STROMBOLI I EL GRAMOUR

Per què deu ser que el que més recordo d'aquestes illes és el glamour? Potser perquè l'encant d'Ingrid Bergman sembla surar a Stromboli o perquè Panarea és on aniríem si fóssim de la reialesa europea, Carolina de Mònaco per exemple, o de la reialesa àrab, reina Rania de Jordània, posem per cas.

Terrasseta a Panarea

Nosaltres que som simples turistes les vam visitar en una excursió turística, és clar, des de Lipari. Vam visitar primer Panarea i després Stromboli. Cada una amb un estil diferent. La primera només compta amb una petita població, que és on hi ha el port. Allà tot són cases blanques i ben arreglades, a la nit es veu que s'hi munta una bona festa i s'hi acosten molts vaixells carregats de gent amb ganes de gresca. Només teníem dues hores per visitar-la, però ja n'hi ha prou per passejar pels seus carrers, pels quals és impossible circular-hi amb cap mena de vehicle, i pendre un bany en alguna caleta propera a la població. Diuen que hi ha un caminet que envolta el perímetre de l'illa, però en un dia de calor, crec que no hi ha cap necessitat de recórre'l.

A Stromboli hi vam estar més temps. Des del port es pot pujar resseguint els carrers una mica costeruts cap a l'església de San Vicenzo. De camí trobareu la casa rosada on Ingrid Bergman va viure un idil·li amb Rossellini mentre rodaven Stromboli, pel·lícula que val la pena veure abans d'anar a l'illa. Ens dóna una idea de la duresa de la vida en una illa tan petita i amenaçada pel volcà que actua de reclam per als turistes i, a la vegada, quan hi arribem, ens imaginem la intensitat dels sentiments de la protagonista corrent pels carrers estrets com la seva angoixa, sense perdre mai l'aplom de l'encant femení. La fotografia davant la placa de la casa que commemora la pel·lícula és obligada.

Vista d'Stromboli

També es pot passejar una mica més i recórrer els quatre poblets contigus que parteixen del port. Però allò que només es pot fer si passeu una nit a l'illa és un dels somnis que ens queden per complir a la vida: la pujada al volcà de nit. Per fer-ho cal unir-se a un grup amb guia, això és imprescindible i aconsellable, perquè el volcà està en erupció constant i cal conèixer la muntanya per no patir ensurts. També és necessari que el dia que ho teniu previst la metereologia us sigui favorable, ja que si hi ha boira o vent, no es pot realitzar l'ascens. Ara, l'experiència promet emocions intenses i úniques. Cal fer-ho.

També és excepcional llogar una barqueta per visitar Ginostra. Aquest poble d'uns vint habitants només té accés per mar, així que és d'una singularitat que mereix la pena visitar.

Strombolicchio

I ja per acabar, cal esmentar Strombolicchio: un illot amb un far al capdamunt que es pot veure des de molts punts d'Stromboli i que imprimeix caràcter a l'illa. Quan marxàvem de tornada cap a Lipari al capvespre, va ser fantàstic donar una volta a Strombolicchio i quan ja s'anava fent fosc esperar amb els ulls ben oberts les erupcions dels volcà des de la barca, un skyline espectacular que vam poder compartir amb dofins. En definitiva, una experiència meravellosa. Sigui de la manera que sigui, no us ho podeu perdre. Finalment, de tornada cap a Lipari!