Translate

dissabte, 8 de setembre del 2018

XILE, DE SANTIAGO A LA PATAGÒNIA



El gener de 2018 vam emprendre un viatge d'un mes a Xile. D'entrada és difícil decidir què visitar en un país de 4000 quilòmetres d'allargada i on la mobilitat es veu afectada pels fiords i les glaceres. 

Cal dir que en general vam trobar que Xile és un país molt car per a la nostra economia i, a més, la qualitat-preu no es correspon amb els vàrems d'aquí. Concretament l'allotjament resultava car per les comoditats que oferia, estem parlant d'un pressupost d'uns 60 e la nit. Menjar als restaurants també era car i només a la ciutat de Santiago vam trobar una cuina una mica més elaborada. Tota la resta seguia tenint un preu més alt que el d'aquí: la gasolina, el supermercat, etc.
Parc Nacional Alerce Andino

Dit això, comentaré alguns aspectes de cada part del nostre viatge. La meva idea és prevenir de les dificultats que vam trobar nosaltres perquè es puguin evitar i assenyalar allò que ens va agradar més.

Els recorreguts per conèixer aquest país poden ser diversos. El que vam fer nosaltres pot ser una proposta. Potser l'ideal, però, seria no passar tants dies a la costa i incloure la zona de Coyhaique i Chile Chico.

Un altre viatge és recórrer la carretera austral. Un viatge d'aventura que serà molt marcat per la metereologia, ja que els transbordadors poden deixar d'oferir el seu servei a causa del mal temps. A això caldrà sumar-li les carreteres de ripio (és millor anomenar-les així per anar-s'hi acostumant) i les possibles males condicions provocades, per exemple, per una esllavissada. També es pot recórrer en vaixell, en aquesta ocasió hi ha dos opcions: Navimag i ........ Aquests trajectes ens seran útils si hem llogat un cotxe per fer l'itinerari en una direcció i després volem tornar-lo al punt de partida.


Per moure's pel país són indispensables els avions, però també cal comptar amb la xarxa moderna, còmoda i puntual d'autobusos. És una bona opció per recórrer llargues distàncies, perquè el cotxe de lloguer ens servirà per visitar una zona però no per desplaçar-nos d'una a l'altra, ja que les companyies no admeten recollir el cotxe a tanta distància. Des d'aquí 6 hores d'autocar poden semblar moltes, però una vegada allà fins i tot les 30 hores de Puerto Natales a Usuhaia semblen factibles.


La nostra tria va ser la següent:

Platja d'Algarrobo
1a part: Allotjament a Algarrobo.
Algarrobo: Cales: El Canelo, El Canelillo, passeig de mar.
Valparaiso
Isla Negra (Pablo Neruda)
Quintay
Vall de Casablanca

Avió Santiago – Puerto Montt





Motius musicals a Frutillar


2a part: Allotjament Puerto Varas

Volta al Llac Llanquihue: Frutillar (teatre), camí de ripio fins a Puerto Octay
Salts de Llanquihue
Llac Todos los Santos.
Cochamó
Parc Nacional de l'Alerce



Zona de palafitos a Castro

3a part: Chilloé. Allotjament a Castro.
Castro
Parc Nacional de Chiloe de Cucao.
Diferents ciutats: Ancud, Chonchi, Tenaún, Quemchi
Illa d'Achao
Illa de Lemuy

Avió: Puerto Montt – Punta Arenas
Vista de Punta Arenas





4a part: Allotjament Punta Arenas
Isla Magdalena i els pingüins magallànics
Tierra de Fuego i els pingüins rei





Passeig de Puerto Natales




5a part: Allotjament a Puerto Natales.
Las Torres del Paine

Avió: Punta Arenas- Santiago (altres opcions)








El Chaltén

6a part: Patagonia argentina
Allotjament El Calafate: Perito Moreno
Allotjament El Chaltén




7a part: Allotjament Santiago
Santiago de Chile






1a part: Allotjament a Algarrobo
Algarrobo: Cales: El Canelo, El Canelillo, passeig de mar.
Valparaiso
Isla Negra (Pablo Neruda)
Quintay
Vall de Casablanca

Algarrobo va ser una bona elecció per visitar des d'allà la costa propera a Valparaiso. És una ciutat turística i de platja. Les platges són maques, molt àmplies i naturas, com les cales del Canelo i el Canelillo. També és curiós observar al llarg del passeig marítim com canvia el paisatge amb la marea. Tot i així, una persona de la Mediterrània potser no valorarà aquestes platges com les millors del món.

