Sempre he tingut la impressió que les illes gregues m’estaven esperant. De fet, no venia d’un any ni de dos, perquè feia segles que la civilització i els mites existien en la ment de la humanitat i romanien anclades en la seva terra, a l’espera de ser conegudes per noves generacions.
Feia vint-i-quatre anys que vaig fer el meu primer viatge a l'estranger. Jo tenia vint-i-dos anys i des de llavors no he pogut estar-me gaire temps sense la metzina estimulant de la maleta i els quilòmetres per davant.
Tornar a un lloc
no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.
no sempre és fàcil, però quan fa tant de temps, el punt de vista resulta tan distant que esdevé nou.
Tot i que durant aquests anys he pensat i planificat diverses vegades la visita a les illes gregues, va resultar difícil triar quines volia visitar. Diuen que n'hi ha 777. La tria, doncs, no és simple. Davant del mapa de les illes un pateix el vertigen de voler abastar-les totes. És una equivocació. Com també ho és agrupar-les per arxipèlags. Això encara les unifica massa.
A poc a poc, a força de viatges i impressions es percep que cada una té una personalitat intransferible, i malgrat compartir gastronomia, olors, esglésies i idioma, cada una té un ritme diferent, una manera de comunicar-se pròpia i un paisatge diferenciador que els atorga aquella essència exclusiva que un guarda quan torna a casa.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans.
O com un bon vi, si ho preferiu.
Per això, cal prendre's les illes d'una en una, com si fossin petites obres d'art que cal gaudir a poc a poc i que en un museu se'ns perden en la immensitat de les sales grans. O com un bon vi, si ho preferiu.
Així doncs, l'esperit pràctic em va ajudar. Des de fa uns anys hi ha un vol directe des de Barcelona a Rodes, Mikonos i Santorini amb la companyia Vueling. Això ja era un punt de partida.
El primer viatge vam triar algunes de les Illes Cíclades:
Naxos. És l'illa més gran de les ciclades, té algun jaciment arqueològic i ofereix opcions diferents a la resta d'illes: més vegetació, les muntanyes més altes de l'arxipèlag i excursions de muntanya. Vaig pensar que seria un bon contrapunt per tants dies de platja i de mar.
Milos. Va ser com un coup de foudre irracional i intuïtiu. Llegint sobre les illes, sense saber per què vaig sentir que hi havia d'anar i punt. Passant per alt si aquella era l'illa on es va trobar l'arxifamosa Venus de Milos.
Per al segon viatge, algunes illes del Dodecanès:
Rodas: ineludible per la seva història. Cal visitar al ciutat de Rodas per conèixer millor la història de la mediterrània, i de passada, descobrir l'illa, que tampoc no decebrà a ningú.
Patmos: Hi volíem estar tres nits, però ens hi vam quedar vuit. Amb això ja està tot dit. La seva naturalesa i glamour ens van captivar.
Lipsi: Hi vam fer una excursió d'un dia, però ens hi podíem haver quedat cinc, per descansar i per gaudir del ritme lent de l'illa.
Kos: Unes hores d'aturada abans d'agafar l'avió van ser prou per despertar-nos dels dies idíl·lics anteriors i tornar-nos a la realitat.
