NORUEGA, LATITUD NORD

Paisatge made in Lofoten 

Aquesta vegada ens hem escapat a Noruega al mes de juny i hem optat per un viatge en cotxe pel nostre compte. Després d'un meravellós primer viatge pel sud d'aquest país, que ja és molt al nord, ens volem deixar sorprendre pels paisatges més septentrionals i descobrir els llocs que obren la nostra imaginació, tals com illes Lofoten, Senja o Tromso. Només uns mesos després del nostre primer viatge, estem desitjosos de tornar a un indret que ens va meravellar.

Aquesta vegada el vol ens porta d'Oslo a Tromso on ens espera el cotxe de lloguer. Dormirem en hotels, cada nit o dues nits canviarem d'ubicació, i sempre disposarem de cuina, això ens permetrà dinar i sopar sempre amb menjar dels supermercats i esquivar els preus privatius dels restaurants.

Recorregut:

1r dia: Arribada a Tromso, via Oslo, recollida del cotxe de lloguer i arribada a Nordkjosbotn

2n dia: Nordkjosbotn – Lofoten (Reine)

3r dia: Lofoten (Reine) – Vesteralen Stokmarkes

4t dia: Stokmarknes – Andenes

5è dia: Andenes _ Hanm i Senja

6è dia: Hanm i Senja

7è dia: Hanm i Senja – Alta

8è dia: Alta – Cap Nord – Alta

9è dia: Alta – Tromso

10è dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya

11è dia: Tromso – Barcelona

Aquest és el recorregut que vam fer, però després de conèixer el terreny, recomanem una altra opció. Aquesta vegada s'arriba a Bodo i això ens permet, a part de visitar aquesta zona, estalviar set hores de cotxe de Tromso a Reine, caldrà, però, veure com es soluciona el tema del lloguer de cotxe. Per altra banda, no es visita el Cap Nord, certament un punt emblemàtic, sempre es pot afegir seguint la segona versió que s'ofereix, però s'ha de saber que són moltes hores de conducció i que algú pot considerar innecessari.

1r dia: Arribada a Bodo

2n dia: Visita a Bodo i voltants, depenent de l'hora del ferry marxar a Lofoten (Reine)

3r dia: Visita al sud de les illes Lofoten (Reine: un dels punts forts de Lofoten)

4t dia: Visita a la part septentrional de les Lofoten (Svolvaer)

5è dia: Svolvaer – Stokmarknes

6è dia: Stokmarknes_ Andenes

7è dia: Andenes- Hamn i Senja

8è dia: Hanm i Senja

9è dia: Hamn i Senja amb ferry fins a Tromso (es passa per Himmesoya)

10è dia: visita a Tromso

2a versió:

9è dia: Hanm i Senja – Alta

10è dia: Alta – Cap Nord – Alta

11è dia: Alta – Tromso

12è dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya

ILLES LOFOTEN

1r dia: Tromso- Nordkjosbotn

Arribem a Tromso, agafem el cotxe i anem cap a Nordkjosbtn. Aquesta és una parada tècnica, ja que té l'únic propòsit de recórrer una mica de camí cap a les illes Lofoten. Ens instal·lem a un hotel al costat d'un supermercat, cosa que ja ens ajuda a preparar-nos per al llarg viatge de l'endemà.

La catedral de l'Àrtic des de Tromso

De moment, quan sortim de l'aeroport ens retrobem amb el paisatge del sud, el verd i les cases inconfusibles, sempre petites, de fusta pintada, com joguines, i de tant en tant, una de moderna per recordar que estem a una terra de progrés i que el disseny és progrés.

Però hi ha elements nous: a l'estiu no vam veure neu, i ara els fiords estan envoltats de muntanyes nevades. Al voltant de Tromso les muntanyes són de formes amables.

