TESALÒNICA I ELS TRESORS AMAGATS

Dedicar un dia a visitar la ciutat de Tesalònica o Salònica és el temps necessari i suficient per veure tot allò imprescindible. La resta dependrà de les preferències de cadascú. També en aquesta ocasió En tierra de Dioniso ens ha guiat les passes. Aquest post no té la pretensió de proporcionar tota la informació històrica, llegendària, etc. per visitar la ciutat. Simplement proposem un itinerari que faci més fàcil i efectiva la visita.

Nosaltres teníem l'apartament a Platia Aristotelous, per tant, l'ordre que hem seguit per fer la visita surt d'aquest punt.

1. Mercats de Modiano i Kapani. La mala sort és que ho vam visitar en diumenge, així que no vam poder viure el vaivé propi d'aquests llocs. Tot i així, vam poder comprovar la magnitud d'ambdós mercats.

2.  Bey Hamman. Passant per l'escultura de Eferinos Venezideros, vam entretenir-nos a observar Bey Hammam, tancat per reformes. Una miqueta més amunt ens vam trobar amb el Fòrum romà, una esplanada per sota del paviment actual, que es pot observar a peu de carrer, sense necessitat d'entrar al recinte. Amb paciència es van descobrint l'àgora, els banys, el teatre,  etc.

Fòrum romà envoltat d'edificis

3. L'església Chalkeon. Hi vam trobar gent molt atrafegada preparant un bateig, després vam descobrir que a cada església que visitàvem es batejava un nen.  A fora, la família hi prepara una taula amb diferents detalls infantils, dolços, globus, etc. i també diferents begudes dipositades en garrafes de vidre ben elegants.

Profis Elias i matalassos abandonats al carrer

Nosaltres ens vam saltar Agios Demetrios, l'església del patró de la ciutat,  perquè ja l'havíem visitat el dia anterior. Així mateix com Profis Elias i una mesquita ubicada  i abandonada enmig d'una plaça envoltada d'edificis alts de pisos. Els edificis que recorden l'època turca de la ciutat estan maltractats en general. 

4. Osios David.  Després d'haver-nos endinsat a Ano Poli,  vam arribar a Osios David tot seguint uns carrers serpentejants i costeruts pavimentats amb llambordes. Aquesta és l'única part de la ciutat que no es va cremar a l'incendi de l'any 1917 i l'única, doncs, que es pot titllar d'antiga. Els edificis estan deixats i una mica bruts fins que arribem a prop del cim del muntijol que dona forma al barri. Arribant al cim les construccions, ara més aviat cases, estan recent restaurades i confereixen a la ciutat una imatge de poble amable. Vam entrar a l'església esperant veure els frescos i mosaics, però l'església és molt petita i amb el tràfec dels preparatius del bateig no ens va impressionar tant com era d'esperar.

5. Monestir de Vlatadon. Aquest monestir té una part nova que es veu des de Osios David, però la veritable joia està en l'església antiga. Aquí sí que ens van agradar especialment els frescos, ens va resultar una església entranyable. 

Porta principal de les muralles

6. Muralles de l'acròpolis. Ens vam dirigir ja a l'acròpolis de la ciutat, el punt més alt i un dels més interessants. Vam entrar per la Porta de Portara per admirar els seus marbres inscrits i començar la visita per l'entrada principal.

7. Des d'allà ja es divisava la Torre Trigoniou, que vam contemplar per fora.

8. Agios Pavlos. I vam començar la baixada a la ciutat moderna. Però ens quedaven molts punts interessants abans d'arribar-hi. La primera parada va ser a l'església d'Agios Pavlos, construïda el 1950. La veritat és que aquesta església llueix molt més de lluny, imponent al costat dels seus jardins, que de prop.

9. Jardins de Pasha. Després vam resseguir per una avinguda àmplia i ben cuidada  les muralles de l'est  i els jardins de Pasha. S'hagués agraït molt l'ombra d'algun arbre per fer més portable el dia de juliol d'un estiu calorós. Al final del carrer, però, un únic exemplar  ens va oferir un descans per poder seure, menjar una mica i recuperar forces. Ara ja tornàvem a estar a la part baixa de la ciutat.  

Les muralles sud davant dels jardins de Pasha

10. La Rotonda. En aquest punt, ens van dirigir al monument més emblemàtic de la ciutat (junt amb la Torre Blanca), la Rotonda. La història atrafegada i canviant d'aquest monument no es deixa veure gaire en l'espai despullat interior. Cal llegir informació. i després rellegir les seves parets, per exemple els mosaics de les cúpules per poder entendre la seva importància.

La nuesa interior de la Rotonda

11. Arc de Gadiano. Davant mateix de la Rotonda trobem l'arc de Gadiano. I, en travessar-lo, destaca una església nova, imponent i cridanera que no es menciona a cap guia. Vam haver de preguntar el seu nom per saber que es tractava de Panagia Dexia, una Mare de Déu  amagada en una nau lateral de l'església.

12. Museu  Arqueològic. No cal dir que és de les millors coses que es poden fer a la ciutat. 

Exemplar d'un mosaic magistras de l'època macedònica

Instruments musicals de temps remots

La Torre blanca

13. La Torre Blanca és un altre monument imprescindible de la ciutat, el seu interior  està molt ben museïtzat explicant les diferents èpoques de la ciutat.  A dalt hi ha una terrassa circular des d'on es pot observar una bona panoràmica, des de la distant acròpolis fins a la inacabable passeig de mar i el port. Veure l'acròpolis des del terrat de la torre ens va exclamar: "Allà estàvem aquest matí!", no ens ho podíem creure!

14.  Agia Sofia va ser d'última parada del nostre periple per la ciutat. És un dels monuments bizantins inclosos en el Patrimoni de la Humanitat.

Art urbà o brutícia?

En general, Tesalònica, amb els seus edificis anàrquics i les seves voreres trencades, és un exemple de la Grècia continental que nosaltres hem conegut. Si algú hi busca encant, segurament en sortirà decebut. En canvi, si comença a gratar pel seu interior, passant per alt una certa brutícia i els matalassos vells deixats en qualsevol racó del carrer (cosa que ens va sorprendre bastant, fins a considerar que era una característica que imprimia caràcter a la ciutat) es poden trobar tresors com els mosaics o les pintures d'esglésies del segle XV o unes muralles que ofereixen unes vistes espectaculars de la ciutat i del mar. Nosaltres vam descobrir l'alegria del diumenge, quan al llarg del nostre recorregut vam trobar en cada una de les esglésies, els preparatius per al bateig d'un infant. Això implicava una taula amb llaminadures i globus, aigua amb diferents gustos, una família ben mudada i una criatura una mica atabalada. 

Les passejades per la vora del mar poden resultar inacabables per la quantitat de quilòmetres que s'allargassa la ciutat amb diferents barris. I cal valorar també la proximitat a l'Olimp, cosa que fa que els seus habitants estiguin tot just a una hora  de bones platges o de l'alta muntanya. 

Després de visitar la ciutat, Macedònia ens espera!

FOLEGANDROS, TURÍSTICA I RURAL

Folegandros és una illa petita, de Chora i de platges, però també hi descobrim el món rural que caracteritza totes i cada una de les illes que hem visitat. 

La Chora de Folegandros 

La carretera d’onze quilòmetres és ràpida de recórrer mentre s’admiren els penyasegats i s’intueixen bones vistes des de les diverses ermites que estan repartides per les muntanyes. Alguns rètols de fusta indiquen els camins que porten a les ermites o a les platges amagades, moltes d’elles només accessibles a peu o amb barca.

Les ermites es distribueixen entre la carretera i el mar

A l’estiu unes barques turístiques fan el recorregut entre les platges com si es tractés d’un bus. Nosaltres no vam tenir temps de fer grans caminades per l’illa perquè només ens hi vam estar un dia i mig. Tot i així, vam trobar a faltar un dia o dos més per estar-nos-hi.

El Kastro, dins la Chora de Folegandros

De l’illa cal destacar les dues poblacions principals: la Chora, amb totes les comoditats, tipus d’allotjament i restaurants. L’església Panagia i el seu camí zigzaguejant des de la Chora és l'estampa més emblemàtica de l'illa, només es tarda una mitja hora a peu des de la Chora. No cal dir que val la pena pujar-hi per gaudir de les vistes i fins i tot es pot grimpar una mica fins al capdamunt de la muntanya per veure encara millors vistes del port, la Chora i Sikinos.

 Com a tots els pobles, cal perdre-s’hi per descobrir-hi sorpreses com el centre i origen de la ciutat, els carrers del Castro, invulnerables al pas del temps. També la plaça del poble, on a la nit corren els nens grecs mentre els turistes sopen i els cambrers i amos dels negocis juguen al joc de la seducció. A nosaltres ens van seduir al restaurant de la plaça i allà vam sopar els dos dies que hi vam ser. El cambrer romanès ens va parlar d’una cançó de la Sílvia Pérez Cruz dedicada a Folegandros que val la pena escoltar. Tot i així, ell sostenia que l’artista era portuguesa i crec que no el vam poder convèncer del seu veritable origen.

Carrer principal del Kastro, invulnerable al pas del temps

Tranquil·litat a Karavostasi

El port on s'arriba amb el ferry, anomenat Karavostasi, també és un lloc passejar. Les casetes i les barques, els bars a peu de platja el converteixen en un lloc idíl·lic, tranquil, per deixar-se portar per converses amb estranys. Al costat hi ha dues o tres platges molt properes i tranquil·les ideals per banyar-se mentre els barcos de línia van i venen.

Barques i cases configuren la imatge del port

L’altre poble està al nord de l’illa, al final de la carretera, Ano Meria, són cases escampades i restaurants al llarg de la carretera. Nosaltres va triar un restaurant un conegut pel seu matsala, menjar típic de l’illa que consisteix en uns espaguetis gruixuts, però nosaltres no en vam menjar. Vaig llegir que podien ser de cabra, i  després de tants dies veien cabretes per la muntanya se’m va fer un nus a l’estómac.

Pel que fa a les platges, sense agafar les barques turístiques, a més de les cales del port, vam visitar la platja més accessible, Angali, des d'allà vam seguir un caminet de ronda fins Agios Nicolaos, ens vam banyar entre les roques, un paratge molt bonic. El camí de ronda continua i es pot accedir a altres platges.

Des del camí de ronda que surt d'Angali

Al nord vam visitar Agios Georgios, a la qual vam arribar després d’un gran descens sense asfaltar. Caleta molt maca, amb edificis per restaurar i una església.

Després d'un gran descens, Agios Giorgios

També al nord, però a l’altra banda hi ha la platja d’Ambela, on diu que hi ha una bona posta de sol, però el dia estava ennuvolat i no la vam veure. De totes maneres és bonic passejar per l’illa, veure els seus camps i les esglésies repartides per la muntanya estratègicament.

Ermita a la sortida de la Chora

Les ermites guarneixen el paisatge

I, de fet, l’esperit de l’illa el vam copsar anant a l’església Evangelistria, prop de Petousis. En aquest camí vam descobrir la Folegandros rural, amb ases, cabres, gallines… Pagesos que se’n cuiden. Ens agrada veure que l’illa és viva i que no és només una estampa. 

Ases al mig de la carretera anant cap a Petousis

TINOS, L'ILLA DE LES VILES

Tinos es pot definir com una illa sense pretensió que enamora. Tinos és senzilla, té algun racó de glamour i té molt de natural. Se la coneix per la religió i pels colomars. 

Vistes al port de Tinos

RELIGIÓ I COLOMARS

Pelegrina al final de les escales

La religió és la carta de presentació de l’illa. L’església Nostra Senyora de Tinos, Panagia Megalochari, acull l’icona d’una Verge que se suposa que és de l’època bizantina, segle VII,  trobada el 1823 per una monja anomenada Pelagia que va somiar unes quantes vegades el lloc exacte on es trobava la imatge des de la seva cel·la del monestir Dechrovouni. Diuen que molta gent pelegrina des del port fins a l’església per una gran avinguda de genolls, això passa sobretot els dies de festivitat (compte! el 25 de març i el 15 d’agost), dies en què l’illa s’omple de devots, però nosaltres també vam presenciar aquest espectacle un diumenge qualsevol. De fet, del port a l’església hi ha clavada a terra una catifa per ajudar els pelegrins a complir la seva promesa.

Cripta del monestir

El monestir Kechrovouni també mereix una visita, però heu d’anar vestits púdicament, això vol dir, amb màniga llarga i pantalons llargs, no s’admeten vermudes ni per als senyors. 

Referent a la religió, us revelarem un secret: Si visiteu alguna ermita de l’illa, busqueu un petit edifici annex, allò és el cementiri i hi trobareu ple de caraveres que us donen la benvinguda, és una cosa que no havíem vist a cap a altra illa i que resulta certament inquietant. 

Els colomars els veureu per tot arreu, n’hi ha molts que estan pintats de blanc i d’altres que es mantenen rústics. Els venecians, que es van fer forts en aquesta illa més anys que en altres enfront els turcs, van descobrir que la seva carn era molt gustosa i que els excrements constituïen un excel·lent adob per als conreus; així que els van atraure amb aquestes construccions.

Colomars representatius de l'illa

ELS POBLES

Cornisa de marbre

Però el que crec que és imprescindible en aquesta illa i allò que la fa especial són els pobles de muntanya. És clar que a totes les illes els pobles més autèntics estan situats a la màxima alçada, així es defensaven de les invasions i dels pirates. Però en aquest cas els pobles són especialment encantadors. Passejar-hi és un plaer per als ulls, i diria, que també per a l’esperit. Els poblets de Tinos són típicament ciclàdics, és clar, però hi trobem alguns trets especials: sovint la plaça major està protegida amb l’ombra de frondosos arbres i inclou una font edificada en marbre que acull alguna verge. Tots aquests elements apel·len a la fresca i la verdor que més fa falta a l’estiu. Un altra característica especial són les cornises de marbre típiques de l’illa: a sobre de les portes una cornisa semicircular acostuma a representar tot tipus de motius, talment com si es tractés un concurs a l’originalitat.

Així que, els nostres racons preferits i les nostres recomanacions són:

Escultura de Yannoulis Chalepas

En definitiva perdeu-vos per qualsevol poblet de muntanya i gaudiu. El d’obligada visita és Pyrgos, les guies el presenten com l’Hora més bonica de totes les Cíclades, cosa que costa de contradir perquè està plena de detalls preciosos. A més, compta amb dos petits museus de Yannoulis Chalepas, un és la casa on va viure l’artista i en l’altre s’exposen unes quantes escultures en una petita sala. Tot i que hi ha poc material, és una manera més d’aprofundir en l’illa. 

Carrers de Pirgos

També ens ha agradat molt Dyo Choria i Arnados. Tots dos pobles ens agraden moltíssim, sense el glamour de Pirgos, però tampoc cap pretensió són encantadors i els grecs o saben i ho gaudeixen d’allò més. Si ens haguéssim de quedar a algun lloc, seria a aquest. Entre aquests dos pobles i Triantados i Berdemiaros es pot fer un sender que els uneix amb una distància d’uns vint minuts entre poble i poble.

Pobles de muntanya

Volax és un altre poble que surt a les guies perquè l’envolten unes roques negres, i sí, roques n’hi ha, però són marrons. Caminem pel camp, però el lloc no ens diu gaire cosa. Crida l’atenció que totes les portes de les cases estan escrites, com que el grec encara no el llegim, ens quedem amb el dubte, que després ens expliquen que són poemes o sentències, etc. I que és idea d’algú que fa tres o quatre anys va començar a fer-ho i la gent del poble el va seguir.

