església dels set màrtirs.

L'església dels set màrtirs us hipnotitzarà
El tresor més bonic de l'illa, la seva visió és hipnòtica i hi regni el sol del migdia, sigui el capvespre o la nit, es converteix en un lloc màgic. Val la pena baixar fins l'església que es troba sobre una roca dintre el mar i gaudir de les vistes. També val molt la pena baixar des de la roca al mar per unes escales mig dissimulades i fer un bany entre les roques en una aigua transparent d'un verd maragda amb la visió de l'església al capdamunt. Si ho feu de bon matí i esteu sols serà un moment que us valdrà tot el viatge. Però la platja de Kastro es diu Seralia, és una entradeta de mar molt tranquil·la amb dos restaurants.


Camí de l'Església dels set màrtirs


Església més antiga de Kastro

Carrer porxat

Detall de Kastro

També cal caminar i fer una bona baixada per banyar-se a Panagia Poulati. Cal arribar-hi des d'Artemonas i seguir l'indicador. S'arriba a una església i a partir d'allà s'ha de fer una baixada d'un quart d'hora a peu. Serà fantàstic llançar-se des de les roques al mar i fer snorkel entre les roques més espectaculars de l'illa.

Les roques de Panagia Poulati

I finalment, arribem a les platges de debò. Les de sorra i fàcil accés. Destaca la de Faros, bonica pels diferents espais que té, per la llibertat de prendre un bany, seure a beure un refresc, recórrer un caminet de ronda o menjar en una taverna. Tot això amb la visió de l'església més emblemàtica, Chryssopigi de fons. Però per visitar aquesta església és millor arribar-hi per la carretera que va a Platis Gialos perquè ofereix la visió més espectacular de l'edifici ortodox sobre una petita península.

Platja de Faros des del camí de ronda a Chryssopigi

Foto des de la península on està situada l'església de Chryssopigi

Quan busqueu allotjament a Sifnos, trobareu moltes possibilitats a aquesta última platja, Platis Gialos. Es tracta d'un compendi d'apartaments i restaurants arran de mar, però crec que no és un bon lloc per allotjar-se. No té l'encant d'altres llocs de l'illa.  És curiós descobrir que en aquesta illa no s'estilen els passejos arran de mar, es passa de la terrasseta particular, ja sigui d'un apartament o d'un restaurant a la sorra de la platja de manera que és impossible anar d'un lloc a l'altre sense trepitjar sorra. 

Un dels restaurants a Heronissos
Es pot dedicar un dia a visitar el nord de l'illa. Seguint la carretera arribareu a Heronissos, es tracta d'un petit port i una platja tancada i amb presència de dos restaurants a peu d'aigua, els dos ofereixen menjar grec deliciós. És un lloc tranquil i agradable, també aquí hi ha allotjament. Des d'un gran aparcament es segueix un camí de sorra que s'endinsa al Ferivolada Cape i que es pot transitar en vehicle fins arribar a una església. Val la pena anar-hi i passejar per les roques sense sender marcat per anar descobrint vistes diferents de la badia d'Heronissos acompanyat per un ramat de cabres.

Port d'Heronissos


Platja de Voudrilia
Abans d'arribar a Heronissos hi ha un desviament que ens indica la platja de Vroulidia, la platja més salvatge i més amagada de l'illa. Per arribar-hi cal fer un gran descens, que tan si sou sou atrevits o no s'ha de fer en vehicle, perquè és molt llarga i un dia de calor podria matar-vos. El descens us tindrà amb l'ai al cor perquè és una carretera gairebé vertical però la vista de l'aigua del mar us animarà a seguir baixant. La recompensa és gran, perquè trobareu una platja amb l'aigua de color maragda i un petit restaurant i, és clar, com que de valents n'hi ha pocs, molt poca gent. Val la pena passar-hi una bona estona per agafar forces per a la pujada. 


A la localitat de Troulaki, a la carretera entre Apollonia i Heronissos hi ha un restaurant que es diu Sunset des d'on podreu gaudir, efectivament, d'una bona posta de sol i menjar de meravella sota el relax d'unes parres de raïm. 