Travessem la ciutat de Tromso, un túnel fantasmagòric i laberíntic de roca picada ens fa passar per les seves entranyes fins que sortim a un dels carrers i ens trobem cara a cara amb la catedral de l'Àrtic, diminuta respecte a la imatge mental que ens havíem fet a partir de les fotos; el telefèric ens espera fins als últims dies del viatge. I sorgeix el dubte: sobrarà el dia de més que hem agafat per conèixer millor la ciutat de Tromso? Gairebé ja l'hem vista tota! Però segur ue viure-la serà diferent.

Finalment arribem a recer, a Nordkjosbotn. Demà ens esperen les illes Lofoten, arxiadmirades, que segur que plogui o no ens encaterinaran. Al balcó, que està enfocat cap a un riu, sembla que a mesura que avança la nit s'il·lumina el cel.

2n dia: Nordkjosbotn-Reine

Des de Nordkjosbotn a Svolvaer hi ha un bon tros, concretament cinc hores de cotxe. Quan un visita un lloc, viatja, tenyeix aquella imatge que s'havia fet amb el tint de la realitat: la seva condició física, la son, la gana o la metereologia. I avui el dia ha començat amb pluja, hem passat trossos de fiords verds, però també de geleres, hem vist un llac gelat i ens costava de creure que al mes de juny poguéssim viure aquesta meravella, i és que a vegades ens oblidem en quina latitud estem.

Plataformes de fusta preparades per deixar assecar el bacallà

Quam hem passat per Svolvaer ja feia cinc hores que conduïem i el cansament i la gana ens començaven a matar, així que hem dinat i, finalment, ens hem endinsat en aquestes illes tantes vegades descrites i de les quals és difícil dir alguna cosa original. Fins a Ramberg hem fet parades per la carretera, a algunes àrees de servei, sempre ben situades. Només ens hem desviat de la carretera per veure Henningvaer. Un poble preciós, on és molt recomanable passar-hi una nit, o com a mínim, perdre-s'hi. El camí per arribar-hi ja és una aventura, els carrers semblen estar preparats per rebre el visitant amb botigues boniques, bars i cafès. Allà veiem per primera vegada el bacallà penjat en estructures de fusta assecant-se, els cossos en un lloc o els caps en un altre. La visita val realment la pena i el camí fins a arribar-hi també, els ponts d'un únic sentit regulats per semàfors, la carretera estreta amb llocs per deixar passar ens indiquen que ens acostem a la fi del món, però d'un món civilitzat.

Canal de Henningvaer

Ens deixem totes les altres visites per l'endemà, perquè estem cansats de conduir durant set hores. L'últim trajecte fins a Reine transmet la sensació d'anar a un lloc remot. Fins fa poc estava incomunicat i només s'hi podia arribar en barques. Ara hi ha un túnel per sota el mar i una carretera protegida de les esllavissades. Però està lluny, està aïllat, i en sortir d'un revolt: Hammoy, un poblet de pescadors, un entremat de cases de colors que ens recorden els palafitos de Chiloé, a Xile. Fantàstic. No calen paraules, acabem de conèixer l'essència de les Lofoten. I Reine és el rei dels pobles d'aquest arxipèlag, aquí es fan les fotos de tots els catàlegs turístics. És encantador sense paliatius. S'hi arriba donant una volta al fiord i, d'aquesta manera, es va gaudint de les diferents perspectives.

Reina, el poble rei de les Lofoten

Després de sopar a la cabana, fem un recorregut a peu fins a l'àrea de descans que ofereix les millors vistes al poble. El fiord, les cases, i sobretot les muntanyes escarpades i fosques que el voregen donen una perspectiva diferent a cada pas.

Ara són les dotze de la nit i escric des de la cabana, mirant el fiord, hi ha la mateixa llumm que fa tres hores i una parella s'abraça sobre una passarel·la de fusta que s'endinsa a l'aigua.

