VULCANO I EL SEU VOLCÀ

Com el seu nom indica a Vulcano hi ha un volcà, un volcà entranyable, que apassionarà als amants de la geologia, de la fotografia, de l'excursionisme i a altres individus amants simplement de la bellesa.

Vista general del volcà

A Vulcano, hi podem arribar amb el primer aliscafo o ferry que arribi des de Lipari i passar el dia allà. És imprescindible llogar una moto per desplaçar-se lliurement i recórrer l'única carretera que hi ha, de 15 quilòmetres.

Un cràter per fotografiar

Una bona opció és pujar al cràter del volcà només arribar, així la calor encara no us sufocarà i podreu gaudir del descans amb la “feina” feta. La pujada pot durar uns tres quarts d'hora, però tot l'esforç que pugui costar val la pena quan es té davant la visió del cràter. És d'una mida ideal, abastable amb la mirada, el cromatisme del sofre juga amb tonalitats del groc ocre i i es completa amb l'olor que penetra pels narius. Es pot recórrer el seu perímetre i treure un munt de fotos des de tots els punts de vista, us en fareu un tip!

Després només quedarà recórrer ella resta de carretera. Al final en direcció Gelso trobareu una baixada espectacular cap a la costa. La sensació de llibertat davant la grandesa del mar no té parangó. A Gelso és un bon moment per dinar en algun petit restaurant de la població o de fer una capbussada al mar i treure-us la suor de la pujada al volcà.

Un joc cromàtic

A la tarda només caldrà que desfem el camí fet i ens aturem al istme a l'altre extrem de l'illa. Allà hi ha uns banys sulfurosos que atrauen la majoria de turistes de l'illa. També és aquí on hi ha algun allotjament per estar-s'hi uns dies. L'opció és banyar-se entre bombolles, empastifar-se de fang i marxar de l'illa més guapos que mai. Això sí, el bany en aquesta part no serà solitari.

Per últim, aquesta illa no només ens ofereix un dia fantàstic, sinó que també ens recorda els perills que pot tenir per al nostre destí desobeir els déus i deixar-nos portar per la curiositat. Ens ho explica l'Odissea. Aquesta és l'illa on el déu Eolo, senyor dels vents, va regalar a Ulisses un farcell curull d'alguna cosa misteriosa prometent-li que si no l'obria podria arribar còmodament a l'estimada Ítaca. Els mariners van respectar les ordres fins que, quan ja van veure la costa de l'illa, van pensar que res els podria privar d'arribar-hi, així que es van deixar véncer per la curiositat i van obrir el farcell. Els vents que Eolo havia tancat dintre es van desfermar i van allunyar la barca del seu destí. Van caldre molts anys i moltes aventures per poder-hi tornar. Vosaltres mateixos! Ara toca tornar cap a Lipari