Uns metres més al nord d'aquest restaurant hi ha un desviament cap a Kamares, una carretera que ens portarà més ràpidament al port. Però el més interessant és que aquí hi trobarem el desviament per visitar les dues esglésies que es veuen des del port, una posta de sol en qualsevol de les dues resulta impressionant i la visió de Kamares com si es tractés d'una pintura us emocionarà.
Posta de sol des de Profitis Ilias



Vista de Agios Simeon des de Profitis Ilias

Per arribar a Profitis Ilias cap estar atent a trobar un petit rètol a mà dreta de la carretera que ens indica un sender per caminar. Cal aparcar el cotxe o moto on es pugui i pujar a peu uns 20 minuts per unes escales de pedra pintada de blanc encantadores. A dalt, la petita església. Nosaltres vam tenir la sort de visitar-la el dia abans de la seva festa, el Panegiri. Cada església depèn de dues o tres famílies que en tenen cura durant tot l'any i que s'encarreguen d'organitzar la seva festivitat, primer cal fer la missa i després la festa amb bon menjar, cabrit i pastes típiques, la beguda i la música típica grega. Vam poder presenciar els preparatius, però no la festa ja que l'endemà, 20 de juliol, ja marxàvem cap a casa. 
Des d'Agios Simeon
A l'illa hi ha tres Profitis Ilias, un està a la muntanya més alta, segur que és impressionant i val la pena de fer-hi una excursió. Seguint la carretera es troba una gran indicació per visitar Agios Simeon, en aquest cas s'hi arriba en vehicle i també es té una vista espectacular de Kamares.




Vista de vertigen des d'Agios Simeon



A l'oest de l'illa trobem la badia de Vathy. La vista des de la carretera és espectacular, però una vegada a peu de platja ens trobem que, com a Platis Gialos, no hi ha passeig per caminar al voltant de la badia. Hi ha molts restaurants i algun centre que faciliten activitats aquàtiques, com lloguer de patins, etc. El dia que hi vam anar hi havia moltes algues a l'aigua, no és el lloc que triaríem per estar-hi gaire estona.

Vathy

Des de la badia de Vathy

Abans d'arribar-hi, a mà esquerra de la carretera, s'inicia un camí de pedra cap a la platja isolada de Fikiada. Hi ha un moment en què cal seguir a peu i després de 45 minuts s'arriba a Fikiada.

Fikiada també té una església
La vista és preciosa però també ens esperàvem més d'una platja deserta, potser pels corrents d'aquell dia, potser perquè aquesta part de l'illa no és la millor per banyar-se l'aigua també estava plena d'algues. De totes maneres, la caminada val la pena pel fet d'arribar a un lloc on només s'accedeix a peu. El sender continua fins a Platis Gialos.

I per acabar, entre platja i platja i entre església i església, cal deixar-se perdre pels pobles de la muntanya, la capital Apollonia, Artemonas, Petali, en tots trobareu racons d'amables descobriments.

Carrers d'Apollonia

Davant de la catedral d'Apollonia hi ha un bon restaurant

La vinya i la catedral

Segueix visitant altres illes d'aquest viatge a: Antiparos, Paros, Serifos, Sifnos, Syros
Altres illes cíclades: Mikonos, Santorini, Milos, Naxos.
O algunes illes del Dodecanès: Patmos, Lipsi, Kos
I una de les Jòniques: Ítaca
Un consell: no et perdis Xipre i un Viatge per la Grècia central

dimecres, 1 d’agost del 2018

SERIFOS, EL CAP ABSENT DE MEDUSA

Serifos actualment és bàsicament la seva Chora, visible des del port, i les seves platges.
La Hora de Serifos des del port
Però Serifos és moltes més coses. Serifos, l'illa que va acollir Perseu i la seva mare Dànae després que el seu avi, el rei Acrisi d'Argos, els deixés en una caixa de fusta enmig del mar per tal que no es complís d'oracle de Delfos i el seu net Perseu el matés. Des d'aquí aquest heroi va emprendre el viatge per matar la Medusa, tal com li havia encomanat el rei malvat d'aquesta illa. Moguts pels aires mitològics vam buscar amb insistència l'església d'Agios Ionannis Theologos, segons la guia una de les considerades més importants a Grècia. Es tracta d'una construcció situada a la Chora i tallada en roca.

Agios Ionannis Theologos


Aquesta Medusa no és la del temple


Està construïda sobre l'antic temple d'Atenea i s'hi pot veure tallat un cap de Medusa fent referència al mite de Perseu. La nostra il·lusió era veure aquesta columna tallada amb referències al mite. Però no vam poder complir el nostre desig, ja que després de preguntar a un munt de persones, una treballadora de l'ajuntament ens va indicar com s'hi anava, estava certament a prop, però ja ens va preveure que estava tancada. Així doncs, un dels atractius de l'illa i sempre segons el que havíem llegit, un dels temples més importants de Grècia, no es podia visitar. Una decepció.


Serifos, l'illa de la Chora encimbellada. La Chora de Serifos és per gaudir-la des de diversos punts de vista. Ja des del port es deixa admirar, encara que només s'hi faci la parada per anar a una altra illa. Per arribar-hi cal serpentejar per una carretera que s'adhereix a la muntanya. Si no disposeu de vehicle, hi ha un autobús que hi va molt sovint. El punt més alt és Agios Anastasios, des del qual hi ha una altra meravellosa vista, situat just a sobre de Agios Ionannis Theologos. I passejant per aquesta diminuta i peculiar ciutat arribareu a l'Ajuntament, diferent de tot perquè segueix una arquitectura neoclàssica, que presideix la plaça més important.

La Hora vista des de darrere


Carrers típics 

Plaça de l'Ajuntament. Mobiliari groc, un nou color per a les Cíclades

Serifos també és coneguda per ser l'illa de la revolta minera. El 1916 els miners locals van organitzar una vaga per reivindicar millors condicions salarials i la readmissió d'uns miners que havien estat desmobilitzats per l'armada grega, estaven capitanejats per Constantinos Speras, un nom que és bo recordar en la visita a l'illa perquè és un dels seus nadius més influents en la història. L'economia de l'illa estava des de feia anys lligada a aquesta activitat, explotada per Societe des mines Seriphos-Spiliazeza dirigida per l'alemany A. Grohmann. El govern grec en resposta a aquest desafiament va enviar un destacament de policies que es van enfrontar als miners matant-ne dos. A partir d'aquí els miners i la població es van llançar sobre els guàrdies matant-ne diversos i tirant-los al mar. Les runes de l'activitat minera han quedat com a testimoni d'una dura època pretèrita que es fa present encara avui fins i tot amb pintades als marges de la carretera.

Restes mineres a Megalo Livadi

El pont miner, una de les imatges més emblemàtiques de l'illa

Serifos, l'illa del monestir Taxiarchon i l'església de Panagia. Aquest monestir masculí constituït cap al 1572, situat a prop de Galani, és presentat com un dels llocs a visitar. És cert que és únic en aquesta illa, però a altres illes com a Sifnos se'n poden trobar del mateix estil. També al poble de Panagia hi ha l'església més antiga de l'illa.

El monestir que domina el nord de l'illa

Serifos, la de les platges. Tothom a qui comentàvem que anàvem a Serifos ens deia simplement "bones platges". Nosaltres ens vam acostar a Platis Gialos i hi vam dinar en un l'únic restaurant que hi havia i que va resultar bo i agradable.

Vista de Platis Gialos

Però cal dir, que tret de la seva Chora, veritablement seductora, l'illa desprèn tristesa, gairebé inabastable. Recórrer les carreteres, siguin del nord, siguin del sud és resseguir una franja esculpida en una roca marronosa, erma, dura.

Gairebé vam sentir por quan ens vam dirigir al lloc que ens esperàvem més turístic Megalo Livadi. Una vegada allà, la sordidesa de les runes deixades expressament com a testimoni de la vida minera a l'illa ens va colpir amb una desolació que no ens podíem imaginar.

Megalo Livadi, tranquil·litat i record de la vida minera

Tothom sap que la visió que tenim d'un lloc no depèn només de les seves qualitats o característiques, la predisposició i estat d'ànim i físic del viatger s'impregnarà en la mirada, així com la meteorologia i altres factors. Per això cal dir que només vam passar un dia a aquesta illa en un parèntesi robat a Sifnos. La nostra visita va ser a les hores de més sol i sense descans, potser això l'illa ens va decebre. Tot i així, no creiem que la nostra visió hagués canviat gaire si haguéssim pogut descobrir-la poc a poc.

Però com que és lleig sentenciar així un lloc, us emplaço a valorar les fotos, que ofereixen unes vistes agradables i a llegir aquest bloc que transmet una emoció diferent davant el que nosaltres hem descrit. Cal donar una oportunitat a tots els llocs i a totes les mirades.

Segueix visitant altres illes d'aquest viatge a: AntiparosParosSerifosSifnosSyros

Altres illes cíclades: MikonosSantorini, MilosNaxos.