3r dia – Reine - Storkmarknes

Dia dedicat a recórrer les Lofoten, el cel s'ha tornat inesperadament blau i el sol ha lluït tot el dia. Ahir ja vam constatar que Reine és una postal digna de tenir tot el reconteixement, la seva situació al fiord li confereix el recolliment i la tranquil·litat d'estar sempre protegit dels canvis marítims. A més, el clima de Montenes, la comuna en què es reuneixen els últims pobles de Lofoten és més càlid que el que correspondria a la seva latitud.

A l'estiu els assecadors de bacallà formen part del paisatge

Hem visitat A que té la gràcia de ser l'últim poble de la carretera E10 i de tenir el nom més curt del món. Si haguéssim gaudit de més temps hauríem fet alguna caminada per la zona, per exemple una que promet un paisatge molt interessant i que comença partir del pàrquing on acaba aquesta carretera. També es pot realitzar alguna caminada resseguint les antigues carreteres que han estat substituïdes per túnels. És igual el poble que visiteu o el que us proposeu fer, cada revolt del camí us farà parar i fer fotografies, admirar les muntanyes, etc. És inútil posar paraules a aquest paisatge, totes les descripcions que havíem llegit van quedar superades per la realitat, és molt millor experimentar-lo i viure'l.

Excursió a la platja de Kvalvika

Una excursió totalment recomanable és la caminada de Kvalvika. Només pel fet d'arribar al lloc a través de ponts serpentejants entre esquitxos de terra i aigua ja val la pena. Cal aparcar en un petit pàrquing, això va ser difícil, però ho vam aconseguir. El camí està ben indicat i surt de davant el pàrquing, a mesura que ens anem elevant les vistes són magnífiques, i al cap d'una hora caminant descobrim la platja que s'amaga a l'altra cantó de la península. Nosaltres no vam fer el descens fins la platja, però això ja és cosa de cadascú.

Per acomiadar-nos d'aquesta zona vam visitar Nusfjord, un lloc encantador, més petit que Reine i fins i tot que A, bonic de postal com els anteriors però potser una mica massa petit per allotjar-s'hi.

Vam visitar tot el que volíem d'aquestes illes arxilloades, romandre-hi un dia més hagués estat bona idea per poder gaudir més d'algunes caminades, o visitar el mirador d'Eggum, que no vam tenir temps.

Nusfjord, un raconet a les Lofoten

També és una bona idea dedicar un dia a les Lofoten que toquen més al nord i dos dies a les que s'allunyen més de la península. Els pobles suggerits per allotjar-se segons el nostre criteri són Reine o Henningsvaer, però per comoditat a l'hora d'arribar-hi, Reine.

Fos com fos, el nostre destí era marxar cap a les Vestaralen i així ho vam fer. Vam marxar amb el ferry de les 19:15 des de Fiskebol a Melbu. Després vam seguir 20 minuts més fins a Stokmarknes.

De les Lofoten a les Vesteralen

ILLES VESTERALEN - ANDENES

4t dia – Storkmarknes- Andenes

Sortim al matí cap a Andenes. Ens desviem lleugerament del camí i resseguim l'illa de

El far d'Andenes

 Langoya . Per la carretera de l'oest. El paisatge és amable, veiem un fiord més, espurnejat de cases i amb els cims reflectint-se a l'aigua. De totes maneres no és imprescindible fer aquest camí, es pot anar per la carretera de l'est, que és més ràpida. El que sí que no es pot perdre és la carretera panoràmica d'Andoya. És una carretera oberta al mar, totalment salvatge. Com que havíem d'arribar a l'hora del safari de balenes a Andenes no ens vam aturar gaire pel camí, només alguna vegada per fer fotografies.

Tot just arribar a Andenes ens van trucar avisant-nos que el safari d'avistament de balenes s'havia cancel·lat degut als corrents marins. Després de la decepció i de recordar els pingüins magallànics que tampoc vam arribar a conèixer, vam planificar el pla alternatiu.

La passejada al voltant del far d'Andenes és obligatòria. Des d'allà els cims afilats es dibuixen per sobre de les roques negres enfonsades al mar i la boira pot provocar una imatge fantasmagòrica d'estar a la fi del món, on gairebé estem!