Un dels grafittis que dóna color a Valparaíso
Valparaiso val la pena de visitar. És una ciutat peculiar i vistosa, que malgrat rebre molt de turisme té els seus racons foscos, el seu encant resideix també en la seva perillositat perquè les cases estretes de fusta són fàcilment incendiables. Valparaiso podria ser una bona opció per allotjar-se, nosaltres no ho vam fer perquè coincidia amb cap d'any i els preus pugen molt. El motiu és justificat perquè organitzen uns focs artificials al llarg de tota la badia que inclou Valparaiso i Viña del mar. Aquell dia l'autopista es transforma en una carretera d'un sol sentit d'entrada o de sortida segons les hores i la ciutat s'omple de gent d'arreu.
Carrers de Valparaïso

La Isla Negra és la casa més maca de Pablo Neruda. Les dues altres estan una a Valparaiso i l'altra a Santiago. La Isla Negra destaca per l'enclavament on es situa en un tram de costa salvatge. Però el que no és tan agraït és el preu de l'entrada imposa la “Fundació Pablo Neruda”, entitat privada que explota el llegat d'aquest autor.

Les campanes d'Isla Negra destacant de la boira

Quintay és bonic per visitar, però no seria una bona opció d'allotjament si volem moure'ns per la zona perquè està un pèl aïllat i a Amèrica qualsevol petita distància al mapa es converteix en llargs quilòmetres a la carretera.
La Vall de Casablanca

La vall de Casablanca pot estar bé per visitar sobretot si teniu alguna reserva de degustació de vins en un celler de la zona. Hi ha edificis que són bastant espectaculars, però no s'hi pot entrar sense una reserva.

Una altra proposta seria l'allotjament d'aquesta primera part a Santiago i des d'allà visitar un dia Valparaiso en transport públic. Valorar si es vol visitar qualsevol dels altres llocs, i, si no, aprofundir dos dies o tres en la ciutat de Santiago. D'aquesta manera, si després el recorregut arriba fins a El Calafate es pot tornar per Buenos Aires.

2a part: Allotjament Puerto Varas

Volta al Llac Llanquihue: Frutillar (teatre), camí de ripio fins a Puerto Octay
Salts de Llanquihue
Llac Todos los Santos.
Cochamó
Parc Nacional de l'Alerce


El Teatro del Lago 
Una de les zones de visita obligada per conèixer Xile. Puerto Varas és el millor lloc per allotjar-se perquè és una ciutat bastant gran però molt agradable i amb molt d'ambient xilè, banyada pel llac Llanquihue. Frutillar podria ser una opció més tranquil·la i igualment agradable, encara que és més de tipus turístic. Aquesta zona destil·la sabor alemany en l'arquitectura, en els pastissos típics o en la cervesa artesana, perquè els primers colonitzadors de la zona van ser alemanys.La visita a aquest poble és molt agradable, destaca el Teatro del Lago per l'arquitectura moderna i ben integrada en l'entorn. Els dies que els núvols permeten veure el volcà Osorno al davant la vista és espectaular.
Des del Teatro es pot observar l'Osorno en dies clars


Fer la volta al lloc i arribar a Puerto Octay està bé per aprofundir més a la zona, però els altres pobles no són tan bonics com Frutillar, no estan tan cuidats.



També és obligat fer la visita als salts de Petrohue i al llac de Todos los Santos. Si la metereologia us acompanya està bé travessar-lo en vaixell i admirar els volcans que l'envolten. Hem de dir que nosaltres no vam tenir aquesta sort i que la boira ho tapava qualsevol idea de volcà que hi pogués haver. Tampoc no vam veure l'Osorno sobre el llac Llanquihue, sinó que el vam poder veure una setmana després des de l'aeroport. Realment la vista deu ser impressionant.
Els salts de Petrohue



Finalment, algunes suggerències més:

El poble de Cochamó, molt conegut pels excursionistes, situat davant d'un fiord. La nostra recomanació és fer un dinar a El Faro, que té una bona vista al fiord i menjar un pastelet a Coffee House, situat a un extrem del poble, un lloc acollidor i d'ambient excursionista.
L'altra proposta és el Parc Nacional de l'Alerce, on podreu passejar pels senders marcats entre una vegetació autòctona. Una altra excursió és donar la volta a tot el perímetre de l'Osorno.

