La frontera política de Xipre
impressiona. Impressiona veure edificis colonials buits mig derruits
davant d'un filat i un cartell amb el dibuix d'un soldat i la
prohibició de fer fotos.
 |
| Un carrer-frontera a Nicosia |
Anant al check point per passar
amb cotxe a la part turca, impressiona veure un edifici alt amb un
munt de balcons com si es tractes d'un rusc. I veure com una dona
estén la roba en un dels balcons mentre un soldat amb metralleta
vigila l'entrada de l'edifici i el reixat que l'envolta. La visió
del barri de Varosha, que es pot observar de lluny, és hipnotitzant
per la història que reflecteix, allò que era i va haver de deixar
de ser. Nosaltres el vam tenir de paisatge mentre ens banyàvem al
nord de Protaras.
 |
| Platja amb el barri abandonat de Varosha al fons |
 |
| Edifici on encara es veuen els efectes de la guerra |
La frontera també divideix la ciutat
de Nicosia. És una ciutat viva, hi ha turistes però no és
turística, i a part de les ubicacions recomanades a les guies o als
mapes de l'oficina de turisme greco-xipriota (on s'obvien les
mesquites i hammams, que existeixen, com la mesquita Omeriye), es
respira pobresa, sobretot perquè molta gent viu en edificis que van
quedar malmesos a la guerra i encara esperen una rehabilitació.
Precisament al barri més pròxim a la
frontera, a prop del Museu per l'Alliberació i el Gimnium
Pancyprian, on en Lawrence Durell va exercir de professor, s'està
rehabilitant tota una zona amb edificis moderns i ostentosos, com el
Mercal Central o el Museu Municipal d'Art, i comencen a obrir-se
galeries d'art. Tot sembla indicar que serà el barri més posh
de la ciutat.
 |
| Museu de l'Alliberació |
El check point es situa al mig
del carrer Ledra i resulta un pur tràmit, només cal ensenyar el DNI
o el passaport. Els que el passen sovint, simplement saluden els
policies.
Una vegada a la part turca es nota més
bullici i la voluntat de rebre bé el visitant, una bona
senyalització dels edificis més importants i molts objectes per
vendre, emulant els mercats turcs. Destaca la mesquita AyaSofia. Però
si es segueix un recorregut diferent al marcat, es descobreix encara
més deixadesa que a l'altra part, un s'atreviria a dir, més
pobresa.
Per passar la frontera amb el cotxe,
cal sortir de la ciutat. No vam tenir problemes, l'únic que s'ha de
fer és pagar una nova assegurança del cotxe per tres dies o per un
mes.
 |
| Edificis dins la zona verda |
