El gener de 2018 vam emprendre un
viatge d'un mes a Xile. D'entrada és difícil decidir què visitar
en un país de 4000 quilòmetres d'allargada i on la mobilitat es veu
afectada pels fiords i les glaceres.
Cal dir que en general vam trobar que Xile és un país molt car per a la nostra economia i, a més, la qualitat-preu no es correspon amb els vàrems d'aquí. Concretament l'allotjament resultava car per les comoditats que oferia, estem parlant d'un pressupost d'uns 60 e la nit. Menjar als restaurants també era car i només a la ciutat de Santiago vam trobar una cuina una mica més elaborada. Tota la resta seguia tenint un preu més alt que el d'aquí: la gasolina, el supermercat, etc.
Parc Nacional Alerce Andino |
Dit això, comentaré alguns aspectes de cada part del nostre viatge. La meva idea és prevenir de les dificultats que vam trobar nosaltres perquè es puguin evitar i assenyalar allò que ens va agradar més.
Els recorreguts per conèixer aquest país poden ser diversos. El que vam fer nosaltres pot ser una proposta. Potser l'ideal, però, seria no passar tants dies a la costa i incloure la zona de Coyhaique i Chile Chico.
Un altre viatge és recórrer la carretera austral. Un viatge d'aventura que serà molt marcat per la metereologia, ja que els transbordadors poden deixar d'oferir el seu servei a causa del mal temps. A això caldrà sumar-li les carreteres de ripio (és millor anomenar-les així per anar-s'hi acostumant) i les possibles males condicions provocades, per exemple, per una esllavissada. També es pot recórrer en vaixell, en aquesta ocasió hi ha dos opcions: Navimag i ........ Aquests trajectes ens seran útils si hem llogat un cotxe per fer l'itinerari en una direcció i després volem tornar-lo al punt de partida.
Per moure's pel país són indispensables els avions, però també cal comptar amb la xarxa moderna, còmoda i puntual d'autobusos. És una bona opció per recórrer llargues distàncies, perquè el cotxe de lloguer ens servirà per visitar una zona però no per desplaçar-nos d'una a l'altra, ja que les companyies no admeten recollir el cotxe a tanta distància. Des d'aquí 6 hores d'autocar poden semblar moltes, però una vegada allà fins i tot les 30 hores de Puerto Natales a Usuhaia semblen factibles.
La nostra tria va ser la
següent:
Platja d'Algarrobo |
1a part: Allotjament a Algarrobo.
Algarrobo: Cales: El Canelo, El
Canelillo, passeig de mar.
Valparaiso
Isla Negra (Pablo Neruda)
Quintay
Vall de Casablanca
Avió Santiago – Puerto Montt
Motius musicals a Frutillar |
2a part: Allotjament Puerto Varas
Volta al Llac Llanquihue: Frutillar
(teatre), camí de ripio fins a Puerto Octay
Salts de Llanquihue
Llac Todos los Santos.
Cochamó
Parc Nacional de
l'Alerce
3a part: Chilloé. Allotjament a
Castro.
Castro
Parc Nacional de Chiloe de Cucao.
Diferents ciutats: Ancud, Chonchi,
Tenaún, Quemchi
Illa d'Achao
Illa de Lemuy
Avió: Puerto
Montt – Punta Arenas
Isla Magdalena i els pingüins
magallànics
Tierra de Fuego i
els pingüins rei
Las Torres del
Paine
Avió: Punta
Arenas- Santiago (altres opcions)
El Chaltén |
6a part: Patagonia argentina
Allotjament El Calafate: Perito Moreno
Allotjament El Chaltén
7a part: Allotjament Santiago
Santiago de Chile
1a part: Allotjament a Algarrobo
Algarrobo: Cales: El Canelo, El
Canelillo, passeig de mar.