Colors de les Cíclades

Altres pobles que hem visitat són: Mirsili, poble minúscul que recull a l’entrada tota l’essència de l’illa amb la font i el colomar, allà vam menjar al restaurant Tereza, molt recomanable per la seva ubicació, el bon menjar i l’amabilitat. A Aetofolia també hi vam arribar buscant un restaurant, el Koumaria, petit i amb poca gent, i precisament per això recomanable.

LES PLATGES

El més comú per banyar-se és baixar a les platges de Kardiani o Isternia i deixar-se portar. Nosaltres ens vam parar a Giannaki bay, vam descansar i vam banyar-nos de meravella en una de les cales, on hi ha la taverna Anemonas.

Kolylimpirha, platja al nord, curiosa i atractiva sempre que no faci vent. Per arribar-hi passareu per una zona de verdor sorprenent a l’illa. És una vegetació majoritària de canyes, però també hi ha algun conreu. La platja no us decebrà. Hi ha dos restaurants molt ben situats per gaudir de les vistes. Nosaltres vam anar-hi un dia de vent i no vam poder gaudir d’aquest paratge.

Platja de Kolylimpirha

Camí a Kavalourko

Una platja curiosa, una mica difícil d’arribar-hi perquè s’hi va per un camí sense asfaltar i amb molta pendent és  Livada bay. Platja amb una mena de llac i roques, molt bonic, amb ànecs i un restaurant. Tot i així nosaltres no ens hi vam banyar.

I el nostre moment top: Des de Panormos s’agafa un camí que passa per darrera la platja i es va a Volia i Ag. Thalassa, després es pot caminar una mica i arribar a Kavalourko, un conjunt de roques des del qual es pot arribar nedant a una illeta que hi ha a uns metres; és un bon lloc per fer snorkel.

Panormos

LES CIRERETES DEL PASTÍS

La cirereta del pastís pot ser un castell inexpugnable

A tot arreu es pot posar la cirereta al pastís, en aquesta illa per fer-ho, podeu pujar fins la Exobourgo, no és la muntanya més alta de l’illa, però és la  que es veu des de qualsevol punt i que li dona un altre tret de personalitat per la seva forma irregular. És el poble originari de l’illa i el seu castell, ara mig derruït, és el que va impedir durant uns cent anys que els turs guanyessin l’illa. Si hi heu de pujar el camí més curt és sortir de l’església del sagrat cor, panhellenic pilgrimage of the heart, és una pujada d’un quart d’hora aproximadament i si voleu caminar una mitja hora més, es pot sortir de Xinara.

Baixant d'Exoburgo

I per últim, la cirereta que no falla mai, la posta de sol. Tothom està d'acord que la millor posta de sol de l'illa està a Isternia, però nosaltres la que vam gaudir va ser des de la mateixa Hora, a la part esquerra mirant el port, cap a la platja d’Agios Fokas,  hi ha un petit turonet i des d’allà es pot veure la posta amb l’skyline únic de Tinos.

En aquesta illa vam agafar un airbnb als afores de la ciutat de Tinos. En deu minuts a peu podíem arribar al centre  però teníem un entorn totalment rural i tranquil. Amb una caminada vam arribar a una església preciosa i a l’únic embassament de l’illa.

NORUEGA, LATITUD NORD

Paisatge made in Lofoten 

Aquesta vegada ens hem escapat a Noruega al mes de juny i hem optat per un viatge en cotxe pel nostre compte. Després d'un meravellós primer viatge pel sud d'aquest país, que ja és molt al nord, ens volem deixar sorprendre pels paisatges més septentrionals i descobrir els llocs que obren la nostra imaginació, tals com illes Lofoten, Senja o Tromso. Només uns mesos després del nostre primer viatge, estem desitjosos de tornar a un indret que ens va meravellar.

Aquesta vegada el vol ens porta d'Oslo a Tromso on ens espera el cotxe de lloguer. Dormirem en hotels, cada nit o dues nits canviarem d'ubicació, i sempre disposarem de cuina, això ens permetrà dinar i sopar sempre amb menjar dels supermercats i esquivar els preus privatius dels restaurants.

Recorregut:

1r dia: Arribada a Tromso, via Oslo, recollida del cotxe de lloguer i arribada a Nordkjosbotn

2n dia: Nordkjosbotn – Lofoten (Reine)

3r dia: Lofoten (Reine) – Vesteralen Stokmarkes

4t dia: Stokmarknes – Andenes

5è dia: Andenes _ Hanm i Senja

6è dia: Hanm i Senja

7è dia: Hanm i Senja – Alta

8è dia: Alta – Cap Nord – Alta

9è dia: Alta – Tromso

10è dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya

11è dia: Tromso – Barcelona

Aquest és el recorregut que vam fer, però després de conèixer el terreny, recomanem una altra opció. Aquesta vegada s'arriba a Bodo i això ens permet, a part de visitar aquesta zona, estalviar set hores de cotxe de Tromso a Reine, caldrà, però, veure com es soluciona el tema del lloguer de cotxe. Per altra banda, no es visita el Cap Nord, certament un punt emblemàtic, sempre es pot afegir seguint la segona versió que s'ofereix, però s'ha de saber que són moltes hores de conducció i que algú pot considerar innecessari.

1r dia: Arribada a Bodo

2n dia: Visita a Bodo i voltants, depenent de l'hora del ferry marxar a Lofoten (Reine)

3r dia: Visita al sud de les illes Lofoten (Reine: un dels punts forts de Lofoten)

4t dia: Visita a la part septentrional de les Lofoten (Svolvaer)

5è dia: Svolvaer – Stokmarknes

6è dia: Stokmarknes_ Andenes

7è dia: Andenes- Hamn i Senja

8è dia: Hanm i Senja

9è dia: Hamn i Senja amb ferry fins a Tromso (es passa per Himmesoya)

10è dia: visita a Tromso

2a versió:

9è dia: Hanm i Senja – Alta

10è dia: Alta – Cap Nord – Alta

11è dia: Alta – Tromso

12è dia: Tromso – Sommaroya/Himeroya

ILLES LOFOTEN

1r dia: Tromso- Nordkjosbotn

Arribem a Tromso, agafem el cotxe i anem cap a Nordkjosbtn. Aquesta és una parada tècnica, ja que té l'únic propòsit de recórrer una mica de camí cap a les illes Lofoten. Ens instal·lem a un hotel al costat d'un supermercat, cosa que ja ens ajuda a preparar-nos per al llarg viatge de l'endemà.

La catedral de l'Àrtic des de Tromso

De moment, quan sortim de l'aeroport ens retrobem amb el paisatge del sud, el verd i les cases inconfusibles, sempre petites, de fusta pintada, com joguines, i de tant en tant, una de moderna per recordar que estem a una terra de progrés i que el disseny és progrés.

Però hi ha elements nous: a l'estiu no vam veure neu, i ara els fiords estan envoltats de muntanyes nevades. Al voltant de Tromso les muntanyes són de formes amables.

Travessem la ciutat de Tromso, un túnel fantasmagòric i laberíntic de roca picada ens fa passar per les seves entranyes fins que sortim a un dels carrers i ens trobem cara a cara amb la catedral de l'Àrtic, diminuta respecte a la imatge mental que ens havíem fet a partir de les fotos; el telefèric ens espera fins als últims dies del viatge. I sorgeix el dubte: sobrarà el dia de més que hem agafat per conèixer millor la ciutat de Tromso? Gairebé ja l'hem vista tota! Però segur ue viure-la serà diferent.

Finalment arribem a recer, a Nordkjosbotn. Demà ens esperen les illes Lofoten, arxiadmirades, que segur que plogui o no ens encaterinaran. Al balcó, que està enfocat cap a un riu, sembla que a mesura que avança la nit s'il·lumina el cel.

2n dia: Nordkjosbotn-Reine

Des de Nordkjosbotn a Svolvaer hi ha un bon tros, concretament cinc hores de cotxe. Quan un visita un lloc, viatja, tenyeix aquella imatge que s'havia fet amb el tint de la realitat: la seva condició física, la son, la gana o la metereologia. I avui el dia ha començat amb pluja, hem passat trossos de fiords verds, però també de geleres, hem vist un llac gelat i ens costava de creure que al mes de juny poguéssim viure aquesta meravella, i és que a vegades ens oblidem en quina latitud estem.

Plataformes de fusta preparades per deixar assecar el bacallà

Quam hem passat per Svolvaer ja feia cinc hores que conduïem i el cansament i la gana ens començaven a matar, així que hem dinat i, finalment, ens hem endinsat en aquestes illes tantes vegades descrites i de les quals és difícil dir alguna cosa original. Fins a Ramberg hem fet parades per la carretera, a algunes àrees de servei, sempre ben situades. Només ens hem desviat de la carretera per veure Henningvaer. Un poble preciós, on és molt recomanable passar-hi una nit, o com a mínim, perdre-s'hi. El camí per arribar-hi ja és una aventura, els carrers semblen estar preparats per rebre el visitant amb botigues boniques, bars i cafès. Allà veiem per primera vegada el bacallà penjat en estructures de fusta assecant-se, els cossos en un lloc o els caps en un altre. La visita val realment la pena i el camí fins a arribar-hi també, els ponts d'un únic sentit regulats per semàfors, la carretera estreta amb llocs per deixar passar ens indiquen que ens acostem a la fi del món, però d'un món civilitzat.

Canal de Henningvaer

Ens deixem totes les altres visites per l'endemà, perquè estem cansats de conduir durant set hores. L'últim trajecte fins a Reine transmet la sensació d'anar a un lloc remot. Fins fa poc estava incomunicat i només s'hi podia arribar en barques. Ara hi ha un túnel per sota el mar i una carretera protegida de les esllavissades. Però està lluny, està aïllat, i en sortir d'un revolt: Hammoy, un poblet de pescadors, un entremat de cases de colors que ens recorden els palafitos de Chiloé, a Xile. Fantàstic. No calen paraules, acabem de conèixer l'essència de les Lofoten. I Reine és el rei dels pobles d'aquest arxipèlag, aquí es fan les fotos de tots els catàlegs turístics. És encantador sense paliatius. S'hi arriba donant una volta al fiord i, d'aquesta manera, es va gaudint de les diferents perspectives.

Reina, el poble rei de les Lofoten

Després de sopar a la cabana, fem un recorregut a peu fins a l'àrea de descans que ofereix les millors vistes al poble. El fiord, les cases, i sobretot les muntanyes escarpades i fosques que el voregen donen una perspectiva diferent a cada pas.

Ara són les dotze de la nit i escric des de la cabana, mirant el fiord, hi ha la mateixa llumm que fa tres hores i una parella s'abraça sobre una passarel·la de fusta que s'endinsa a l'aigua.

3r dia – Reine - Storkmarknes

Dia dedicat a recórrer les Lofoten, el cel s'ha tornat inesperadament blau i el sol ha lluït tot el dia. Ahir ja vam constatar que Reine és una postal digna de tenir tot el reconteixement, la seva situació al fiord li confereix el recolliment i la tranquil·litat d'estar sempre protegit dels canvis marítims. A més, el clima de Montenes, la comuna en què es reuneixen els últims pobles de Lofoten és més càlid que el que correspondria a la seva latitud.

A l'estiu els assecadors de bacallà formen part del paisatge

Hem visitat A que té la gràcia de ser l'últim poble de la carretera E10 i de tenir el nom més curt del món. Si haguéssim gaudit de més temps hauríem fet alguna caminada per la zona, per exemple una que promet un paisatge molt interessant i que comença partir del pàrquing on acaba aquesta carretera. També es pot realitzar alguna caminada resseguint les antigues carreteres que han estat substituïdes per túnels. És igual el poble que visiteu o el que us proposeu fer, cada revolt del camí us farà parar i fer fotografies, admirar les muntanyes, etc. És inútil posar paraules a aquest paisatge, totes les descripcions que havíem llegit van quedar superades per la realitat, és molt millor experimentar-lo i viure'l.

Excursió a la platja de Kvalvika

Una excursió totalment recomanable és la caminada de Kvalvika. Només pel fet d'arribar al lloc a través de ponts serpentejants entre esquitxos de terra i aigua ja val la pena. Cal aparcar en un petit pàrquing, això va ser difícil, però ho vam aconseguir. El camí està ben indicat i surt de davant el pàrquing, a mesura que ens anem elevant les vistes són magnífiques, i al cap d'una hora caminant descobrim la platja que s'amaga a l'altra cantó de la península. Nosaltres no vam fer el descens fins la platja, però això ja és cosa de cadascú.

Per acomiadar-nos d'aquesta zona vam visitar Nusfjord, un lloc encantador, més petit que Reine i fins i tot que A, bonic de postal com els anteriors però potser una mica massa petit per allotjar-s'hi.

Vam visitar tot el que volíem d'aquestes illes arxilloades, romandre-hi un dia més hagués estat bona idea per poder gaudir més d'algunes caminades, o visitar el mirador d'Eggum, que no vam tenir temps.

Nusfjord, un raconet a les Lofoten

També és una bona idea dedicar un dia a les Lofoten que toquen més al nord i dos dies a les que s'allunyen més de la península. Els pobles suggerits per allotjar-se segons el nostre criteri són Reine o Henningsvaer, però per comoditat a l'hora d'arribar-hi, Reine.

Fos com fos, el nostre destí era marxar cap a les Vestaralen i així ho vam fer. Vam marxar amb el ferry de les 19:15 des de Fiskebol a Melbu. Després vam seguir 20 minuts més fins a Stokmarknes.

De les Lofoten a les Vesteralen

ILLES VESTERALEN - ANDENES

4t dia – Storkmarknes- Andenes

Sortim al matí cap a Andenes. Ens desviem lleugerament del camí i resseguim l'illa de

El far d'Andenes

 Langoya . Per la carretera de l'oest. El paisatge és amable, veiem un fiord més, espurnejat de cases i amb els cims reflectint-se a l'aigua. De totes maneres no és imprescindible fer aquest camí, es pot anar per la carretera de l'est, que és més ràpida. El que sí que no es pot perdre és la carretera panoràmica d'Andoya. És una carretera oberta al mar, totalment salvatge. Com que havíem d'arribar a l'hora del safari de balenes a Andenes no ens vam aturar gaire pel camí, només alguna vegada per fer fotografies.

Tot just arribar a Andenes ens van trucar avisant-nos que el safari d'avistament de balenes s'havia cancel·lat degut als corrents marins. Després de la decepció i de recordar els pingüins magallànics que tampoc vam arribar a conèixer, vam planificar el pla alternatiu.

La passejada al voltant del far d'Andenes és obligatòria. Des d'allà els cims afilats es dibuixen per sobre de les roques negres enfonsades al mar i la boira pot provocar una imatge fantasmagòrica d'estar a la fi del món, on gairebé estem!

Els rails de l'antic tren de mercaderies

Dediquem la tarda a explorar el poble de Blake, només a 10 quilòmetres d'Andenes. Després de passejar per la platja i el port, trobem el que serà el plat fort del dia: una caminada de 5,5 quilòmetres al voltant d'una reseva natura.

La platja de Blake

El camí comença en un pàrquing de sorra al final del poble, uns carrers després del port. Primer gaudim de la sorra blanca i de la transparència del mar de Noruega, que no podem evitar tocar. En un revolt el camí s'endinsa a la muntanya i ressegueix un gran llac envoltat d'avets i arbustos. Un camí que ens sorprèn, com esn sorprèn, també, el cant dels ocells que trenquen el silenci i confereixen una experiència única.

Esperant el sol de mitjanit

De tornada a l'hotel emperem el sol de mitjanit, que es veu des de qualsevol punt de la costa d'Andenes. Sorgeix una ratlla vermella a l'horitzó que es manté, cada vegada més rogenca fins que s'ennuvola tot. Son les 12:30 de la nit. El sol de mitjanit es fa esperar.

ILLA DE SENJA

Habitació del complex turístic Senja i Hanm

5è dia - Andenes – Senja i Hamn

Sortim amb el ferry de les 8:15 fins a Senja i ens instal·lem a Senja i Hanm. Hem llegit que és una “ciudad de vacaciones”, però quan hi arribem les vibracions són molt bones i no és tan gran com ens esperàvem per aquesta definició. Ens donen una habitació moderna, amb vistes directes al mar. El complex és tan nou que encara no tenim ni baranes al balcó que s'endinsa al mar; és un lloc fantàstic i totalment recomanable.

El túnel permeten visitar la curiosa geografia

Després d'instal·lar-nos-hi, comencem la volta al nord e l'illa. Túnels, carreteres d'un sentit i un paisatge espectaclar. Hem seguit la ruta panoràmica de Senja i només diré que a Steinfjiord el paisatge en un dia de sol com el que vam tenir, fa mal de veure de tan bonic que és. A les fotos sembla un paisatge de mentida, però no diré més per no influir al possible visitant. Només heu de seguir la carretera i meravellar-vos.

Una vista que treu la respiració

Nosaltres no hem arribat al final, no hem ni tan sols divisat l'illa de Husoy. En un dels fiords hem fet una caminada de dues hores per la costa i això ens ha robat temps. En aquest poble el que sí que val la pena és pujar a un turonet des d'on es pot gaudir d'unes bones vistes.

El disseny es compagina amb el paisatge

Quan vam marxar de les Lofoten, pensàvem que ja havíem vist el millor del viatge i que seria impossible superar la bellesa de l'indret, però Senja, com a mínim, l'iguala.

A la nit hem sopat al restaurant del complex, un menjar inclòs que estava boníssim. I ara, una nit més, a les onze de la nit, estem esperant el sol de mitjanit. Sembla que avui serà el nostre dia.

6è dia – Senja i Hamn

Avui toca anar en Kayak. Quan arribem a recepció de Senja i Hamn el monitor ja ens hi espera. Fem el kayak des de l'hotel fins a les illes que es veuen al davant. Després de totes les explicacions i d'agafar-li el “tranquillo” comencem el recorregut, realment bonic. Estar al mig del mar blau turquesa amb pics de neu espurnejant sobre les muntanes és una experiència única. A més, vam poder admirar mols ocells diferents que ens passaven a tocar. Vam dinar a una platja d'una illa, el paisatge i l'experiència en conjunt és inoblidable.

Illetes des de Sukkertoppen

Després de fer un bon descans a l'hotel vam decidir pujar la muntanya Sukkertoppen. Hem decidit no veure la part més a l'est de l'illa de Senja perquè demà ens espera un trajecte en cotxe de set hores i considerem millor no tocar el cotxe aquesta tarda. Una vegada més, l'excursió és fantàstica i les vistes, com totes les que hem vist fins ara, corprenedores. Arribem al segon llac, just al peu de la pujada difícil i escarpada i baixem.

A sopar i a dormir. Avui no hi ha contemplació del sol de mitjanit perquè com per art de màgia s'ha cobert tot de boira. Però a les 2:30 de la matinada, la llum del sol ena ha depertat, lluïa brillant i groc darrera les muntanyes mig cobert de núvols.

Queda demostrat: Qualsevol nit pot sortir el sol.

ALTA - NORDKAPP

7è dia Senja- Alta

Catedral de les llums a Alta

Camí de Senja a Alta. Moltes hores de conducció. Arribem a alta a les 7 en punt de la tarda, la catedral d'Alta està tancada. La ciutat d'Alta són uns pocs carrers paral·lels i perpenticulars, de seguida està vist. Tot i així, estar en aquesta latitud i davant la catedral que tantes vegades havíem contemplat a les fotos, impressiona. També impressiona veure les imatges d'aquests mateixos carrers coberts de neu a l'hivern. Ens allotgem en unes cabanes al peu d'una estació d'esquí a Rafsbotn. Hi estan construint un hotel, però ara per ara hi estem sols, l'endemà esmorzem també sols mentre el local es prepara per fer activitats relacionades amb esports.

8è dia Alta-Cap Nord

Un altre dia de cotxe. Tres hores i mitja per arribar d'Alta al Cap Nord i el mateix camí invers per tornar. En primer lloc ens desplacem a Alta per entrar i visitar la catedral de les llums. Està tancat tot i que segons l'horari hauria d'estar obert. Un grup de turistes amb guia inclosa també busquen una explicació. Anem a l'Scandic del davant on, sempre molt amables, ens miren l'horari per internet i resulta que el rètol exposava l'horari d'estiu, que començava justament la setmana següent. O sigui, que no s'hi pot fer res. No entrarem a la catedral d'Alta.

Quan comencem el viatge al Cap Nord, recorrem una meseta durant hora i mitja. És un paisatge monòton, però no per això avorrit. Els rius al costat de la carretera ens entretenen fent hipòtesis si l'aigua puja o baixa, la neu a les muntanyes, etc. fa que gaudim molt de cada un dels quilòmetres.

