Translate

divendres, 12 d’agost del 2016

PAFOS, CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2017

El castell de Pafos 
Obres a Ktima

L'estiu del 2016 Pafos estava en obres preparant-se per rebre el títol de Capital Europea de la Cultura el 2017. Realment feia l'efecte d'una ciutat en construcció, la pregunta recurrent que ens plantejàvem era si en un any la ciutat ja podria lluir tota la seva esplendor. La calor de l'estiu no afavoria gaire que els treballs avancessin.


Ascensor de Ktima a Kato Pafos
Pafos es divideix en la part alta, Ktima, i la baixa, Kato Pafos. Ktima és la ciutat més tradicional, on es troba el casc antic, en aquest cas totalment en remodelació, de fet, era impossible passejar-hi, aquesta part gaudeix, a mes, d' unes vistes impressionants de la part baixa i el mar. És imprescindible una passejada pel balcó natural que suposa aquesta diferència orogràfica. 



En aquest paseig hi trobem l'Ajuntament, un hamman convertit en bar, que en hores de calor es converteix en un paradís de frescor per respirar una mica d'aire; i uns quants restaurants que, sens dubte, sortiran guanyant quan les obres hagin acabat. També s'hi pot visitar un mercat, actualment dedicat als souvenirs, i una mesquita. 

Edificis tradicionals a Ktima, Pafos Alt
D'aquesta part de la ciutat guardem els dos millors records gastronòmics del viatge: El restaurant Kiniras on es pot degustar la cuina tradicional ben treballada en un ambient acollidor i ben lluny del brogit i els restaurants per a turistes de la Kato Pafos. El jardinet en el pati interior transmet una sensació d'intemporalitat que fa que un es plantegi deixar-se seduir per la dolça vida del faire niente. Aquest local també és un hotel, una opció ben diferent de la majoria d'allotjaments que es troben a la ciutat.
L'altre moment gastronòmic el vam tenir al Lengo Tavern, on el seu xef, Petros Mavros, ens va obsequiar amb una degustació dels seus plats, també de base tradicional però sempre a la recerca del toc personal.

A Kato Pafos domina el turisme. Apartaments, hotels, restaurants per a turistes, souvenirs... però no només hi trobem aquests aspectes. El parc arqueològic s'ha de visitar i, per poc que us agradin les ruines, quedareu seduïts pels mosaics de les vil·les romanes. 

Mosaics del Parc Arqueològic de Pafos
Formant part d'aquest parc, però fora del recinte es troba una basílica bizantina i un antic palau episcopal. Al seu costat, trobareu l'església d'Agia Kyriaki, també anomenada Panagia Chrysopolitissa, utilitzada per catòlics i anglicans.

Església bizantina
I, per últim, no us podeu perdre la necròpolis, també impressionant que es situa al nord del nucli urbà.

Exemple de tomba a la necròpoli de Pafos
El mar de Pafos no ens va invitar a la banyada, més aviat vam ser observadors. És molt curiós el costum de nadar o simplement remullar-se davant els Banys municipals. A primera i última hora del dia s'omple de gent nadiua i forània per submergir-se en unes aigües un color i textura molt semblant a la del Maresme i flotar una estona per refrescar-se. Després tothom té accés a les dutxes i amb força sabó es preparen per passar als canviadors i sortir ben fresquets i nets per seguir les activitats del dia.
Uns quilòmetres més al nord, les guies recomanen la badia de corall. Nosaltres la vam visitar i no ens va semblar especialment atractiva. Hi havia molta gent i l'aigua no feia honor al seu nom.
Badia de corall
En canvi, ens vam parar per atzar a una platja de característiques semblants, però que feia la impressió de ser més acollidora, és la badia de Pissouri, on ens vam aturar de bon matí en el nostre camí de Larnaka a Pafos.
Un altre lloc on ens vam parar és a Petra tou Romiou, les roques d'Afrodita. Tampoc en aquest lloc no vam trobar el mar d'aigües transparents que buscàvem. La península d'Akamas va ser el lloc el primer lloc on vam gaudir del mar.