L'estiu del 2018 vam tornar sense dubtar-ho ni un segon a pensar en les illes gregues per donar color a les vacances. Del grup de les Cíclades ja coneixíem Santorini i Mikonos, que no per ser arxiconegudes s'han de descartar, Naxos i Milos. No va ser tan fàcil decantar-nos de nou per aquest arxipèlag, perquè cada una de les illes amaga un tresor i és difícil deixar-ne perdre cap.
Finalment, vam triar Syros, perquè aportava al viatge una ciutat diferent de la resta, Sifnos perquè en Xavier Moret l'havia recomanat i Serifos, ja que estava al costat i tenia un aspecte més rústic que després es va confirmar. Però, talment com Ulisses tardà molts anys a arribar a la seva estimada Ítaca, nosaltres ens vam perdre per Paros i Antiparos abans d'arribar a Sifnos. Aquestes són coses de les illes, de la navegació i de les companyies de ferries que encara avui ajuden a entendre les obres de la literatura clàssica.