Valparaiso
Isla Negra (Pablo Neruda)
Quintay
Vall de Casablanca
Algarrobo va ser una bona elecció per
visitar des d'allà la costa propera a Valparaiso. És una ciutat
turística i de platja. Les platges són maques, molt àmplies i
naturas, com les cales del Canelo i el Canelillo. També és curiós
observar al llarg del passeig marítim com canvia el paisatge amb la
marea. Tot i així, una persona de la Mediterrània potser no
valorarà aquestes platges com les millors del món.
Un dels grafittis que dóna color a Valparaíso |
Valparaiso val la pena de visitar. És
una ciutat peculiar i vistosa, que malgrat rebre molt de turisme té
els seus racons foscos, el seu encant resideix també en la seva
perillositat perquè les cases estretes de fusta són fàcilment
incendiables. Valparaiso podria ser una bona opció per allotjar-se,
nosaltres no ho vam fer perquè coincidia amb cap d'any i els preus
pugen molt. El motiu és justificat perquè organitzen uns focs
artificials al llarg de tota la badia que inclou Valparaiso i Viña
del mar. Aquell dia l'autopista es transforma en una carretera d'un
sol sentit d'entrada o de sortida segons les hores i la ciutat
s'omple de gent d'arreu.
Carrers de Valparaïso |
La Isla Negra és la casa més maca de
Pablo Neruda. Les dues altres estan una a Valparaiso i l'altra a
Santiago. La Isla Negra destaca per l'enclavament on es situa en un
tram de costa salvatge. Però el que no és tan agraït és el preu
de l'entrada imposa la “Fundació Pablo Neruda”, entitat privada
que explota el llegat d'aquest autor.
Les campanes d'Isla Negra destacant de la boira |
Quintay és bonic per visitar, però no
seria una bona opció d'allotjament si volem moure'ns per la zona
perquè està un pèl aïllat i a Amèrica qualsevol petita distància
al mapa es converteix en llargs quilòmetres a la carretera.
La Vall de Casablanca |
La vall de Casablanca pot estar bé per
visitar sobretot si teniu alguna reserva de degustació de vins en un
celler de la zona. Hi ha edificis que són bastant espectaculars,
però no s'hi pot entrar sense una reserva.
Una altra proposta seria l'allotjament
d'aquesta primera part a Santiago i des d'allà visitar un dia
Valparaiso en transport públic. Valorar si es vol visitar qualsevol
dels altres llocs, i, si no, aprofundir dos dies o tres en la ciutat
de Santiago. D'aquesta manera, si després el recorregut arriba fins
a El Calafate es pot tornar per Buenos Aires.
2a part: Allotjament Puerto Varas
Volta al Llac Llanquihue: Frutillar
(teatre), camí de ripio fins a Puerto Octay
Salts de Llanquihue
Llac Todos los Santos.
Cochamó
Parc Nacional de l'Alerce
El Teatro del Lago |
Una de les zones de visita obligada per
conèixer Xile. Puerto Varas és el millor lloc per allotjar-se
perquè és una ciutat bastant gran però molt agradable i amb molt
d'ambient xilè, banyada pel llac Llanquihue. Frutillar podria ser
una opció més tranquil·la i igualment agradable, encara que és
més de tipus turístic. Aquesta zona destil·la sabor alemany en
l'arquitectura, en els pastissos típics o en la cervesa artesana,
perquè els primers colonitzadors de la zona van ser alemanys.La
visita a aquest poble és molt agradable, destaca el Teatro del Lago
per l'arquitectura moderna i ben integrada en l'entorn. Els dies que
els núvols permeten veure el volcà Osorno al davant la vista és
espectaular.
Des del Teatro es pot observar l'Osorno en dies clars |
Fer la volta al lloc i arribar a Puerto
Octay està bé per aprofundir més a la zona, però els altres
pobles no són tan bonics com Frutillar, no estan tan cuidats.
