Kyrenia o Girne llueix pel seu port
petit, acollidor, farcit d'embarcacions de tot tipus i de
restaurants; tot i així, encantador. El castell domina l'skyline
d'aquest casc antic que es redueix al port i a alguns carrers
adjacents. Tot i el caos que domina l'entrada i sortida de la ciutat,
aquest espai és un reducte per passejar tranquil·lament i gaudir de
la seva història.
 |
| Port de kyrenia |
 |
| La platja de l'hotel |
La zona de la costa que envolta Kyrenia
s'està construint i hi ha alguns quilòmetres que concentren un gran
nombre d'hotels tots aliniats entre la platja i la carretera, com és
el cas del poble de Lapithos, un poble d'interior, encaramat a les
muntanyes, però amb el seu homònim turístic a la platja. En
aquests casos, cada hotel o restaurant té la seva platja privada per
als seus clients. Tot i així, hi ha altres zones en que les platges
són públiques i no estan tan massificades, també al voltant de
kyrenia. En tot el nord de l'illa, el mar és net i transparent,
qualsevol lloc és bo per fer una banyada.
 |
| Vistes del palau de Bellapais |
Un poble de muntanya amb encant és
Bellapais, allà hi trobarem un monestir derruït d'una bellesa
sorprenent. Aquesta imatge confereix al poble una aura de benestar i
glamour ben diferent que el que es respira a Kyrenia. Hi ha uns
quants hotelets que poden ser una bona opció per allotjar-se lluny
de la massificació però amb serveis al costat. La seva ubicació
també és molt adient per visitar els punts culturals del voltant.
El castell de Sant Hilarion es mereix
un esforç per arribar al seu cim. Quan hi sigueu, us sentireu com
els conqueridors de l'illa i la suada quedarà oblidada. Per
arribar-hi cal passar un una caserna de l'exèrcit, de fet, si hi
aneu fora d'hora de visita del castell no hi podreu arribar per
gaudir de les vistes.
 |
| Castell de Sant Hilarion |
 |
| Castell de Buffavento des de la carretera |
En canvi, no cal que us esforceu a
buscar el castell de Buffavento. Per visitar-lo cal anar per la part
sud de la serralada de Kyrenia, la carretera és molt, molt dolenta i
les vistes des del camí no valen la pena. Semblava atractiu perquè
en aquest indret es poden observar alguns monestirs abandonats, però
quan vam estar davant del castell, l'únic que volíem fer és sortir
d'aquell atzucac i no vam caminar per assolir-lo ni gaudir-lo. El que
és espectacular és seguir la carretera un tros per gaudir de la
millor vista de la megabandera turca pintada al vessant d'una
muntanya amb la intenció explícita de ser vista des de la part
grega de l'illa.
 |
| Bandera que es veu des de la carretera Nicosia-Kyrenia |
 |
| Ruines de Salamina |
Les ruines de Salamina, que es troben a
dos quilòmetres de Famagusta són importants per la seva història,
però ocupen una extensió molt gran de terreny, el consell per
visitar-les i no malgastar forces és quedar-se a la part més
propera a l'entrada i la sortida. Allà podreu veure els edificis més
ben conservats; en canvi, els itineraris que es proposen per conèixer
altres edificis més apartats poden resultar confusos i els monuments
valen la pena, sobretot si feu la visita sota el sol del migdia.
 |
| Plaça Namik Kemal Meydani |
Famagusta és una ciutat a part. És un
museu a l'aire lliure. Allà us deixareu meravellar per les obres
arquitectòniques que esdevenen obres d'art en la seva deixadesa i
destrucció. Les muralles de la ciutat us donaran la benvinguda, hi
podeu accedir amb el cotxe i donar una volta a la ciutat resseguint
l'interior de les muralles, d'aquesta manera podreu veure moltes de
les esglésies només baixant i punjant del cotxe: Santa Anna,
l'església de les Carmelites, Sant Jordi dels Llatins, Sant Jordi
del Grecs, Agios Nikolaos, Agia Zoni, etc. Serà imprescindible
visitar la plaça Namik Kemal Meydani, on quedareu bocabadats de la
catedral bessona de la de Reims, convertida en la mesquita del paixà
Lala Mustafà. L'única cosa que delata la transformacio a mesquita
és el minaret que s'alça petit coronant la grandiositat de
l'edifici. I, ja situats, fer una bona passejada gaudint de les
siluetes fantasmagòriques que ens transporten a diverses èpoques
d'esplendor.
 |
| Castell que va inspirar Shakespeare per al seu Otel·lo |
 |
| Al voltant de la muralla de Famagusta |
Pel que fa a la península de
Kormakitis, podem afirmar que és prescindible. Si bé les aigües
són transparents, la manca total d'infraestructures i la senzillesa,
que es pot entendre com a pobresa o deixadesa de la gent de la zona,
proporciona una impressió decadent i, segons la meva percepció,
depriment.
 |
| Cap de Kormakitis |
Al llarg de la costa hi ha dues
urbanitzacions de dos carrers amb vil·les que pretenien ser de luxe
i que només en alguns casos estan cuidades i habitades, cosa que
afegeix decepció a la nostra mirada.
Destaca el poble de Kormakitis, on a la
plaça del poble hi havia tres restaurants buits. Sempre ens quedarà
una pregunta per contestar: Qui omple els restaurants Quins dies? Qui
dóna vida a aquest poble?
A dos quilòmetres de Agia Irini
(Akdeniz) s'accedeix a una platja des de la qual es té una visió
completa de la badia de Morfou. És difícil triar les bifurcacions
correctes per arribar-hi, però pot ajudar seguir els rètols que
anuncien el Restaurant Caretta, nom que reben les tortugues que
deixen els seus ous en aquest indret. Nosaltres el vam trobar i hi
vam dinar. Semblava un lloc fantasmagòric, almenys aquell dia, però
a la vegada es veia preparat per servir a molta clientela. Una mica
sorprenentment, el menjar va estar bé.
 |
| Hotel Oasis |
Finalment, la cirereta del pastís, la
península de Karpaz. Un lloc per anar a descansar i oblidar-se del
món. A la costa nord del braç més llarg de Xipre vam trobar
l'hotel Oasis, un hotel de 8 habitacions i restaurant ubicat al
costat de l'església bizantina Ayfilon. Les habitacions tenen la
platja davant mateix, però a cinc minuts a peu hi ha el que anomenen
Roona Beach, una platja llarga, deserta, encisadora on les tortugues
van a deixar els seus ous. Us oblidareu de les hores que passeu
banyant-vos en les aigües dels vostres somnis.
 |
| Hotel Oasis des de l'aigua de Roonas Beach |
 |
| Roonas Beach |
 |
| Ruines als confins de la península |
A la costa sud de la península hi ha
alguns campings situats en platges igualment llargues. D'aquesta part
destaca la vista que es té de la platja de Nangomi, coneguda com
Golden Beach, des del cim que segueix la carretera que va al
monestir d'Apostolos Andreas. Una vegada passades les vistes
arribareu al monestir, que fa l'efecte de ser un lloc estrany, que
amaga algun secret inconfesable, però que, potser, no voleu
endevinar. Allà trobareu els ases xipriotes, que us vindran a
saludar a través dels vidres dels cotxes. Finalment podreu arribar a
cab Zafer Burnu, abans cab Aposolos Andreas, la punta del braç que
dóna personalitat a la silueta de l'illa.
Veure: Serralada de Troodos, Pafos, Les tres penínsules, Akamas, Nicosia