Els rails de l'antic tren de mercaderies

Dediquem la tarda a explorar el poble de Blake, només a 10 quilòmetres d'Andenes. Després de passejar per la platja i el port, trobem el que serà el plat fort del dia: una caminada de 5,5 quilòmetres al voltant d'una reseva natura.

La platja de Blake

El camí comença en un pàrquing de sorra al final del poble, uns carrers després del port. Primer gaudim de la sorra blanca i de la transparència del mar de Noruega, que no podem evitar tocar. En un revolt el camí s'endinsa a la muntanya i ressegueix un gran llac envoltat d'avets i arbustos. Un camí que ens sorprèn, com esn sorprèn, també, el cant dels ocells que trenquen el silenci i confereixen una experiència única.

Esperant el sol de mitjanit

De tornada a l'hotel emperem el sol de mitjanit, que es veu des de qualsevol punt de la costa d'Andenes. Sorgeix una ratlla vermella a l'horitzó que es manté, cada vegada més rogenca fins que s'ennuvola tot. Son les 12:30 de la nit. El sol de mitjanit es fa esperar.

ILLA DE SENJA

Habitació del complex turístic Senja i Hanm

5è dia - Andenes – Senja i Hamn

Sortim amb el ferry de les 8:15 fins a Senja i ens instal·lem a Senja i Hanm. Hem llegit que és una “ciudad de vacaciones”, però quan hi arribem les vibracions són molt bones i no és tan gran com ens esperàvem per aquesta definició. Ens donen una habitació moderna, amb vistes directes al mar. El complex és tan nou que encara no tenim ni baranes al balcó que s'endinsa al mar; és un lloc fantàstic i totalment recomanable.

El túnel permeten visitar la curiosa geografia

Després d'instal·lar-nos-hi, comencem la volta al nord e l'illa. Túnels, carreteres d'un sentit i un paisatge espectaclar. Hem seguit la ruta panoràmica de Senja i només diré que a Steinfjiord el paisatge en un dia de sol com el que vam tenir, fa mal de veure de tan bonic que és. A les fotos sembla un paisatge de mentida, però no diré més per no influir al possible visitant. Només heu de seguir la carretera i meravellar-vos.

Una vista que treu la respiració

Nosaltres no hem arribat al final, no hem ni tan sols divisat l'illa de Husoy. En un dels fiords hem fet una caminada de dues hores per la costa i això ens ha robat temps. En aquest poble el que sí que val la pena és pujar a un turonet des d'on es pot gaudir d'unes bones vistes.

El disseny es compagina amb el paisatge

Quan vam marxar de les Lofoten, pensàvem que ja havíem vist el millor del viatge i que seria impossible superar la bellesa de l'indret, però Senja, com a mínim, l'iguala.

A la nit hem sopat al restaurant del complex, un menjar inclòs que estava boníssim. I ara, una nit més, a les onze de la nit, estem esperant el sol de mitjanit. Sembla que avui serà el nostre dia.

6è dia – Senja i Hamn

Avui toca anar en Kayak. Quan arribem a recepció de Senja i Hamn el monitor ja ens hi espera. Fem el kayak des de l'hotel fins a les illes que es veuen al davant. Després de totes les explicacions i d'agafar-li el “tranquillo” comencem el recorregut, realment bonic. Estar al mig del mar blau turquesa amb pics de neu espurnejant sobre les muntanes és una experiència única. A més, vam poder admirar mols ocells diferents que ens passaven a tocar. Vam dinar a una platja d'una illa, el paisatge i l'experiència en conjunt és inoblidable.

Illetes des de Sukkertoppen

Després de fer un bon descans a l'hotel vam decidir pujar la muntanya Sukkertoppen. Hem decidit no veure la part més a l'est de l'illa de Senja perquè demà ens espera un trajecte en cotxe de set hores i considerem millor no tocar el cotxe aquesta tarda. Una vegada més, l'excursió és fantàstica i les vistes, com totes les que hem vist fins ara, corprenedores. Arribem al segon llac, just al peu de la pujada difícil i escarpada i baixem.

