 |
| Sortida de sol des de l'hotel Calypso a Ítaca |
La sensació
d'entrada a Ítaca és estranya. Pensàvem arribar al port de l'illa,
havíem vist a les fotos una boca d'una entrada de mar i el port que
s'eixamplava al final formant un semicercle. En canvi, arribem a un
llogaret, amb quatre cases comptades, i, que tot i estar recollida en
una petita entrada de mar, no és el que ens esperàvem. Després
sabrem que és Frikes, el port on els experts diuen que va arribar
Ulisses després de viure tantes i tantes aventures. Així doncs, hem
arribat al port d'Ulisses, maltgrat el nostre desconcert inicial, no
podíem desitjar res millor.
La sort ens porta a un hotel amb vistes a Vathy, a prop del poble de Perachori, que es
considera el balcó de Vathy. L'hotel es diu Calypso Apartments, la
vista des d'allà és hipnòtica, no ens podem creure acabar el dia a
tenint el port de Vathy als peus. Passegem i sopem a Vathy.
 |
| Vista sobre el port |
Dia 6
 |
| Buscant la casa del porquerol |
Després de la
sortida del sol i de l'esmorzar, ben d'hora, comencem el dia buscant
el lloc on, de tornada a Ítaca, Ulisses visita el seu amic, el
porquerol Eumolp. Hem trobat la zona, amagada a la part més
meridional de la península sud de l'illa, al voltant de la muntanya Marathias,
de 567 m d'alçada. Uns gossos i el terreny abrupte ens impedeixen continuar.
Després de la
dosi cultural, toca fer una incursió a les platges, no menys
poètiques ni èpiques, però potser més vulgaritzades. Per un camí
secundari arribem a Karminia, el camí de sorra i en pendent ens descobreix una platja deserta, i és que encara és massa aviat
perquè la gent hi hagi arribat.
 |
| Kardimilia |
 |
| Camí de la platja de Loutsa |
Després seguim des de Vathy cap a les antípodes d'aquest port, molt a prop s'ubica la platja de Sarakiniko, retallada per unes roques que la
divideixen en dues parts, una banda plena de barques de pescadors i
l'altra banda amb un rètol que posa que és platja nudista i que
permet fer acampada. La realitat és que poca gent fa nudisme, però
sí que hi ha petites tendes entre els pins que envolten la platja.
La següent platja és Filiatro, amb hamaques i més gent, però res
que s'acosti ni de bon tros a la massificació. Dinem en un banc amb
vistes al port, a la carretera que porta cap a la platja de Loutsa.
 |
| Sarakiniko |
Ara tirem cap al
nord per l'única carretera que existeix, amb la idea d'arribar a
Gidaki, una platja a la qual només es pot accedir en vaixell o a
peu. Passem de llarg de Minimata per assolir Skinos, una platja
llarga amb una estreta línia de pedres on ens banyem per continuar
ben frescos. El camí que ens porta a Gidaki, d'una mitja hora, és
un regal per als sentits, la vista del mar i dels pins, l'olor
mediterrània i el so dels grills ens recorden que estem a Ítaca. La
platja és llarga, envoltada per una roca blanquinosa i només hi ha
la gent dels barcos.
 |
| Skinos |
 |
| Camí de ronda espectacular |
 |
| Gidaki |
 |
| Port de Piso Aetos |
Al vespre volem
comprovar com marxarem de l'illa i fem cap a Piso Aetos, un petit
port, molt petit, d'on sembla que mai hagin de sortir vaixells. Al
voltant no hi ha res, només es veu una construcció d'un port més
gran amb diners de la Unió Europea. Després sabrem que es tracta d'una petita
ampliació i que la voluntat de l'illa és mantenir-se en el nivell de turisme actual.
De tornada del
port, just al final de la pujada trobem indicat un lloc arqueològic
i així descobrim el possible lloc del poble d'Ulisses.