3a part: Chilloé. Allotjament a Castro
Castro
Parc Nacional de Chiloe de Cucao.
Diferents ciutats: Ancud, Chonchi, Tenaún, Quemchi
Illa d'Achao
Illa de Lemuy

Chiloé no és una illa, és un arxipèlag, i l'illa central no és tranquil·la d'entrada. No és l'arxipèlag que descriu Isabel Allende a El cuadeno de Maya, però s'hi poden trobar raconets que la recorden. Està bé llegir aquest llibre abans de visitar la zona per saber-ne el tarannà de la gent no fa pas tant de temps, i també haver llegit la història, lleugerament diferent de la general de Xile.

Carrers de la capital, Castro

Palafitos a Castro
Una bona opció per allotjar-se és Castro, la capital. Allà hi ha tots els serveis i, sobretot, està al mig de l'illa, cosa que facilita la visita dels diferents punts. Si es vol un allotjament ben propi del lloc, es pot optar pels palafitos. A Castro hi ha dues zones amb aquestes construccions de fusta, suportades per pals de fusta sobre l'aigua del mar. Moltes d'elles s'han transformat en hostels, el que això ha suposat per l'especulació ja és un altre tema.

A l'illa gran hi ha alguns poblets agradables per passejar-hi, per exemple, Chonchi, al qual arribareu segur perquè està situat en un creuament de camins, és una bona mostra de la Chiloe més autèntica. A Tenaún o a Quemchi, en canvi, sentireu la solitud i la desolació d'un lloc abandonat.
Platja de Chonchi

Església sorprenent de Tenaún
El Parc Nacional de Cucao també és una visita obligada. Després de passar per taquilla, podreu seguir els seus senders frondosos fins arribar a la platja. Per aquesta zona, més al nord també trobareu algun altre espai natural senyalitzat per gaudir.
La paila és el deliciós plat típic de l'illa

La visita a l'illa d'Achao és la que es recomana a totes les guies. Allà es poden veure moltes esglésies de fusta, emblemàtiques de l'arxipèlag.

Una altra illa que no està tan recomanada i val la pena és Lemuy. Cal arribar al final de l'illa, on hi ha un restaurant típic de forma circular i una petita zona d'acampada, es diu El Fogón. Allà, finalment, un té la sensació que ha arribat a la fi del món i que s'hi quedaria una bona estona. El menjar és senzill i exquisit. Pel camí trobareu la indicació d'un petit parc amb unes cascades i històries de bruixes.
La ruta de les esglésies de fusta és un atractiu de l'illa
Sigui a l'entrada o a la sortida de l'illa és imprescindible visitar Ancud i el seu mercat. És una localitat molt animada, especialment el seu mercat i els restaurants que l'envolten. Aquest és el lloc més adequat per comprar artesania, perquè hi ha de tot i molt bé de preu. El reguitzell de restaurants que l'envolten costen de destriar ofereixen menjar xilè a bon preu.


4a part: Punta Arenas

Isla Magdalena i els pingüins magallànics
Tierra de Fuego i els pingüins rei

Punta Arenas és un punt obligatori per després traslladar-se a Puerto Natales i Las Torres del Paine perquè és on es troba l'aeroport. Nosaltres vam retornar de Chiloé a Puerto Varas per tornar el cotxe de lloguer i agafar l'avió a Puerto Montt – Punta Arenas. Com ja he comentat, aquest trajecte es podria fer en ferry i carretera fins a Cohayque i visitar aquesta última zona. Una vegada explorada aquesta part de la Patagònia, s'hauria d'agafar l'avió a aquesta última ciutat fins a Punta Arenas.

Vistes trajecte en avió de Punta Arenas a Puerto Montt
El trajecte Puerto Montt-Punta Arenas en avió és fantàstic, si la climatologia ho permet es pot observar el Campo de Hielo Norte i Campo de Hielo Sur i tota la zona de llacs i volcans. D'alguna manera, el que costa tant veure per terra es veu des de l'aire durant aquest trajecte. És bastant al·lucinant.
Punta Arenas és una ciutat de carrers amples acostumada a acollir visitants. A part d'estar a la riba del mític estret de Magallanes, té moltes activitats atractives per fer, principalment la visita als pingüins magallànics d'Isla Magdalena i els pingüins rei de Tierra de Fuego.

El gran problema, però, són els vaixells turístics cap a Isla Magdalena. El dia que teníem destinat a visitar aquests animalons va resultar que quatre creuers havien ocupat l'illa i el vaixell de Punta Arenas ja no sortia, l'endemà ho vam tornar a intentar, però aquell dia ens van dir que feia mala mar. Tot això sense previsió, per tant, com que el vaixell sortia a la una del migdia, el dia ja estava perdut.
Per veure els pingüins rei és sortir amb el ferry de les 9 fins a Tierra de Fuego i allà, amb cotxe, arribar a la pingüinera. També es pot contractar una excursió d'un dia.


Semblen pingüins, però no ho són
Nosaltres, com que vam tenir mala sort amb els pingüins, ens vam dedicar a l'opció culinària-festiva. Un dels restaurants més típics és La Luna, sempre ple, però amb un ambient molt típic. Darrera d'aquest local i del mateix amo hi ha un bar nocturn on vam poder gaudir d'una sessió de Guachaca.Va ser molt curiós quan a mitjanit es van apagar els llums i es va desplegar una pantalla, on es van projectar imatges de la ciutat mentre la gent cantava amb tot el cor la cançó pròpia de la ciutat i de Magallanes.


També es pot provar la gastronomia més moderna i simpàtica al Wake up, d'ambient hipster i bon menjar.
Per si fos poc, vam coincidir amb la segona festa de la cervesa de la ciutat, així que vam poder gaudir d'una nit magallànica envoltats d'estants de cervesa amb tots els gustos possibles (xocolata, calafate, etc) i bona música.


5a part: Allotjament a Puerto Natales
Las Torres del Paine

El trasllat de Punta Arenas a Puerto Natales s'ha de fer en bus. No val la pena llogar un cotxe perquè pel camí no hi ha res per visitar. Els busos surten amb molta freqüència i fan el trajecte còmodament en tres hores.
Així vam arribar a Puerto Natales, una ciutat agradable al peu d'un fiord. És el port on arriben els vaixells que han embarcat a Puerto Montt tres o quatre dies abans. Aquests vaixells poden ser una bona alternativa per als aventurers o els que tenen més temps.


A prop de l'estació d'autobusos de Puerto Natales
Puerto Natales, però és el punt de partida per visitar una de les joies de Xile, sense dubte la més valuosa per als amants de la natura i excursionistes, Las Torres del Paine. Des del poble al parc nacional hi ha unes dues hores en cotxe. Cadascú ha de triar el que més s'ajusti als seus gustos i possibilitats: la visita en cotxe del parc en un dia o dos anant i tornant a Puerto Natales. Les excursions amb guia que s'ofereixen d'un dia, de tres si es tracta del trekking anomenat W o de set si es vol fer la volta al parc. Aquestes excursions sempre s'han de contractar amb guia amb molt de temps, perquè inclouen els albergs per dormir dintre el parc. Per a una persona que viatgi sense guia és molt improbable trobar allotjament dins el parc perquè n'hi ha molt poc.
Les torres del Paine

Vista general de les Torres del Paine

Parc Nacional de les Torres del Paine

Passejant davant el glaciar Grey
6a part: Patagònia argentina

Des de Puerto Natales es pot fer una extensió a Argentina i visitar el Perito Moreno des d'El Calafate. Un autobús us portarà en 5/6 hores a Argentina. Aquest trajecte també és millor fer-lo en autobús que en cotxe, ja que a la frontera us poden posar problemes amb els papers del vehicle. En tot cas, si ho feu en vehicle cal demanar el permís mesos abans.
I, finalment, si encara no en teniu prou i sou amants de les muntanyes, des d'El Calafate un bus us pot portar en dues hores a El Chalten i, des de qualsevol carrer d'aquest poble, gaudir de la serralada amb múltiples senders.
Muntanyes de El Chalten


7a part: Santiago de Chile

Per tornar, una bona opció és tornar a El Calafate i agafar un vol a Buenos Aires, així podreu visitar aquesta ciutat i des d'allà, tornar al vostre lloc l'origen.
Nosaltres vam dedicar un dia de bus per tornar d'El Chaltén a Puerto Natales, on vam haver de fer nit per arribar l'endemà a Punta Arenas i des d'allà agafar l'avió a Santiago. Comptant que Santiago es pot visitar a l'arribada i dedicar un dia a Valparaiso, és preferible tornar per un altre cantó que no impliqui tantes hores d'autobus i permeti descobrir una ciutat nova.