Visitar
l'illa de Xipre en quinze dies.
Això és el que ens vam proposar l'estiu de 2016. Tenia l'atractiu de les platges, de les ruines i de la
història, del contrast de les muntanyes i una història recent
convulsa que ens venia de gust descobrir. També, és clar, oferia
problemes; el primer, la calor. La veritat és que fa calor, de res
serveix procurar no patir-la perquè segur que algun dia t'enxamparà
l'hora del sol visitant unes runes o caminant per un paratge sense
ombres; és el peatge que s'ha de pagar per visitar l'illa durant els
mesos que dura allà l'estiu. L'altre problema és que hi ha grans
concentracions de complexos turístics en moltes zones. Nosaltres hem
intentat esquivar-los, tot i que vam caure en algun. Vam decidir per
aquest motiu no visitar Limassol, encara que això signifiqués
perdre'ns alguns llocs recomanats.
Una
guia recomanable per aprofundir en cada zona de l'illa és la de
l'editorial Laertes, elaborada per Eladi Romero García i Óscar
Casamián Marco.
La
nostra ruta va ser:
Pafos
(4 nits)
Serraladade Troodos (2 nits)
Kyrenia
(3 nits)
Penínsulade Karpaz (2 nits)
Ayia
Napa (3 nits)
Segur
que en el viatge us banyareu a moltes platges, menjareu molts mezzes
i gaudireu d'alguna nit en algun lloc turístic inconfessable, però
el que també està garantit és que la situació política de l'illa
us farà trontollar, reflexionar, escoltar i que tornareu amb una visió
personal, segurament trasbalsadora, de la realitat.
És
un país fortament militaritzat, sobretot al nord, així que és
inevitable pensar en la realitat política, social i econòmica dels
xipriotes i us asseguro que és difícil mantenir-se imparcial. No és
el lloc de fer política, però la història i la realitat queden
reflectides en la presència o precisament la manca de presència de
la bandera xipriota.
La
bandera de la República de Xipre es va dissenyar l'any 1960, es
volia que fos una bandera neutra, que no fos susceptible de recordar
cap símbol de les dues comunitats majoritàries que integren l'illa.
Es va convocar un concurs amb unes bases que prohibien els colors
blau o vermell i la mitja lluna o la creu, el va guanyar un pintor i
mestre d'escola turcoxipriota, Ismet Guney. L'aprovació oficial fou
signada pel president de la República, Makários III el 1960.
Però després de quinze dies voltant per l'illa podem afirmar
haver-la vist onejar poc. A les nostres fotos sempre es pot veure una
bandera grega al costat de cada església, poques vegades en vam veure alguna de
xipriota. Si parlem de la part ocupada, tampoc en vam veure cap, en
aquest cas sempre trobàvem hissades dues banderes indestriables, com
si en formessin una de sola: la turca i la dissenyada per dotar
d'entitat a la República del Nord de Xipre.
