PÈLION I ESPORÀDES

 

Després recórrer Macedònia, vam dirigir els nostres passos cap a un altre lloc famós gràcies a la mitologia. Terra dels malvats centaures, paradís vacacional per als déus i lloc inhòspit per a nosaltres. Vam arribar a la península de Pèlion. 

Els centaures són uns éssers que ningú voldria tenir per veïns i amb aquest caràcter se'ns va descobrir la península, molt agrest, amb  grans muntanyes i carreteres tortuoses que feien molt difícil recórrer els pocs quilòmetres que separen les poblacions. Els pobles estaven dispersats per la carretera o pels turons, sense un centre de referència. A més, la nostra experiència va ser traumàtica, ja que un dels gossos errants que corren en ramats i borden desafiants ens va atacar i mossegar. Així que la nostra experiència en aquesta zona no ens deixa dir gaires coses positives, però sí alguna.

Estació de tren a Milies

Pont ideat per De Chirico

Plaça de Milies

Damouchari, a la costa de l'Egeu.
Escenari de Mamma Mia

Plaça de Makrinitsa, el poble més bonic

Arbre encantat de Makrinitsa

Vistes al mar des de Makrinitsa

Centauro's path

De Pèlion el que ens va agradar més és situar-nos en el món de la mitologia i imaginar  els seus boscos fresquets, per exemple el Centauro's path a Portaria, com a indret d'estiueig per als déus quan al cel de l'Olimp feia massa calor. I restituir la idea dels centaures malvats amb la història de Quiron, el culte i bo centaure a qui Pèlion va encomanar l'educació del seu fill Aquil·les. I aquí comença una altra història, la història d'aquest complex personatge i la Ilíada. Caldrien molts dies i moltes lectures per assimilar tots els matisos de la mitologia grega, però, sense dubte, estar al lloc que sobre paper imprès sembla tan llunyà emociona i acosta les històries remotes a la nostra realitat.

També cal dir que ens vam quedar a l'entrada de la península, volíem fer una incursió al sud, però el camí volia tant de temps que ho vam deixar córrer. És un lloc que demana calma en la seva visita i instal·lar-se en els diferents llocs que es volen visitar. No és pràctic anar i tornar al mateix camp base. Potser el sud, menys abrupte i menys concorregut ens hagués fet una altra impressió.

De fet, el pas per Pèlion va ser una excusa per agafar el ferry a Volos i anar a les illes Esporàdes. A l'estiu hi ha moltes opcions per arribar a aquest arxipèlag, però nosaltres vam triar la més és tradicional, que és sortir del port de Volos i resseguir tota la península fins arribar a l'encreuament de les illes d'Evia i Skíathos. 

Port d'Skiathos, camí cap a Skòpelos

No vam visitar Skíathos. Ens van espantar els qualificatius de "molt turístic" i "de nit animada". Tot i així, hi vam passar l'últim dia del viatge dia esperant l'avió que ens portaria a Atenes i d'Atenes a Barcelona. Per cent, no sabíem que el de Skíathos és l'aeroport més perillós d'Europa segons diuen, sobretot a l'hora d'aterrar perquè la pista està tocant al mar.  La impressió d'illa hiperturística es va reafirmar. Però, és clar, només vam poder copsar l'ambient del port.

La resta de dies vam gaudir de la verdor de Skòpelos i de la tranquil·litat de l'idíl·lica Alònnisos.