Dia 7
Avui descobrirem
la part situada al nord de l'istme. Seguim la carretera est fins al
monestir de Kathara, diuen que aquest és un dels símbols de l'illa
per a la seva gent. La pujada per la carretera a la muntanya més
alta de l'illa, de 800 metres d'alçada, és extraordinària, per
això parem moltes vegades per contemplar la forma irregular i
juganera de l'illa.
 |
| Vista des de la carretera del monestir de Khatara |
A Anogi ens
aturem a l'únic bar, un petit establiment de carretera, i continuem
fins a Stavros, localització que, sense dubte, mereix una visita,
una passejada i una estona de descans; però nosaltres seguim cap a
Frikes. Allà veiem un rètol ben gran que indica la platja de
Marmagas a 4 km.
 |
| Marmagas |
Comencem la pujada
per una pista i de seguida ens adonem que pot ser un camí perillós,
de totes maneres continuem, després ens diran que aquest és la
millor manera d'arribar-hi. No sé si és veritat, però només és
recomanable per a conductors experts, atrevits o que condueixen un
4x4. A la platja hi ha la quantitat de gent habitual per l'illa, no
sé com hi han arribat, també hi ha barcos ancorats.
De tornada a
Frikes per la temuda carretera, dinem a un restaurant d'aquesta
localitat que ens ha recomanat l'amo de l'hotel Calypso, el
Restaurant Odissea.
 |
| Frikes |
Pel camí a Kioni
hi ha dos o tres platges de fàcil accés i tan maques com alguna
altra que demana més esforç. Es tracta d'aparcar el cotxe a la
carretera i baixar quatre esglaons. La platja amb ombra natural i
aigua neta ja és a l'abast.
 |
| Exoghi |
Anem fins a Kioni,
és un poble pintoresc, amb carrers estrets, blancs, ordenats i nets
i amb molts iots aparcats als port. Travessem el poble i arribem a un
indicador de “beach” amb una forta baixada. Hi anem i ens trobem
una platja semblant a les descrites anteriorment, també s'hi pot
arribar a peu des del poble per un mini caminet de ronda.
I finalment, com a
comiat, fem una incursió als poblets situats més al nord de l'illa.
En primer lloc, ens crida l'atenció l'advertiment del caminet que
portava a la “School of Homer”. Allà diuen que hi havia el palau
d'Ulisses. Caminem per un sender ben estret amb moltes herbes
salvatges al costat que suggereixen que per aquí fa temps que no hi
passa ningú. Trobem el palau d'Ulisses, quatre pedres senyalitzades
en el passat, però el sol fet d'estar envoltats del paisatge ja és
com tornar a casa després d'un llarg viatge.Per acabar el
periple del dia, seguim la carretera que porta a Kalamos i que
s'acaba amb una font, de la qual es diu que si hom en beu aigua,
tornarà a l'illa. Nosaltres en bevem, és clar, és qüestió de
temptar la sort. I ens encaminem cap a la població més perduda,
Exoghi, de visita imprescindible. Població encantadora, situada a
dalt d'una muntanya, amb un espai espectacular per caminar admirant
boscatge, platges i illes. És el comiat ideal de l'illa.
Dia 8
Per marxar d'Ítaca
triem l'itinerari que ens han recomanat els illencs. Sortim de Piso
Aetos cap a Poros, Kefalonia. Fem un bonic trajecte en cotxe
entre els dos ports. Sembla que no haguem
canviat d'illa, hi trobem els mateixos xiprers, olors i ritme.
Encara tenim temps de recordar en el comiat les últims versos de
Kadafis:
Ítaca
t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit
cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I
si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi
com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut
comprendre què volen dir les Ítaques.
Ítaca no ens ha
decebut en absolut, ans al contrari ens ha sorprès positivament.
Però tot s'acaba, així que agafem el ferry a Kefalonia i després
d'una hora en ferry arribem a Killini. Aquest port es la nostra porta
d'entrada al Peloponès, conegut pels seus jaciments arqueològics,
sabem que és una zona muntanyosa i ens agradaria conèixer aquest
vessant, però com que ja hem visitat la zona de Zagoria, preferim
dedicar-nos als vestigis de l'època clàssica i a les platges.
 |
| Racó d'Ítaca |
