LA GRÈCIA CENTRAL

Vistes de l'Acropolis i la ciutat d'Atenes

Arribem a Atenes procedents de Barcelona a les 6 de la tarda. Només tenim aquest vespre-nit per explorar superficialment el centre turístic d'Atenes, els barris de Plaka i Monesteraki. Des de l'apartament on ens allotgem veiem l'Acropolis, al barri de Plaka.

Racó del barri de Plaka

La passejada resulta molt agradable. No cal seguir cap guia ni trencar-se el cap per buscar el millor camí, simplement deixant-se portar pel laberint carrers ja es va descobrint tot. Vam envoltar l'Acropolis i vam veure el nou i flamant Museu Arqueològic, imprescindible per als amants d'aquesta disciplina, és clar.

Cal pujar a un petit cim situat davant de l'Acropolis, allà ens va sorprendre en una llambregada una visió meravellosa, la ciutat s'estenia sota els nostres peus, extensa i harmoniosa.

Dia 2
Iniciem el viatge cap als monestirs de Meteora amb el cotxe llogat a Atenes, que ens acompanyarà els propers quinze dies. Són 4 hores de viatge. Les carreteres són bones, però tot i així es fa una mica pesat.

Vista d'un dels monestirs de Meteora al capvespre

Ens instal·lem a un hotel de Kalambaka. L'altre possible punt de partida per a la visita dels monestirs és Kastraki. També és un bon destí per allotjar-se. Hi ha molts hotelets a tots dos llocs, a Kalambaka, però, descobrirem un poble gran, on la gent surt al vespre a la plaça a prendre la fresca. Tot i així, per una nit o dues, és indiferent en quin dels dos llocs estar-se.
Cap al capvespre, visitem els monestirs. Es segueix una carretera i es van descobrint un a un. Ofereixen visions impressionants des de diversos punts de vista. Les fotografies i selfies es multipliquen. La posició del sol a vegades impedeix alguna bona foto, però és una bona hora per seguir la carretera i gaudir de la posta de sol. També per seguir algun sender entre monestirs caminant.

Dia 3

Megálo Meteóro

Dediquem el dia a visitar els monestirs. Pugem i baixem esglaons per visitar-ne algun, el més gran el saltem perquè trobem que hi ha massa enrenou al seu voltant, autocars, molts cotxes, etc. Ens enamorem, sobretot, del monestir Agia Triada, on es va rodar la pel·lícula "For your eyes only"., del James Bond.  La veritat és que mirant l'escena rodada en aquesta ubicació, no es reconeix gaire l'escenari. El camí per arribar-hi ens agrada, tot i la calor i els esglaons.
Paguem els tres euros de l'entrada, però el que es pot veure dintre és poc. El més atractiu d'aquests monestirs és contemplar la seva majestuositat des de diferents punts de vista i fer alguna caminada al seu voltant per continuar gaudint la seva estampa. Hi ha una caminada des de Kalambaka a aquest darrer monestir que és una bona opció pels que els agrada guanyar-se la visita turística amb esforç.
A la tarda, una vegada vist tot el que teníem previst, ens dirigim a Trikala, la ciutat més gran de la zona. Segons la noia de l'oficina de turisme, la seva petita Atenes. Allà on van de compres i a prendre copes la gent de la comarca. La ciutat ens resulta una mica insulsa, però llegim que a l'hivern hi acut turisme de neu i muntanya. 


Dia 4

Pindos des de la carretera

Meteora està lluny de tot i cal fer escala abans de dirigir-nos cap a Ítaca. El lloc ideal per fer-ho és la ciutat de Ioanina.
De camí des de Meteora a Ioanina vam parar a Metsovo, poble que la guia assenyalava com a interessant. I ho va ser. També és un lloc de turisme d'hivern. Hi vam arribar el diumenge a l'hora de missa i vam poder veure les dones vestides de negre, les més grans, amb el vestit tradicional i les homes fent la xerrada a la plaça, cada un amb un bastó típic. En aquest poble, hi ha una visió impressionant de les muntanyes de Pindos, sobretot des d'una plaça elevada situada al centre del poble. Fent camí per la carretera local també hi ha unes vistes memorables d'aquesta serralada que arriba a Albània.

Metsova diumenge al migdia

Ioanina té un centre històric que sembla un petit poble, una mica descurat, una mica residencial, emmurallat i al costat del llac. Val la pena de passejar-s'hi i pujar fins l'antiga mesquita que ara s'ha convertit en un museu de folklore local. Al mig del llac hi ha una illa amb una història particular. Constantment surt una barqueta per traslladar gent fins allà. Al costat del llac hi trobem un passeig i una zona de bars i restaurants. Dinem en una pizzeria situada sobre el llac.