A sopar i a dormir. Avui no hi ha contemplació del sol de mitjanit perquè com per art de màgia s'ha cobert tot de boira. Però a les 2:30 de la matinada, la llum del sol ena ha depertat, lluïa brillant i groc darrera les muntanyes mig cobert de núvols.

Queda demostrat: Qualsevol nit pot sortir el sol.

ALTA - NORDKAPP

7è dia Senja- Alta

Catedral de les llums a Alta

Camí de Senja a Alta. Moltes hores de conducció. Arribem a alta a les 7 en punt de la tarda, la catedral d'Alta està tancada. La ciutat d'Alta són uns pocs carrers paral·lels i perpenticulars, de seguida està vist. Tot i així, estar en aquesta latitud i davant la catedral que tantes vegades havíem contemplat a les fotos, impressiona. També impressiona veure les imatges d'aquests mateixos carrers coberts de neu a l'hivern. Ens allotgem en unes cabanes al peu d'una estació d'esquí a Rafsbotn. Hi estan construint un hotel, però ara per ara hi estem sols, l'endemà esmorzem també sols mentre el local es prepara per fer activitats relacionades amb esports.

8è dia Alta-Cap Nord

Un altre dia de cotxe. Tres hores i mitja per arribar d'Alta al Cap Nord i el mateix camí invers per tornar. En primer lloc ens desplacem a Alta per entrar i visitar la catedral de les llums. Està tancat tot i que segons l'horari hauria d'estar obert. Un grup de turistes amb guia inclosa també busquen una explicació. Anem a l'Scandic del davant on, sempre molt amables, ens miren l'horari per internet i resulta que el rètol exposava l'horari d'estiu, que començava justament la setmana següent. O sigui, que no s'hi pot fer res. No entrarem a la catedral d'Alta.

Quan comencem el viatge al Cap Nord, recorrem una meseta durant hora i mitja. És un paisatge monòton, però no per això avorrit. Els rius al costat de la carretera ens entretenen fent hipòtesis si l'aigua puja o baixa, la neu a les muntanyes, etc. fa que gaudim molt de cada un dels quilòmetres.

Quan aquest paisatge acaba, comença una carretera llarga, vorejant el mar, quan es té la visió completa de la carretera serpentejant crida l'atenció com és de llarga. Els rens fan la seva aparició en escena. Parem al poble de Repvag, però la climatologia comença a marcar el nostre dia tornem ràpidament cap al
 cotxe gelats.

Rens a lilla de Maregoya

Continuem fins passat el túnel soterrat al mar de 7 quilòmetresi arribem a l'illa de Maregoya. Sabem que és una illa amb molts racons per explorar, de fet podem intuir el color grogós del terra, els llacs, les cases de colors i la neu. Però la boira es va fent espessa i acabem lluitant només per veure la carretera. Hi ha diferents maneres d'arribar al Cap Nord, cadascú tria el seu mitja, com si d'un pelegrinatge es tractés: cotxes antics, una scooter, moltes bicicletes i gens a peu; amb aire, fred i boira. Així doncs, descobrim que és un lloc emblemàtic per a molts col·lectius.

Cap Nord

Amb el panorama tan boirós, estem temptats de no entrar al recinte quan arribem a la mena de peatge que ens obliga a pagar 30 e per persona. Sabem que no veurem el paisatge, però finalment prenem la decisió correcta i hi entrem. El complex ofereix una estona ben distreta i ben aprofitada, amb la cafeteria i uns quants museus que expliquen la història del lloc. Està ben preparat perquè segons ens explica el noi de la cafeteria hi ha molts dies de mal temps, i així la gent pot gaudir del lloc. A més, malgrat la boira aconseguim fer-nos les fotos amb la “bola del món” emblemàtica.

