PER QUÈ ZENOBIA DE PALMIRA?

Ruines de Palmira

Suposo que allò que m'empenyé a utilitzar el nom de la reina guerrera del segle III Zenobia de Palmira és el meu amor per Síria. La reina Zenobia és un personatge conegut per la seva ambició política i la seva tenacitat a l'hora d'aconseguir els seus reptes, per la seva capacitat de guanyar guerres (i de guerres precisament parla aquest article). Tot i així, destaca per molts altres fets com, per exemple, per ser una dona en un món d'homes, una dona culta que dominava diverses llengües com l'àrab, l'arameu i el copte; coneguda per fomentar les arts; tolerant amb aquells que no compartien la seva religió (ella adorava el déu Sol) i, sobretot, amant de la bellesa i de les joies, encara que fossin les de Cleopatra.

Vaig conèixer Siria i la història de la reina Zenobia viatjant com a turista, més tard, però, l'interès que va despertar en mi aquest territori va fer que hi tornés i conegués una mica més la seva realitat durant un mes. La meva primera visita al país va ser el 2006 en plena guerra del Líban. Estremia pensar que darrera les muntanyes desèrtiques esclataven bombes. Tot i això, era un moment ideal per recórrer els llocs arqueològics de Síria i Jordània, ja que no hi havia gaire turisme. Dues coses van fer palesa la guerra de l'altra banda de la frontera: els constants talls de llum i una família que viatjava en un cotxe de matrícula libanesa. Encara puc recordar la seva mirada de desesperació i incredulitat dintre d'un cotxe mig destartalat ple de nens amb un matalàs al sostre.

Restes romanes al final del basar Hamadiya  

És per això que ara em remou les entranyes la guerra tèrbona i cruenta en què ha deriva el conflicte sirià, on, com en totes les guerres, pateix més la gent més desfavorida.

Drusos a Sweida

L'any 2007 hi vaig tornar per passar-hi un mes. És cert que no vaig tenir contacte amb la societat musulmana, vaig conèixer sobretot drusos i cristians, dos minories del país. D'un any a l'altre vaig poder observar com hi havia millores urbanístiques, tot a poc a poc i entenent què significa això en aquell país. Per exemple, a Alep s'havia remodelat tot l'entorn de la ciutadella i s'havia convertit en peatonal. A Damasc, al barri cristià s'estava remodelant l'anomenada Via Recta, amb final a Bab Sharki i també s'arreglava el paviment dels carrers del barri antic. Alguns estrangers estaven invertint en rehabilitar cases convertint-los en petits hotels, cosa que també feien alguns sirians acomodats, que les llogaven a estudiants. Era atractiu estudiar a Síria, un dels lloc en què es parlen un àrab més proper a (al-)fuṣḥá.

Monument a Latakia

La gent parlava amb la boca petita de política. Semblava que hi hagués entesa entre cristians, alauites i drusos. Se sabien membres d'una minoria i, almenys en societat, deien que eren germans. Tots sabien què representava el seu president i hi havia malestar perquè eren conscients que el país no funcionava prou bé; però també sabien que aquell règim era un mal menor per a ells. Era normal que quan va esclatar la Primavera àrab, els sirians s'hi sumessin. Però, la guerra, això ja són figues d'un altre paner! 

Damasc

Em permetreu, en aquest punt, que actuï com els sirians i no entri a parlar de política. De fet, a mi em van demanar que mai expliqués el que m'havien comentat de política ni de religió.

Des d'aquí, de manera impotent i insignificant, envio el meu crit de suport per a tots els sirians i sirianes. I també faig extensiva la pena que em provoca veure la destrucció de tot el patrimoni històric, que al cap i a la fi, és de tota la humanitat.

Rafassa