Gorja de Vikos

A la tarda ens dirigim a la zona de Zagoria, volem veure la gorja de Vikos, la més estreta i alta de Grècia. De fet, té el record guinnes mundial tenint en compte aquestes dues coordenades. Arribem a Monodendri, visitem el poble i trobem la indicació del viewpoint de la gorja. És una viewpoint des d'una ermita i quedem impressionats per la depressió que s'observa des de dalt. Però encara ens agradarà més el viewpoint d'Oxió, des d'allà la vista és magnífica, cal seguir caminant després del cartell d'advertència que el que pugui passar a partir d'allà és responsabilitat teva. En aquell punt, s'entén que el viatge fins allà ha valgut la pena i el camí llarg per arribar a Ítaca queda justificat.
També val molt la pena un poble que el diu Kipi, ple de ponts de pedra i boscos de pedra pertot.
A qui no li agradi gaire la ciutat, un poble d'aquesta zona també li pot servir de punt de partida per a la visita. Hi ha petits hotelets, però els pobles a l'estiu estan gairebé desèrtics. A l'hivern es deuen omplir, a més Ioanina té aeroport, cosa que fa pensar que a la temporada de neu, aquests pobles tenen molta vida.

Pont medieval a Kipi

De tornada a Ioanina, observem els colors ocres de la posta de sol sobre el llac i descobrim la vida familiar dels grecs. Les famílies passegen al complert, amb nets i avis junts.

Posta de sol a Ioanina

Dia 5
Sortim cap al sud. No sabem si arribarem a Ítaca avui, no tenim hotel reservat enlloc, tot depèn de quant tardem a atènyer Lefkada i l'horari dels ferrys. La nostra intenció en un principi era agafar el vaixell cap a Ítaca a Astakos, però era complicat ser-hi abans de les 12, que és quan surt el ferry, finalment hem decidit anar a Lefkada, des d'on sembla que també surten vaixells i deixar que les coses flueixin.

Teatre de Dodoni

 Sortint de Ioanina ens aturem a visitar l'oracle de Dodoni, a 22 quilòmetres al sud de Ioanina. No vam aturar-nos a Delfos, delerosos com estàvem per visitar Meteora, si visitàvem l'oracle de Delfos havíem d'afegir una nit més abans d'arribar-hi i vam decidir no fer-ho. Dodoni ens agrada. No hi ha gent, està situat en un terreny bastant pla al peu del Tamaro. Hi destaca el teatre i el roure de les fulles, antigament envoltat de calderes petites, a partir del qual es dictaminaven les profecies. Això sí, el roure ja no és l'autèntic, que va ser arrencat 393 d.C. per ordre de l'emperador romà Teodosio, no se sap si per acabar amb les pràctiques paganes o per trobar el tresor que es creia que s'amagava a sota.
Seguim el nostre camí a Lefkada. Ens sorprèn una autopista en construcció. Per tot el periple que hem seguit a la Grècia central hem trobat aquesta autopista recent estrenada, molt ampla, amb grans túnels que segur que facilita en gran mesura el creixement d'aquesta zona. Però també hem hagut de pagar molt sovint de 2 a 5 euros en peatges, tenint en compte això i el preu de la benzina, que és de 1,5 per litre, ens preguntem si els grecs, amb els sous actuals, poden gaudir-ne gaire. I el fet és que l'autopista va bastant buida. Una altra obra faraònica és el pont per sota l'aigua que travessem a Preveza, a l'autopista que porta fins a Atenes.
En aquest recorregut ens hem saltat un poble, Parga, que sembla bonic i que hagués pogut ser una altra parada en el nostre camí. Però, una vegada més, les ganes d'avançar ens fan passar-la per alt.
Arribem a Lefkada, l'illa unida al mar per una carretereta estreta. A l'entrada de l'illa hi ha un pont estret que fa que els cotxes s'aturin, una noia ens dóna un mapa i informació de l'illa. Seguim la carretera fins a Nidri, veiem algunes platges enganxades a una banda de la carretera i els hotels a l'altra. Aquest tros de Lefkada no invita a quedar-nos-hi. Per sort, al cap d'una hora hi ha un ferry cap a Ítaca. Sembla que avui hi arribarem.

Camí cap a Ítaca

Arribada a Ítaca

Segueix llegint a Ítaca, on es ca l'Ulisses?

Segueix llegint a Peloponès, mosaic de penínsules