El jaciment més important de Naxos és el Temple de Demeter, data del segle VI a.C. i està dedicat a la deessa Demeter que protegia la successió cíclica de les estacions, cabdals per a l'agricultura i la vida en general. També ens va protegir a nosaltres, per tal que la vida continués el seu curs d'estius, tardors, hiverns i primaveres, ja que a la sortida del temple vam tenir un accident de moto. Finalment, no va ser greu i després de l'ensurt, vam acabar de visitar l'illa com vam poder, per tant encara ens devien quedar paratges per descobrir que no queden recollits aquí.
A Naxos hi vam
estar 6 dies. Aquesta illa ens aportava un canvi de paisatge respecte
a la resta, és la més gran de les Cíclades i la més muntanyosa.
Ara bé, que ningú no s'esperi un paisatge pirinenc a Naxos, més
aviat trobarà una semblança força important amb les muntanyes que
acompanyen l'Ebre en el seu últim tram.
Chora des de la porta d'Apol·lo |
La porta d'Apol·lo a l'hora màgica |
Agios Giorgios.
Molt a prop de la capital. S'hi pot arribar a peu en 10 minuts com a
molt. També és un lloc amb molta gent i oferta turística de tot
tipus. La seva platja forma una badia d'aigua tranquil·la i
transparent, tot i la quantitat de para-sols i gent que hi ha a la
sorra. És maco visitar-la al capvespre quan es buida de gent i queda
com un paratge quasi verge.
A partir d'Agia
Anna cap al sud, les platges, sempre agradables i d'aigües
transparents són cada vegada menys poblades. Agia Anna manté un
equilibri entre la infraestructura turística i la tranquil·litat.
Com més al sud (Plaka, Mikri Vigla, Katraki) més verges són les
platges, però fins a l'extrem sud hi podem trobar apartaments.
Una vegada al sud
hi ha una sèrie de cales que inviten a buscar-hi un raconet i estar
en remull una bona estona.
Un atractiu
d'aquesta illa són els pobles de muntanya. Chalki és el més
preparat per rebre turisme. De fet, però, el poble són dos carrers
ben bufons, amb botiguetes i restaurantets. Des d'allà estan
indicades moltes excursions a peu.
Plaka, una platja quasi verge |
Poble de muntanya a Naxos |
També trobem
Kinidaros i Filoti. Són bonics per passar-hi una estona saludant a
la seva gent, gaudint de la fresqueta al cafè de la plaça, pujant i
baixant pels carrerons costeruts, dinant o sopant en un dels seus
restaurants. Allà hi ha pocs turistes estrangers i crec que pocs
apartaments per llogar.
Sempre hi ha tres esglèsies a la vista |
Però el poble que no us podeu perdre és Apiranthos. Les guies ja ho diuen, un poble diferent, molt gelós dels seus costums, la semblança amb les tradicions i el parlar de Creta fa pensar que els seus habitants són descendents de cretencs que el segle X es van traslladar a Naxos. Tot això es respira caminant pels seus carrers. Es podria dir que és un poble fet de marbre: escales, carrers, cases, tot és brillant i blanc, elegant. La gent pren cafè al mirador cap a la muntanya i se saluden entre ells mentre observen els visitants d'un sol dia com vénen i van. És d'aquells llocs que un recorda amb un cert enyor. Des d'aquí també està indicada alguna excursió a peu interessant.
A més a més,
mentre aneu d'un poble a un altre, trobareu indicacions que us
guiaran a esglésies o castells.
Al Kuoros
d'Apol·lonas hi podeu arribar per la carretera que surt de Chora
resseguint la costa. Trobareu un poble tranquil i agradable amb dues
petites badies per banyar-se. Just davant del poble hi ha un
desviament per arribar fins al Kouros més gran de l'illa.
Quan vam marxar amb
el ferry cap a Mikonos vam fer parada a Paros, crec que Paros també
és una bona illa per visitar.