Folegandros és una illa petita, de Chora i de platges, però també hi descobrim el món rural que caracteritza totes i cada una de les illes que hem visitat.
La Chora de Folegandros
La carretera d’onze quilòmetres és ràpida de recórrer mentre s’admiren els penyasegats i s’intueixen bones vistes des de les diverses ermites que estan repartides per les muntanyes. Alguns rètols de fusta indiquen els camins que porten a les ermites o a les platges amagades, moltes d’elles només accessibles a peu o amb barca.
Les ermites es distribueixen entre la carretera i el mar
A l’estiu unes barques turístiques fan el recorregut entre les platges com si es tractés d’un bus. Nosaltres no vam tenir temps de fer grans caminades per l’illa perquè només ens hi vam estar un dia i mig. Tot i així, vam trobar a faltar un dia o dos més per estar-nos-hi.
El Kastro, dins la Chora de Folegandros
De l’illa cal destacar les dues poblacions principals: la Chora, amb totes les comoditats, tipus d’allotjament i restaurants. L’església Panagia i el seu camí zigzaguejant des de la Chora és l'estampa més emblemàtica de l'illa, només es tarda una mitja hora a peu des de la Chora. No cal dir que val la pena pujar-hi per gaudir de les vistes i fins i tot es pot grimpar una mica fins al capdamunt de la muntanya per veure encara millors vistes del port, la Chora i Sikinos. Com a tots els pobles, cal perdre-s’hi per descobrir-hi sorpreses com el centre i origen de la ciutat, els carrers del Castro, invulnerables al pas del temps. També la plaça del poble, on a la nit corren els nens grecs mentre els turistes sopen i els cambrers i amos dels negocis juguen al joc de la seducció. A nosaltres ens van seduir al restaurant de la plaça i allà vam sopar els dos dies que hi vam ser. El cambrer romanès ens va parlar d’una cançó de la Sílvia Pérez Cruz dedicada a Folegandros que val la pena escoltar. Tot i així, ell sostenia que l’artista era portuguesa i crec que no el vam poder convèncer del seu veritable origen.
Carrer principal del Kastro, invulnerable al pas del temps
Tranquil·litat a Karavostasi
El port on s'arriba amb el ferry, anomenat Karavostasi, també és un lloc passejar. Les casetes i les barques, els bars a peu de platja el converteixen en un lloc idíl·lic, tranquil, per deixar-se portar per converses amb estranys. Al costat hi ha dues o tres platges molt properes i tranquil·les ideals per banyar-se mentre els barcos de línia van i venen.
Barques i cases configuren la imatge del port
L’altre poble està al nord de l’illa, al final de la carretera, Ano Meria, són cases escampades i restaurants al llarg de la carretera. Nosaltres va triar un restaurant un conegut pel seu matsala, menjar típic de l’illa que consisteix en uns espaguetis gruixuts, però nosaltres no en vam menjar. Vaig llegir que podien ser de cabra, i després de tants dies veien cabretes per la muntanya se’m va fer un nus a l’estómac.
Pel que fa a les platges, sense agafar les barques turístiques, a més de les cales del port, vam visitar la platja més accessible, Angali, des d'allà vam seguir un caminet de ronda fins Agios Nicolaos, ens vam banyar entre les roques, un paratge molt bonic. El camí de ronda continua i es pot accedir a altres platges.
Des del camí de ronda que surt d'Angali
Al nord vam visitar Agios Georgios, a la qual vam arribar després d’un gran descens sense asfaltar. Caleta molt maca, amb edificis per restaurar i una església.
Després d'un gran descens, Agios Giorgios
També al nord, però a l’altra banda hi ha la platja d’Ambela, on diu que hi ha una bona posta de sol, però el dia estava ennuvolat i no la vam veure. De totes maneres és bonic passejar per l’illa, veure els seus camps i les esglésies repartides per la muntanya estratègicament.
Ermita a la sortida de la Chora
Les ermites guarneixen el paisatge
I, de fet, l’esperit de l’illa el vam copsar anant a l’església Evangelistria, prop de Petousis. En aquest camí vam descobrir la Folegandros rural, amb ases, cabres, gallines… Pagesos que se’n cuiden. Ens agrada veure que l’illa és viva i que no és només una estampa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada