VIATGES I ALTRES DÈRIES: ALÒNNISOS: NATURALESA PURA

Alònnisos és d'aquelles illes que es transformen en una nova Ítaca per als seus visitants. Sempre hi voldran tornar, sempre buscaran el que hi van trobar, i en les hores baixes, l'enyoraran. Encara que, segons la mitologia, Pèlion, pare d'Aquil·les, no va poder enyorar gaire aquest paratge ja que hi va perdre la vida en una tempesta quan anava a trobar al seu net Neoptólemo. En fi, nosaltres ens quedem amb la idea lluminosa i feliç d'una nova Ítaca idealitzada.

Colors d'Alònnisos

Alónnisos forma part d'un parc natural i no es pot negar que la natura mana en aquesta illa. El parc comprèn Alonissos, Peristera i unes illes situades al nord, Kyra Panagia, Gioura, Psathoura, Piperi i Sakantzoura. En una d'aquestes illes hi queda un reducte de població de viuen llops marins (focas monje en castellà), protegides i allunyades del perill del turisme. El parc natural es va crear el 1992 i és el primer que va existir a Grècia. Els llops marins no es poden veure ja que les visites a moltes zones del parc estan restringides als especialistes, però aquests animalons són un motiu distintiu per als souvenirs de l'illa, així que aquesta espècie només es pot veure en forma de ninot de peluix o de dibuixos sobre bosses, samarretes i barrets a les botigues de la Chora. El parc natural es pot visitar de lluny amb alguna barca turística, però els lleons marins i altres animals, com els dofins, queden fora de la ruta. L'altra alternativa és anar per una carretera en mal estat al nord de l'illa, a Gerakas, i des d'allà divisar les illes que formen part del parc i imaginar la resta.

Gerakas, enfront de les illes que conformen el parc natural

Banyada enfront les illes inaccessibles

I així, la naturalesa es preserva a l'illa. La carretera que ressegueix la costa est, on hi ha la majoria de platges organitzades, compleix la seva funció. Tanmateix el que sedueix són els camins sense asfaltar que s'endinsen en el bosc i que tant poden conduir a platges remotes, com a caps muntanyosos. El senderisme, doncs, és un punt fort de l'illa, sobretot a la primavera i la tardor.

Les platges acostumen a ser cales no gaire grans, que es poden recórrer de punta a punta nedant. Totes les platges són de pedra, així que la transparència de l'aigua és magnífica i el fons marí en qualsevol punt pot ser meravellós, corall groc, peixos de colors i bancs de peixos que acompanyen el banyista sorprès.

Platja Giala, la tranquil·litat del matí

El final de la platja

Esperant la posta de sol

La senzillesa del xiringuito

Kokkinokastro

A la platja de Kokkinokastro trobem la història més remota de l'illa. Es creu que en aquest indret és on es situava al segle XVI a.C. la ciutat d'Ikos, fundada pels cretencs i el seu cap mític Stafylos, la tomba del qual trobem a Skópelos. Els minoics van ser els que van introduir l'elaboració de vi a l'illa i la van convertir amb la major activitat econòmica. S'han trobat proves arqueològiques en diferents punts a prop de Kokkinokastro d'assentaments dedicats a l'elaboració del vi i de les tines que els transportaven. De fet existeix un mapa de tots els llocs de l'Àsia i d'Europa on s'han trobat ceràmiques signades amb el nom de la ciutat antiga, Ikos, i que demostren la gran expansió comercial de l'illa.

És clar, Alónnisos també té una Chora per visitar, per passejar, per embadalir-se dels seus colors i per fer el turista. La Chora va ser destruïda el 1965 per un terratrèmol i els seus habitants es van traslladar a viure al port, Patitiri. Trenta anys després es va començar la rehabilitació de la ciutat antiga i ara llueix en una barreja d'història i de glamour turístic.

A part d'aquestes dues poblacions trobem els petitíssims pobles de Steni Vala i Kalamakia, famosos pels seus restaurants de peix fresc, tret de la barca hores abans de ser presentat a taula. Una oportunitat magnífica per donar negoci als pescadors locals i regalar-se un bon plaer.