No hem vist Cap Nord, però l'hem trepitjat. Hi hem estat, l'hem viscut, i aixó ja ho és tot.

9è dia. Alta – Tromso

Ens han recomanat el Museu d'Alta, declarat Patrimoni de la Humanitat, on es poden veure les pintures rupestres més antigues dels països escandinaus, i que, a més a més, és el més popular de Noruega, però, tot i així, decidim no visitar-lo per començar a fer tots els quilòmetres que ens separen de Tromso. Desfem part del camí que vam fer per arribar a Alta. Resseguim els fiords gaudint del paisatge que, malgrat els dies que fa que veiem, ens continua meravellant.

Carrers de Tromso

De sobte el gps diu que hem de girar i agafar un ferry, ens sorprèn perquè pensàvem que encara ens faltaven uns quants quilòmetres. El ferry de Olderdalen a Lyngseidet arriba aviat i el viatge per aigua ens ofereix una altra perspectiva de les vistes. Quan arribem a Lyngseidet seguim la carretera fins a Svensky. En aquest trajecte alguns cotxes ens avancen, cosa que ens fa sospitar el que pasa després. Quan arribem a la parada del ferry de Sevensky a Breivikeidet la cua de cotxes és llarga i finalment no hi cabem. Hem d'esperar una hora al següent ferry. I és que avui és diumenge i n'hi ha menys. També hem sabut que demà se celebra la Pentacosta, o sigui, que demà, dilluns, les botigues de Tromso estaran tancades. No és que hi anéssim a comprar, però sempre és bo veure les ciutats sumides en la seva activitat quotidiana.

Tenim moltes ganes d'arribar a Tromso, la París del Nord.

L'arribada a la ciutat no va ser de les més agradables que hem tingut. El temps era horrorós, vent i fred com cap altre dia, núvols negres i espessos. Tot i així, l'excursió en catamaran per veure el sol del migdia no es va anul·lar i ens va fer sentir una mica timats perquè no vam veure absolutament res, ni el paisatge del voltant, no ens van donar els canapés anunciats i vam passar fred.

TROMSO - HILLESOYA

10è dia – Tromso

El dia s'aixeca fred i plujós i també ventós. Les botigues estan tancades perquè és Pentacosta, sembla Nadal, no hi ha ningú pel carrer. Armats de valor o de desesperació fem una excursió a l'illa de Sommoroya. A mida que avancem el cel es va aclarint i podem gaudir fins a mitja tarda d'un paisatge esplèndid, de platges i sol, totalment inesperat. Pugem a la muntanya de Hillesoya amb l'ajuda d'una corda, l'esforç val la pena perquè el paisatge és esplèndid. L'excursió és totalment recomanable.

Vistes des de Hillesoya

Després de cap a Tromso. El dia s'ha aclarit i ens animem a entrar a la catedral de l'Àrtic. Paguem cinc euros per veure només un espai i un vitrall, pel que s'ofereix trobem el preu excessiu, però és allò de l'oferta i la demanda, de totes maneres també es pot veure si s'assiteix a un concert al migdia o a mitjanit no excessivament cars.

El funicular no funciona degut al vent i fem un petit ascens per la muntanya, però comencem a notar el cansament del dia i acabem el recorregut.

11 è dia – Tromso-casa

Dediquem l'estoneta que tenim abans d'agafar l'avió a fer compres i a visitar la biblioteca de vidre. Avui la vida ja és normal a la ciutat i la gent fa les seves tasques quotidianes. Gràcies al túnel que vam recórrer el primer dia només sortir de l'avió, la ciutat està descongestionada de cotxes. Els carrers, l'estructura de les cases, el color del cel ens recorda molt Punta Arenas, justament a les antípodes de la latitud de Tromso. Finalment podem descobrir la vida real de la ciutat.

També podeu consultar Noruega meravellosa  en aquest mateix bloc