També és obligat fer la visita als
salts de Petrohue i al llac de Todos los Santos. Si la metereologia
us acompanya està bé travessar-lo en vaixell i admirar els volcans
que l'envolten. Hem de dir que nosaltres no vam tenir aquesta sort i
que la boira ho tapava qualsevol idea de volcà que hi pogués haver.
Tampoc no vam veure l'Osorno sobre el llac Llanquihue, sinó que el
vam poder veure una setmana després des de l'aeroport. Realment la
vista deu ser impressionant.
Els salts de Petrohue |
Finalment, algunes suggerències més:
El poble de Cochamó, molt conegut pels excursionistes, situat davant d'un fiord. La nostra recomanació és fer un dinar a El Faro, que té una bona vista al fiord i menjar un pastelet a Coffee House, situat a un extrem del poble, un lloc acollidor i d'ambient excursionista.
L'altra proposta és el Parc Nacional
de l'Alerce, on podreu passejar pels senders marcats entre una
vegetació autòctona. Una altra excursió és donar la volta a tot
el perímetre de l'Osorno.
3a part: Chilloé. Allotjament a
Castro
Castro
Parc Nacional de Chiloe de Cucao.
Diferents ciutats: Ancud, Chonchi,
Tenaún, Quemchi
Illa d'Achao
Illa de Lemuy
Chiloé no és una illa, és un
arxipèlag, i l'illa central no és tranquil·la d'entrada. No és
l'arxipèlag que descriu Isabel Allende a El cuadeno de Maya,
però s'hi poden trobar raconets que la recorden. Està bé llegir
aquest llibre abans de visitar la zona per saber-ne el tarannà de la
gent no fa pas tant de temps, i també haver llegit la història,
lleugerament diferent de la general de Xile.
Palafitos a Castro |
Platja de Chonchi |
El Parc Nacional de Cucao també és
una visita obligada. Després de passar per taquilla, podreu seguir
els seus senders frondosos fins arribar a la platja. Per aquesta
zona, més al nord també trobareu algun altre espai natural
senyalitzat per gaudir.
La visita a l'illa d'Achao és la que
es recomana a totes les guies. Allà es poden veure moltes esglésies
de fusta, emblemàtiques de l'arxipèlag.
Una altra illa que no està tan
recomanada i val la pena és Lemuy. Cal arribar al final de l'illa,
on hi ha un restaurant típic de forma circular i una petita zona
d'acampada, es diu El Fogón. Allà, finalment, un té la sensació que ha arribat a la
fi del món i que s'hi quedaria una bona estona. El menjar és
senzill i exquisit. Pel camí trobareu la indicació d'un petit parc
amb unes cascades i històries de bruixes.
La ruta de les esglésies de fusta és un atractiu de l'illa |
4a part: Punta Arenas
Isla Magdalena i els pingüins
magallànics
Tierra de Fuego i els pingüins rei
Punta Arenas és un punt obligatori per
després traslladar-se a Puerto Natales i Las Torres del Paine perquè
és on es troba l'aeroport. Nosaltres vam retornar de Chiloé a
Puerto Varas per tornar el cotxe de lloguer i agafar l'avió a Puerto
Montt – Punta Arenas. Com ja he comentat, aquest trajecte es podria
fer en ferry i carretera fins a Cohayque i visitar aquesta última
zona. Una vegada explorada aquesta part de la Patagònia, s'hauria
d'agafar l'avió a aquesta última ciutat fins a Punta Arenas.
Vistes trajecte en avió de Punta Arenas a Puerto Montt |
El trajecte Puerto Montt-Punta Arenas
en avió és fantàstic, si la climatologia ho permet es pot observar
el Campo de Hielo Norte i Campo de Hielo Sur i tota la zona de llacs
i volcans. D'alguna manera, el que costa tant veure per terra es veu
des de l'aire durant aquest trajecte. És bastant al·lucinant.
Punta Arenas és una ciutat de carrers
amples acostumada a acollir visitants. A part d'estar a la riba del
mític estret de Magallanes, té moltes activitats atractives per
fer, principalment la visita als pingüins magallànics d'Isla
Magdalena i els pingüins rei de Tierra de Fuego.
El gran problema, però, són els
vaixells turístics cap a Isla Magdalena. El dia que teníem destinat
a visitar aquests animalons va resultar que quatre creuers havien
ocupat l'illa i el vaixell de Punta Arenas ja no sortia, l'endemà ho
vam tornar a intentar, però aquell dia ens van dir que feia mala
mar. Tot això sense previsió, per tant, com que el vaixell sortia a
la una del migdia, el dia ja estava perdut.
Per veure els pingüins rei és sortir
amb el ferry de les 9 fins a Tierra de Fuego i allà, amb cotxe,
arribar a la pingüinera. També es pot contractar una excursió d'un
dia.
Nosaltres, com que vam tenir mala sort
amb els pingüins, ens vam dedicar a l'opció culinària-festiva. Un
dels restaurants més típics és La Luna, sempre ple, però amb un
ambient molt típic. Darrera d'aquest local i del mateix amo hi ha un
bar nocturn on vam poder gaudir d'una sessió de Guachaca.Va ser molt
curiós quan a mitjanit es van apagar els llums i es va desplegar una
pantalla, on es van projectar imatges de la ciutat mentre la gent
cantava amb tot el cor la cançó pròpia de la ciutat i de
Magallanes.
També es pot provar la gastronomia més moderna i simpàtica al Wake up, d'ambient hipster i bon menjar.
Per si fos poc, vam coincidir amb la
segona festa de la cervesa de la ciutat, així que vam poder gaudir
d'una nit magallànica envoltats d'estants de cervesa amb tots els
gustos possibles (xocolata, calafate, etc) i bona música.
5a part: Allotjament a Puerto
Natales
Las Torres del
Paine
El trasllat de Punta Arenas a Puerto
Natales s'ha de fer en bus. No val la pena llogar un cotxe perquè
pel camí no hi ha res per visitar. Els busos surten amb molta
freqüència i fan el trajecte còmodament en tres hores.
Així vam arribar a Puerto Natales, una
ciutat agradable al peu d'un fiord. És el port on arriben els
vaixells que han embarcat a Puerto Montt tres o quatre dies abans.
Aquests vaixells poden ser una bona alternativa per als aventurers o
els que tenen més temps.
A prop de l'estació d'autobusos de Puerto Natales |
Les torres del Paine |
Vista general de les Torres del Paine |
Des de Puerto Natales es pot fer una
extensió a Argentina i visitar el Perito Moreno des d'El Calafate.
Un autobús us portarà en 5/6 hores a Argentina. Aquest trajecte
també és millor fer-lo en autobús que en cotxe, ja que a la
frontera us poden posar problemes amb els papers del vehicle. En tot
cas, si ho feu en vehicle cal demanar el permís mesos abans.
I, finalment, si encara no en teniu
prou i sou amants de les muntanyes, des d'El Calafate un bus us pot
portar en dues hores a El Chalten i, des de qualsevol carrer d'aquest
poble, gaudir de la serralada amb múltiples senders.
Muntanyes de El Chalten |
7a part: Santiago de Chile
Per tornar, una bona opció és tornar
a El Calafate i agafar un vol a Buenos Aires, així podreu visitar
aquesta ciutat i des d'allà, tornar al vostre lloc l'origen.
Nosaltres vam dedicar un dia de bus per
tornar d'El Chaltén a Puerto Natales, on vam haver de fer nit per
arribar l'endemà a Punta Arenas i des d'allà agafar l'avió a
Santiago. Comptant que Santiago es pot visitar a l'arribada i dedicar
un dia a Valparaiso, és preferible tornar per un altre cantó que no
impliqui tantes hores d'autobus i permeti descobrir una ciutat nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada