Translate

dilluns, 10 d’agost del 2015

LIPSI, O COM VIURE FINS ALS 100 ANYS

El port de Lipsi 
Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, les illes més septentrionals del Dodecanès. En arribar a l'illa el primer que veiem és el port, minúscul, acollidor, que es distingeix de tots els altres per l'església de dos campanars que presideix la badia.

Les barques de colors, les cases blanques, la gent tranquil·la que seu als cafès de fusta per observar l'anar i venir dels vaixells. Només amb aquesta imatge un ja se sent com a casa.
Platja de Platys Gialos
Una carretera porta a les platges més properes al port: la platja de Liendou i la de Kambos, d'aigües tranquil·les, gairebé desertes. La carretera segueix uns quilòmetes fins arribar a  Platys Gialos, l'estrella de l'illa, les seves aigües blau turquesa són la carta de presentació de l'illa a tots els tríptics turístics. La platja no decep malgrat que allà és el punt de l'illa on es concentra més gent. Cap a les dotze del migdia arriben els barcos que fan l'excursió d'un dia des de Patmos o Leros, però l'estada és curta i no suposen cap daltabaix per a la tranquil·litat de la cala.

Petit port a Lipsi
Seguint la carretera, s'arriba a un petit port d'aigües transparents des d'on es pot divisar l'ommipresent Hora de Patmos.

Cal retornar a la ciutat portuària on hem arribat i recórrer la part sud de l'illa. Una altra carretera ens portarà les platges d'aquesta banda. Aquí la carretera esdevé una teranyina de camins asfaltats que ens porten d'una platja a l'atra. Cal anar seguint-los tots i, entre pujades i baixades, entre anuncis de venda de productes naturals de l'illa, descobrirem unes cales impressionants.

Cala de pedres blanques a la part sud de l'illa
Si, en canvi, ens aventurem pels trencants sense asfalt és aconsellable un vehicle preparat per als camins de pedra, aquesta part no està adaptada al turisme, es diria que els camins tortuosos i sense senyalitzar preserven l'entorn de l'especulació i l'intrusisme. Allà trobem la manera tradicional de viure de l'illa. En uns terrenys delimitats per tanques de pedra cada pagès hi té el seu petit i variat cosmos: unes cabres, l'hort, la vinya, gallines o cavalls, ovelles.  I tot a tocar del blau cel del mar. Per a nosaltres és un sacrifici no poder atansar-nos a l'aigua, però s'entén que aquell espai és verge i cal mantenir-lo així.

Vinya a tocar del mar
Potser és per això que a l'illa veïna d'Ikaria tenen el rècord en longetivitat de vida. S'han fet diversos estudis sobre per què la gent d'aquesta illa viu més anys i amb més bones condicions que la resta. Segons el meu estudi exprés sobre el tema, les causes són les següents:
    • El menjar natural, produït a allò que des del nostre país anomenem "quilòmetre zero" i que allà no té nom perquè és el més normal.
    • L'espai bonic i harmoniós que sempre es té quan s'allarga la vista, sigui el mar, siguin les cases sempre blanques i blaves de l'illa, siguin els camps conreats o els animals en llibertat.
    • El somriure i el Kalimera, Kalispera, Kalinihta, de tota persona que passa pel teu costat i les converses ràpides i animades entre veïns.
    • L'activitat física que es divideix entre treballar, nadar i caminar, de manera natural i sense haver de buscar a l'agenda la mitja hora concreta per realitzar aquest exercici físic.

Però si voleu corroborar aquesta teoria amb els estudis que s'han fet podeu consultar els següents articles:



 I per acabar, només queda provar el recomanat vi negre produït des de temps immemorials a l'illa  i gaudir d'un menjar excel·lent a Karnagio, situat a la part més allunyada del port (això vol dir dos minuts més de caminar).

Lipsi és un esquitx situat entre Patmos i Leros, això sí,  un esquitx lluminós de bellesa i de pau.

Enllaços relacionats: MilosNaxosSantoriniMikonos. kos