Quan aquest paisatge acaba, comença una carretera llarga, vorejant el mar, quan es té la visió completa de la carretera serpentejant crida l'atenció com és de llarga. Els rens fan la seva aparició en escena. Parem al poble de Repvag, però la climatologia comença a marcar el nostre dia tornem ràpidament cap al
 cotxe gelats.

Rens a lilla de Maregoya

Continuem fins passat el túnel soterrat al mar de 7 quilòmetresi arribem a l'illa de Maregoya. Sabem que és una illa amb molts racons per explorar, de fet podem intuir el color grogós del terra, els llacs, les cases de colors i la neu. Però la boira es va fent espessa i acabem lluitant només per veure la carretera. Hi ha diferents maneres d'arribar al Cap Nord, cadascú tria el seu mitja, com si d'un pelegrinatge es tractés: cotxes antics, una scooter, moltes bicicletes i gens a peu; amb aire, fred i boira. Així doncs, descobrim que és un lloc emblemàtic per a molts col·lectius.

Cap Nord

Amb el panorama tan boirós, estem temptats de no entrar al recinte quan arribem a la mena de peatge que ens obliga a pagar 30 e per persona. Sabem que no veurem el paisatge, però finalment prenem la decisió correcta i hi entrem. El complex ofereix una estona ben distreta i ben aprofitada, amb la cafeteria i uns quants museus que expliquen la història del lloc. Està ben preparat perquè segons ens explica el noi de la cafeteria hi ha molts dies de mal temps, i així la gent pot gaudir del lloc. A més, malgrat la boira aconseguim fer-nos les fotos amb la “bola del món” emblemàtica.

No hem vist Cap Nord, però l'hem trepitjat. Hi hem estat, l'hem viscut, i aixó ja ho és tot.

9è dia. Alta – Tromso

Ens han recomanat el Museu d'Alta, declarat Patrimoni de la Humanitat, on es poden veure les pintures rupestres més antigues dels països escandinaus, i que, a més a més, és el més popular de Noruega, però, tot i així, decidim no visitar-lo per començar a fer tots els quilòmetres que ens separen de Tromso. Desfem part del camí que vam fer per arribar a Alta. Resseguim els fiords gaudint del paisatge que, malgrat els dies que fa que veiem, ens continua meravellant.

Carrers de Tromso

De sobte el gps diu que hem de girar i agafar un ferry, ens sorprèn perquè pensàvem que encara ens faltaven uns quants quilòmetres. El ferry de Olderdalen a Lyngseidet arriba aviat i el viatge per aigua ens ofereix una altra perspectiva de les vistes. Quan arribem a Lyngseidet seguim la carretera fins a Svensky. En aquest trajecte alguns cotxes ens avancen, cosa que ens fa sospitar el que pasa després. Quan arribem a la parada del ferry de Sevensky a Breivikeidet la cua de cotxes és llarga i finalment no hi cabem. Hem d'esperar una hora al següent ferry. I és que avui és diumenge i n'hi ha menys. També hem sabut que demà se celebra la Pentacosta, o sigui, que demà, dilluns, les botigues de Tromso estaran tancades. No és que hi anéssim a comprar, però sempre és bo veure les ciutats sumides en la seva activitat quotidiana.

Tenim moltes ganes d'arribar a Tromso, la París del Nord.

L'arribada a la ciutat no va ser de les més agradables que hem tingut. El temps era horrorós, vent i fred com cap altre dia, núvols negres i espessos. Tot i així, l'excursió en catamaran per veure el sol del migdia no es va anul·lar i ens va fer sentir una mica timats perquè no vam veure absolutament res, ni el paisatge del voltant, no ens van donar els canapés anunciats i vam passar fred.

TROMSO - HILLESOYA

10è dia – Tromso

El dia s'aixeca fred i plujós i també ventós. Les botigues estan tancades perquè és Pentacosta, sembla Nadal, no hi ha ningú pel carrer. Armats de valor o de desesperació fem una excursió a l'illa de Sommoroya. A mida que avancem el cel es va aclarint i podem gaudir fins a mitja tarda d'un paisatge esplèndid, de platges i sol, totalment inesperat. Pugem a la muntanya de Hillesoya amb l'ajuda d'una corda, l'esforç val la pena perquè el paisatge és esplèndid. L'excursió és totalment recomanable.

Vistes des de Hillesoya

Després de cap a Tromso. El dia s'ha aclarit i ens animem a entrar a la catedral de l'Àrtic. Paguem cinc euros per veure només un espai i un vitrall, pel que s'ofereix trobem el preu excessiu, però és allò de l'oferta i la demanda, de totes maneres també es pot veure si s'assiteix a un concert al migdia o a mitjanit no excessivament cars.

El funicular no funciona degut al vent i fem un petit ascens per la muntanya, però comencem a notar el cansament del dia i acabem el recorregut.

11 è dia – Tromso-casa

Dediquem l'estoneta que tenim abans d'agafar l'avió a fer compres i a visitar la biblioteca de vidre. Avui la vida ja és normal a la ciutat i la gent fa les seves tasques quotidianes. Gràcies al túnel que vam recórrer el primer dia només sortir de l'avió, la ciutat està descongestionada de cotxes. Els carrers, l'estructura de les cases, el color del cel ens recorda molt Punta Arenas, justament a les antípodes de la latitud de Tromso. Finalment podem descobrir la vida real de la ciutat.

També podeu consultar Noruega meravellosa  en aquest mateix bloc